La IGNORÀNCIA

"Tot el que s'ignora es menysprea"

Antonio Machado

 

Victor Hugo, diputat a l’Assemblea Francesa al proclamar-se la II república, al 1850, va pronunciar un discurs “en defensa de l’ensenyament públic” per atendre la primera necessitat de l’home: l’esperança. Durant aquells mateixos anys apareixia als Estats Units un moviment, el “Know-Nothing” de caràcter xenòfob i “nativista” (primer els nascuts al territori). Per aquesta raó i amb una maduresa extraordinària, Abraham Lincoln deia “tots els homes són creats iguals, excepte els negres” i en cas que guanyi el Know-Nothing, “tots els homes són iguals, excepte els negres, els estrangers i els catòlics”.


Han passat més de 150 anys i entre urgències de l’economia es van aparcar les qüestions bàsiques que varen moure a Victor Hugo i Abraham Lincoln a transformar la imatge del món i el món mateix amb la paraula i la raó.


Aquesta societat sense memòria, com el mar, s’esborren les petjades dels pensadors compromesos i oblidem que si en la instrucció està el principi de l’esperança, la ignorància condueix a la misèria.


És fàcilment constatable la ignorància que ens envaeix, comentaris en les xarxes socials, converses moralment i gramaticalment grolleres. No queda cap dubte que, estadísticament parlant, el nivell educatiu ha millorat. Per aquest motiu és més esfereïdor encara, la tendència a disminuir els nivells d’exigència i esforç en un clima d’insensibilitat col·lectiva cap els valors de l’educació i la cultura.


Però quelcom pitjor que la ignorància com a dèficit educatiu, és la ignorància militant que està descolorint la política mundial i també aquí troba el seu “caldo de cultiu”, el missatge que expressa o tàcitament crida a desconfiar del coneixement, ja sigui de la història, de l’ànima humana o de la realitat social, per oferir solucions simples a problemes complexos a canvi d’un tuit, d’un suport o un vot. Tan fàcil i barat.


Un comerç de gestos sense idees, informacions sense formació, complicitats calculades des d’una aparent proximitat, anestèsia de l’esperit en temps de crisi. Plantejaments que recorden perillosament als líders del Know-Nothing a l’Amèrica de Lincoln, del nacional socialisme de l’Alemanya de 1930 o a l’Estat Islàmic dels nostres dies.


L’intervencionisme econòmic que propugnen Le Pen o Trump faria col·lapsar el comerç mundial. Aquí, però, no s’apel·la als valors de l’Amèrica profunda o l’elitisme anglès o el chauvisme francès. Aquí la mirada es dirigeix cap a la utopia comunista, cap una arcadia igualitària.


La vida es viu cap endavant i s’entén cap enrere. No es guanya el futur aferrant-se a les planes del passat. En un planeta cada cop més interdependent i global, res tornarà a ser com abans.


Als temps convulsos de transició, idonis per als demagogs, és més fàcil vendre por que sembrar esperança, és més fàcil mobilitzar odi que fomentar la fraternitat i el civisme. Una versió renovada de l’Europa de Monnet o el somni de M. Luther és el que ara s’ha de reclamar i el primer capítol hauria de consagrar-se a dissenyar un model econòmic basat sobre la llibertat, la propietat i la iniciativa privada. En la profunditat dels arrels morals d’una civilització que aspira a aixecar-se per sobre de les seves pitjors pasions radica la flexibilitat d’una intel·ligència desperta.

 

“La veritable ignorància no és l’absència de coneixements 
sino el fet de negar-se a adquirir-los."

Karl Popper

 

Editorial La Drecera 160 novembre - desembre 2016

 

Editoriales anteriores