(RE) PENSAR EUROPA

 

El Papa Pau VI va declarar a Sant Benet patró d’Europa, i el pròleg de La Regla de Sant Benet posa èmfasi en que l’home no és simplement un “civis”, ciutadà dotat de privilegis; ja no és un “miles”, combatiu servidor del poder de torn; i sobretot, ja no és un “servus” , mercaderia d’intercanvi privada de llibertat.

 

A Sant Benet no l’importa la condició social ni la riquesa ni el poder de mercat; apel·la a la naturalesa comú de tot ésser humà que qualsevol que sigui la seva condició anhela certament la vida i desitja dies feliços. Per a Sant Benet no hi ha rols, hi ha persones; no hi ha adjectius, hi ha substantius.

 

Aquest és, precisament, un dels valors fonamentals que el cristianisme ha aportat: el sentit de la persona. A partir d’aquí, a l’Europa d’avui s’ha de recordar que no és una suma de números i institucions sinó que està feta de persones i a més, Europa ha de descobrir el sentit de pertinença a una comunitat i que la família és la primera d’aquestes comunitats i n’és el nucli.

 

Persona i comunitat són els fonaments de la construcció d’Europa i els maons d’aquest edifici són: diàleg, inclusió, solidaritat, desenvolupament i pau.

 

Europa ha de ser un lloc de diàleg ja que és una responsabilitat bàsica de la política, però malauradament, els crits de les reivindicacions substitueixen la veu del diàleg. Per tant, estem cridats a donar nova dignitat a la política entesa com màxim servei al be comú i no com una ocupació de poder.

 

Ha de ser un espai inclusiu per afavorir que Europa sigui una comunitat inclusiva considerant el fenomen migratori no com un procés indiscriminat i sense regles, però tampoc aixecar murs d’indiferència o de por.

 

Ha se ser un espai de solidaritat. En aquests moments Europa viu una espècie de dèficit de memòria. Tornar a ser una comunitat solidària significa redescobrir el propi passat per enriquir el propi present i lliurar a la posteritat un futur d’esperança.

 

Ha de ser una font de desenvolupament. Cal que hi hagi treball amb les condicions adequades i els governs han de crear les condicions que afavoreixin un empresariat sa i nivells òptims d’ocupació.

 

Ha de ser un espai de pau on ser treballadors de pau significa fer-se promotors d’una cultura de pau i això exigeix amor a la veritat.

 

Finalment hem de ser l’ànima d’Europa. Els cristians són al món el què l’ànima al cos, i és per això que estem cridats a donar ànima a Europa. És precisament el què va fer sant Benet, patró d’Europa. El qui va ser missatger de la pau, realitzador de la unió i mestre de civilització, ens mostra com de la fe brolla sempre una esperança alegre capaç de canviar el món.

 

Editorial La Drecera 167 gener - febrer 2018

Editoriales anteriores