Posició de la Confederació de Propietaris Forestals Europeus sobre la inclusió del LULUCF (*Land Use, Land Use Change and Forestry) en el Marc del Clima i Energia de la UE 2030

 

El passat 29 de juny la CEPF va enviar el document de posició sobre  el LULUCF al Comisari d'Acció pel Clima i Energia, Miguel Arias Cañete i al Comisari d'Agricultura, Phil Hogan ja que a mitjans de juliol està previst que la Comissió Europea presenti les seves propostes legislatives sobre el LULUCF (*Ús de la terra, canvi de l’ús de la terra i silvicultura)

 

L’Acord de París assenyala que en la segona meitat d’aquest segle les emissions de gas d’efecte hivernacle produides per l'home i l’absorció pels embornals de carboni, com els boscos, han d’estar en equilibri. Aquest objectiu de llarg termini ha de reflectir-se en la política de la UE sobre com incloure l’ Ús de la Terra, el Canvi d'Ús de la Terra i la silvicultura (LULUCF) en el marc del Clima i Energia de la UE 2030.

 

En les últimes dècades, gràcies a la gestió activa i sostenible, els boscos de la UE tenen captat  una quantitat de CO2 de l’atmosfera que correspon al voltant del 10% del total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la UE. L’Acord de París, en el seu article 5, destaca l’important paper de la captura de carboni en els boscos. Per tal d’aprofitar el potencial de mitigació total dels boscos també en el futur, la política climàtica i energètica de la UE ha de reconèixer, com ja s’ha reconegut en la nova Estratègia Forestal de la UE, en l’informe 2 i en l’Avaluació de l’IPCC (acrònim en anglès de Grup Interguvernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic)i en l’Acord de París, que la gestió forestal activa i sostenible i l’ús de productes a base de fusta són mitjans eficaços per mitigar el canvi climàtic.

 

Deixar de banda els boscos de gestió sostenible amb l’objectiu de preservar un cert reservori de carboni no és una opció. A la UE es pot veure una correlació entre l’ús dels boscos i tenir un gran embornal de carboni i hi ha un gran potencial per augmentar de forma sostenible el nivell d'extraccions.

A mig i llarg termini, s’arribarà a una major adaptació a la mitigació del canvi climàtic  i  a través de la gestió sostenible dels boscos, que manté o fins i tot augmenta les reserves de carboni i captura de CO2, mentre que produeix un rendiment constant de fusta, fibra i bioenergia a partir del bosc. El carboni s’emmagatzema en els arbres i la fusta renovable i la biomassa substitueixen els combustibles fòssils materials d’alt consum energètic, promovent el canvi cap a una societat lliure de combustibles fòssils. I, al mateix temps, a través d’una gestió activa, es pot millorar la resistència dels boscos al canvi climàtic.

 

En relació al desenvolupament del l’estratègia “UE 2030 del clima i l’energia” i, definint la inclusió del LULUCF (Land Use, Land Use Change and Forest) , s’ha de tenir en compte els aspectes següents:

  • La UE hauria de proporcionar condicions transparents i consistents amb polítiques coherents, creant un entorn favorable per als propietaris de boscos per continuar invertint en la gestió sostenible activa  dels boscos i perquè la indústria forestal es mantingui i augmenti la seva competitivitat.
  • El LULUCF hauria de mantenir-se com un pilar separat en el futur en el context “UE 2030 clima i energia”. Això permet tenir més en compte les característiques específiques del sector, així com per posar el focus en l’augment de la fixació i substitució.
  • L’estratègia ha de promoure un major creixement dels boscos (per exemple la fixació), emmagatzematge en productes de fusta recol·lectada i la substitució. Per exemple, els Estats membres podrien utilitzar una certa quantitat de crèdits del sector LULUCF cap al seu objectiu en Effort Sharing Decision -l’esforç de la Decisió de repartiment. Això podria servir com un incentiu per potenciar encara més la gestió sostenible dels boscos i l’ús de la fusta i biomassa, per tant, la descarbonització de l’economia.
  • La UE hauria de buscar un marc global comú sobre LULUCF, on la comptabilitat s’apliqui a tots els països, el que garanteix que la biomassa importada de fora de la UE estigui plenament justificada.
  • La doble comptabilitat hauria de ser respectada. Les directrius del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) estableixen la comptabilitat de les emissions de la bioenergia - les emissions, per defecte, es comptabilitzen en el sector LULUCF immediatament quan es cull la biomassa, i no ha de ser comptat de nou ja que això donaria lloc a doble comptabilitat.
  • Les regles de comptabilitat han de:
    • No limitar la gestió forestal activa
    • Incloure els crèdits de la gestió forestal. La forestació és una activitat important per a la mitigació del canvi climàtic, però cal reconèixer que aquest potencial és limitat en el UE, sobretot en alguns Estats membres.
    • Reflectir les taxes potencials de boscos, de creixement i taxes de captació. Un embornal no ha d’esdevenir una font a causa de les normes de comptabilitat artificials.
    • Considerar els cicles naturals de llarg termini de vida i el potencial de mitigació dels boscos.
    • Assumir plenament i incloure els crèdits de productes de fusta recol·lectada per tal de donar suport encara més a la contribució del sector a la bioeconomia i a la mitigació del canvi climàtic;
    • Ser fàcils i transparents
  • El nivell de referència de la gestió forestal haurà de ser establert pels Estats membres, amb un enfocament ascendent tenint en compte els sectors forestal i les diferents condicions forestals, i estar confirmat i aprovat per la UE. A més, no hi hauria d’haver flexibilitats entre els Estats membres (països amb una coberta forestal grans no han de pagar per les emissions d’altres països a través dels seus embornals forestals).
 

Independent d’aquests detalls, i per concloure, s’han de promoure com contribucions efectives a mitigar el canvi climàtic el concepte de bosc sostenible, la gestió forestal activa i millorar encara més l’ús de la fusta. En sinergia amb això, es pot augmentar la important contribució del sector forestal per al benestar econòmic i el creixement de moltes regions europees, proporcionant llocs de treball i ingressos a milions de ciutadans de la UE, en particular en les zones rurals,. Per a què això succeeixi, es necessita un marc de condicions de política de suport i, els milions de propietaris de boscos privats, que posseeixen i tenen cura del voltant del 60% dels boscos europeus, han de estar ben reconeguts com a socis clau en aquest política.

 

Article publicat a La Drecera 158 Juliol - Agost 2016

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

 

Forestal