Destruir l'autoritat

 

 

A les moltes manifestacions d’insubmissió ciutadana que volem atribuir a la crisi econòmica, se li han d’afegir actituds com les d’una presidenta regional* que va advertir que només respectaria les lleis que ella mateixa considerés justes o que grups d’espontanis impedeixin executar decisions judicials.

 

Vivim sense cap mena de dubte una profunda crisi d’autoritat de la que la sublevació secessionista de Catalunya no és sinó un pas més en el procés de deslegitimació  institucional, al qui ha contribuït la corrupció de la vida pública.

 

El règim de llibertats fa aigües per oblidar que la democràcia front l’acratisme, que veu en ella un hort sense tanques, és el règim que més precisa de l’autoritat. L’augment del populisme substitueix el “consensus” pel “conflictus”, fins deslegitimar l’autoritat i amb ella les institucions.

 

Les troballes de les dreceres llibertàries van propiciar la desafecció dels ciutadans a un sistema democràtic ferit greument per la crisi econòmica i també pel mal exemple del propi poder. No és d’estranyar que les víctimes de la ruïna econòmica i social s’aferrin a la il·lusió anòmica en una societat maltractada i impune, ni tampoc es pot esperar que aquestes víctimes ni sospitin tant sols que la il·lusió irreflexiva per radicalitzar fins al límit la democràcia condueix sense remei a la tirania.

 

El pèssim exemple polític amb les seves incapacitats i corrupteles ha resultat nefast per la democràcia. Com explicar sinó la crisi de la idea de representació i l’aparició paral·lela i abrupte del mite assembleari?

 

Només aquest trencament explica l’extensió i profunditat d’una crisi d’autoritat, conseqüent amb la pèrdua de valors, que afecta no exclusivament a les institucions polítiques sinó a les més elementals de la vida social.

 

Alexis de Tocqueville deia que les societats democràtiques podien conduir alternativament a la llibertat o a la servitud , a la civilització o a la barbàrie, al benestar o a la misèria.- Depèn dels seus ciutadans.

 

Deia Anthony Giddens que “no hi ha autoritat sense democràcia”, però vista la situació potser hauríem d’invertir la proposició i afirmar que “no existeix la democràcia sense autoritat”.

 

 

 

* Comunidad Foral de Navarra

 

Editorial La Drecera 164 juliol - agost 2017

 

Editoriales anteriores