LA VIDA: la gran mestra

 

“La derrota és el que et fa créixer com persona, si saps aprendre les lliçons que et dona. La derrota ensenya el que l’èxit amaga. És la lucidesa del perdedor, la nitidesa de captar el que la vida ens dona quan passa per davant nostre”

   

La vida és la gran mestra. Ensenya més que molts llibres, vivim en una societat en la que tot va massa ràpid i el que la gent en diu èxit no és altra cosa que un cert triomf que té un cert reconeixement social. L’èxit i el fracàs són dos grans impostors, el més important és tenir clara la meta i objectius cap on un es dirigeix , però hi ha una distinció entre metes i objectius. Les metes són àmplies, tenen uns perfils borrosos i desdibuixats, mentre que els objectius són mesurables i molt concrets.

Hi ha persones que han començat a triomfar massa aviat i passat un cert temps aquella victòria es converteix en una autèntica derrota. Per contra, hi ha derrotes que es poden convertir en autèntiques victòries. La derrota és el que et fa créixer com a persona, si saps aprendre les lliçons que et dona. El mateix fracàs o derrota que a un li serveix de superació personal, a un altre l’enfonsa. La diferència està en saber captar les lliçons que aquesta adversitat ens porta.

 

Tenir talent és important però molt més important és tenir voluntat de ferro. La voluntat és la joia de la conducta i la fortalesa consisteix en suportar i resistir les adversitats amb fermesa, serenitat, amb ganes de superar-la i guanyar-la. La vida és un resultat, és el que hem anat fent amb ella d’acord amb el que vàrem programar. Els grecs deien que en la vida es poden descriure tres etapes; la primera en la que un és autor, l’altre en al que un és actor i una tercera en la que un és espectador. Cada una d’elles correspon a un temps històric: futur, present i passat, en aquest ordre.

 

La felicitat consisteix en il·lusió, és la llei natural de l’ésser humà, és la rèplica de la llei de la gravetat. Tots aspirem a ella, però la felicitat en el món actual, per a molts queda reduïda a benestar, seguretat, nivell de vida o posició econòmica. Però la felicitat consisteix en fer quelcom que valgui la pena amb la pròpia vida.

 

Hi ha derrotes que ens obren els ulls i il·luminen el camí. La felicitat consisteix també en l’administració intel·ligent del desig. Per ser feliç en aquest món és necessari no equivocar-se en les expectatives, esperar de forma moderada i bon equilibri entre el que un ha desitjat i el que ha aconseguit, i treballar la nostra personalitat polint i llimant les arestes. Tots tenim tres cares: el que jo penso que soc (autoconcepte), el que els demes pensen de mi (imatge) i el que realment soc (la veritat sobre mi mateix). Aprendre a perdre és una sortida d’emergència.

 

Editorial La Drecera 168 març - abril 2018

 

Editoriales anteriores