Propietat i llibertat, 

la pedra angular de la societat civil

 

En “El manifest comunista de 1898”, Marx i Engels varen afirmar 

que la teoria dels comunistes es pot resumir en una única frase: 

“Abolició de la propietat privada".

  

L’anàlisi de dos conceptes fonamentals: propietat i llibertat, des de perspectives històriques i filosòfiques, revela els vincles entre la propietat privada i la noció de llibertat com un dret inherent a l’ésser humà. Però aquesta anàlisi no ha de  limitar-se a qüestions econòmiques. Ha de ser un recorregut fascinant i enriquidor al llarg de la història de la lluita de l’ésser humà per valorar el seu individualisme i, al mateix temps, integrar-se plenament en la societat.

El dret de propietat no garanteix en sí ni de per sí, els drets i llibertats civils. Però històricament ha estat el mecanisme més efectiu per assegurar ambdues coses, ja que crea una esfera autònoma en la que de mutu acord, ni l’Estat ni la societat incorre en usurpació. Podríem afirmar que el dret de propietat és més important que el dret al vot.

La propietat i el seu complement - la llei- estan estretament lligades amb la llibertat. La propietat i la llei han d’existir com a condicions prèvies necessàries, encara que no suficients per a l’existència de la llibertat.

El debilitament dels drets de propietat per mecanismes com la distribució de la riquesa per fins de benestar social i les intromissions en els drets de contractació en nom dels “drets civils”, soscava les llibertats en les democràcies més avançades.

Els governs en nom de la justícia social i del “be comú” els permet abolir o lesionar els drets de propietat i, fent això, en ocasions, eliminar i sovint restringir les llibertats personals.

La història de totes les societats, des de les més primitives a les més avançades, revela la universalitat dels drets de propietat i el fracàs de tots els intents d’establir una comunitat sense propietat ja sigui voluntàriament o per força.

Dins el concepte de propietat i llibertat, els darrers anys ha sorgit un element distorsionador dels drets de propietat. Es tracta del tema de la protecció ambiental, una causa que ha adquirit la intensitat del culte religiós, alguns trets, recorden

l’adoració pagana de la natura.

La histèria ecologista, el temor primigeni de que el planeta està a punt de ser destruït (abans vinculat a les armes nuclears) proporciona una poderosa raó emocional per la usurpació dels drets de propietat.

El segle XX haurà estat el segle dels projectes col·lectivistes: comunisme, feixisme i nazisme, tots ells amb el denominador comú de suposar un atac institucionalitzat i frontal a la idea de propietat privada i, per tant de llibertat. Una important lliçó a tenir sempre present.

 

Editorial La Drecera 161  Gener - Febrer 2017

Editoriales anteriores