Un horitzó moral

 

L’exaltació de l’esperit de la classe mitjana no és un assumpte de nostàlgia, sinó de reivindicació d’un horitzó moral, que ens assenyala la direcció correcte, el camí a seguir cap un futur de restauració. Els valors de la classe mitjana varen ser responsables de moltes coses que no únicament trobem a faltar si no que aspirem a retornar a la nostra societat per fer-la més moderna, més lliure, més eficaç, més justa.

 

Enarborar aquests principis de comportament de la classe mitjana, empunyar la seva manera de viure i la seva manera d’entendre l’existència, és l’única forma en què podem recuperar el vigor d’aquesta societat. La propaganda no és difusió d’idees sinó una excitació momentània i l’hàbit de convèncer amb arguments no és ara sinó el costum d’intimidar.

 

L’escola i la universitat són aquells espais en els que s’han de lliurar batalles vers matèries importants que mai haurien d’haver-se confiat a negociacions corporatives o consensos artificials. Hauria de fer-se present la necessitat d’oferir una cultura cristiana per explicar als nostres adolescents el fonament i desenvolupament de la civilització europea. Aquí hauria de fer-se present la lluita per l’esforç i la veritable igualtat d’oportunitats.

 

La classe mitjana va ser la responsable de la creació de la societat lliberal va aixecar sobre les ruïnes de l’Antic Règim però també sobre la millor substancia d’una tradició mil·lenària, un sistema polític i un ordre social basats en la llibertat i en la dignitat de la persona. Va saber combinar el progrés amb la continuïtat, el canvi necessari amb l’indispensable permanència. Sobre la destrucció de l’absolutisme va construir sistemes constitucionals. Front els totalitarismes del segle XX va defensar la decència lliberal de la nostra civilització.

 

La falta de lideratge moral del nostre temps és la manifestació més gran del què hem perdut en dècades absurdes de despreocupació, de divertida opulència i menyspreu de l’espiritual.

 

Conegut el diagnòstic, l’esforç de restauració haurà de ser immens. Haurem de trucar a tots els cors per retornar a l’home la seva plena convivència de pertànyer a una cultura que neix i roman lliure; haurem de polsar totes les fibres de la raó per restituir-li la seguretat en ell mateix, per recordar-li que va existir un temps que preferia la reflexió a la consigna, l’esforç a la gratuïtat, la fraternitat a les formes demagògiques de la solidaritat. Perquè recuperi la seva antiga hegemonia; el mèrit com a veritable realització de la igualtat d’oportunitats, la prudència com autèntica expressió de la fermesa dels principis, la defensa de la pròpia dignitat.

 

Aquest és l’horitzó moral que la classe mitjana va saber construir en altres temps i que en la seva destrucció està l’arrel de les nostres desgracies. És veritat que està faltat de l’eficàcia d’algunes consignes amb les que atien a les masses. De totes maneres posseeix l’immens valor d’uns principis en els que confiem i amb els que segurament aconseguim inculcar coratge, ímpetu sobri, la força espiritual que ens correspon en temps de tribulació.

 

 

Editorial La Drecera 172 novembre - desembre 2018

 

Editoriales anteriores