L’oblit i la seva importància

 

La memòria és un arxiu on emmagatzemem tot el què vivim i ens passa. Es parla de dos tipus de memòria: l’episòdica que arxiva episodis plens de detalls i la semàntica que guarda el significat dels esdeveniments. És més conceptual. Existeix també, una memòria a curt termini que guarda el més recent i una altre a llarg termini que recull l’antic. De cadascuna es retenen dues versions, una més burda i una altre més fina.

L’aprenentatge de la infància, la pubertat i l’adolescència consisteixen en l’adquisició de coneixements, mentre que la memòria reté aquesta informació, ambdós processos estan estretament units. Aprendre és recordar.

La memòria té dos sentits, un el de registre mental del què ha succeït i un altre de recuperar aquestes experiències. Hi ha una memòria bona que és aquella que es refereix a fets positius i una memòria dolenta que reté el negatiu.

La felicitat consisteix en tenir bona salut i una mala memòria, la capacitat per oblidar el dolent, el nociu, el que ha fet patir d’alguna manera és fonamental. Necessitem reconciliar-nos en la part dolenta del nostre passat. I aquesta és una tasca important perquè sinó ens podem convertir en una persona agra, amargada, ressentida, dolguda, el que els clàssics en deien una persona neuròtica que viu amb conflictes no resolts que apareixen de forma intermitent i demanen pas, amb tot el què això significa.

Una persona madura és aquella que viu instal·lada en el present intentant treure-li tot el profit; té assumit el passat i ha estat capaç de tancar ferides i traumes del passat amb tot el que això comporta i viu oberta al futur que és la dimensió més prometedora, ja que la felicitat consisteix en tenir il·lusió.

L’oblit és necessari per la supervivència psicològica. Borra errors i inexperiències pròpies de qualsevol inici vital o professional. S’aprèn a viure vivint. La intel·ligència consisteix en un conjunt d’operacions per utilitzar informació remota o recent i que doni com a resultat una conducta positiva, equilibrada i que s’ajusti a la realitat. Un caudal de dades arxivades que uneixen el passat viscut i el present fugaç.

La intel·ligència és polivalent. Una bona intel·ligència sap computar el viscut amb el que se sap, l’experiència de la vida amb els distints coneixements que un ha anat aprenent. En resum, intel·ligència és capacitat per aprendre, encert per jutjar, art i ofici per gestionar la pròpia vida en els grans temes, intentant aspirar al millor.

Aprendre quines coses hem d’oblidar és saviesa. Maduresa és saber treure de l anostra memòria tot allò que ha estat pertorbador i quedar-nos amb les lliçons apreses d’aquelles experiències però esborrant l apart nociva.

 

Editorial La Drecera 170 juliol - agost 2018

 

Editoriales anteriores