La veritat ens farà lliures

 

És de plena actualitat adonar-se de les fatals conseqüències de la col·lisió entre el poder i la consciència; entre el poder i la passió per la veritat i el seguit de coherència, honestedat i justícia, no es pot concebre la llibertat sense la veritat. Avui com ahir, aquest vincle (llibertat-veritat) el destrueixen els sectarismes, els fanatismes siguin ideològics, polítics o religiosos, i deriven cap a la coacció i el rebuig del diferent.

 

Però també trenca el binomi llibertat-veritat tot tipus d’emotivisme moral individualista i relativista. En la ruptura d’aquest vincle es troben les fonts de les tensions que transiten per la crisi moral i espiritual d’Europa.

 

No descobrim res nou si diem que és quasi tabú parlar de la veritat. Molesta molt en la brega política o en l’elaboració de lleis. Sobre el que es refereixi a la veritat com a fonament últim de la vida moral!! O aquell que gosi dir “ la veritat ens farà lliures”. Pilats i la seva pregunta, “què és la veritat?” feta a Jesús, és el prototip del pragmatisme superficial i escèptic de totes les èpoques.

 

La sensibilitat vers la veritat cau derrotada davant els interessos de part, que no deixen de ser tals encara que es disfressin d’interessos del conjunt de la societat (populisme) o encara que a partir d’enquestes d’opinió es declarin quins elements són acceptats per la cultura pública general.

 

També cau derrotada la sensibilitat per la recerca de la veritat, quan es diu que no és necessari conèixer el què és realment just, sinó allò que li sembla a la multitud que és realment qui jutjarà, no és necessari conèixer el què és realment bo o dolent sino allò que ho sembla. Per això no importa enganyar (fer aparèixer com a just l’injust o bo lo dolent) per

tal de que el discurs resulti persuasiu i convincent.

 

Renunciar a la possibilitat de conèixer la veritat porta a un ús purament formalista de les paraules i els conceptes i acaba en una paorosa superficialitat de judicis i etiquetes, deixant que el poder ho domini tot i que s’imposi a la veritat i a la justícia. Si la veritat no compta, no hi ha veritable llibertat i tampoc és possible la justícia.

 

La democràcia només és possible si la cultura que la inspira fomenta persones honestes, justes, solidàries, obertes, participatives i amb sentit del bé comú.

 

De Sòcrates aprenem que la veritat i el bé s’aconsegueixen a través de la raó i la paraula (dia-logos) en deliberació, discerniment i recerca continua. Qui vulgui seguir aquest camí té un excel·lent pedagog en el filòsof atenès.

 

 

 

Editorial La Drecera 159 setembre - octubre 2016

 

Editoriales anteriores