MÉS EUROPA

 

És necessari fomentar el desenvolupament intel·lectual i moral d’Europa entesa no únicament com unitat política sinó com a civilització. I és per això que no podem renunciar al missatge clar que estem disposats a defensar la nostra forma de vida, que mantindrem la unitat més enllà de les temptacions ideològiques de poc calat o de l ‘electroencefalograma pla del dirigent de torn.

 

Europa es defineix per la fidelitat a una triple herència que ha rebut i que està formada per les grans creacions de l’esperit universal, la filosofia grega, el dret romà i la religió bíblica. A tot això li hauríem d’afegir dues creacions europees: la ciència moderna i l’estat de dret amb el seu sistema de llibertat, i li podríem afegir la institució universitària.

 

Ortega y Gasset va afirmar fa quasi cent anys que Europa s’havia quedat sense moral. Des de llavors han succeït moltes coses. El món i Europa han canviat però el diagnòstic continua, en l’essencial, vigent. Europa està desmoralitzada, pateix el cansament propi de la vellesa. El seu estat és crepuscular , encara que el crepuscle pot ser vespertí i decadent o matutí i vital. Depèn d’Europa, depèn de nosaltres, els europeus. Es seu futur no està escrit.

 

Europa fa neteja de les crisis que s’havien acumulat, ja sigui la immigració massiva, la crisi financera, els populismes i ara el Brexit, lluitant els partidaris de “Més Europa”, des de l’economia fins a la defensa, amb aquells que empenyen a favor de “més sobirania” i de limitar el projecte. La regeneració d’Europa només pot venir de la seva vitalitat, és a dir de la fidelitat als seus principis i valors originaris. En aquest espai europeu, no només afecta a la gran geopolítica sinó també a la cultura, la religió, l’economia globalitzada i li hauríem d’afegir la ideologia.

 

Fukuyama va errar al pensar que la victòria d’Occident portaria a que la democràcia progressaria sense gaires obstacles, però la democràcia avançava per ser la ideologia dominant d’Occident al derrotar el Comunisme. Avui, debilitat Occident, l’autoritarisme reclama el seu espai i combat activament l’ideal democràtic. El populisme es val de la democràcia i la desordenada ira d’una societat frustrada per acabar amb ella, perquè afirmen que hi pot haver democràcia per sobre de la llei i, en aquest espai europeu, la temptació de saltar-se les lleis és constant.

 

No és possible amagar que, malgrat que Europa segueix sent el més gram espai de llibertat i prosperitat del món, existeixen símptomes de desmoralització, de desorientació, de cansament que poden conduir a la deshumanització, l’abolició de l’humà i la negociació de la condició personal de l’home.

 

Robert Shuman va declarar, en l’etapa final de la seva vida, que si volgués, en aquell moment tornar a començar, ho faria a partir de la cultura amb l’objectiu de contribuir a que Europa recuperi plenament els valors i principis que la varen forjar com a civilització i dels que depen la continuïtat de la seva missió històrica. Europa no és el problema sinó, si és fidel a sí mateixa, la solució.

 

Editorial La Drecera 174 març - abril 2019

 

Editoriales anteriores