ALEGRIA I CORATGE

 

Dante situa en el vestíbul de l’infern als que anomena “IGNAVOS”; els que varen viure sense merèixer lloança ni mofa, perquè només varen viure per a ells mateixos. La glòria de cada home i el destí d’un país depenen del coratge d’aquells homes i dones que desestimen la tristesa i conreant l’alegria s’obliden de sí mateixos per pensar en lo altre en els altres i en l’Altre.

 

Una societat està determinada per factors diversos; connectats tots ells, creant la riquesa material i la fecunditat moral per als seus membres. S’ha de començar pel reconeixement dels grans àmbits en els que es desplega "lo humà": necessitats, drets i deures. Les necessitats són de molts diversos ordres, des de les físiques immediates a les socials, les espirituals, les morals, i les religioses. Una dona de gran lucidesa com Simone Weil ens va deixar en el seu llibre “El arraigo” una anàlisi d’allò que considerava ordres a les que la persona i la societat han d’atendre per mantenir-se a l’altura de la seva dignitat. Considerava el desarrelament com una de les lacres de la humanitat contemporània.

 

Comença analitzant el més essencial: les que considera “necessitats de l’ànima”, que són l’ordre, la llibertat, l’obediència, la responsabilitat, la igualtat, la jerarquia, l’honor, el càstig, la llibertat d’opinió, la seguretat, el risc, la propietat privada, la propietat col·lectiva, la veritat. Les obligacions en resposta a aquestes necessitats funden la respectiva veritat de cada home y d’una societat. Només s’és persona en relació amor i servei a l’altre. A partir d’aquest doble fonament: necessitats i obligacions compren el lloc propi dels drets i dels deures.

 

Si un mira al fons de la societat actual constata junt a la riquesa d’assoliments històrics i socials, algunes actituds i accents que són preocupants. Es refereix a una tristesa de fons, amb la pèrdua de l’alegria, a un retraïment amb la pèrdua de confiança en algunes institucions i poders que ens governen.

 

Això passa quan el servei, defensa i protecció per part de les institucions polítiques de partits o de l’Estat són percebuts no tan com protectors de la nostra llibertat, com de testimonis del nostre passat, espiant el nostre present i pretenent així ser amos del nostre futur.

 

La confiança col·lectiva en què són el dret, la justícia i la llibertat que prevalen enfront la impunitat, la delació, l’enveja o la sospita són condició de la pau veritable tant de lo personal com de lo social.

 

Sant Agustí va encunyar la frase que orientarà el pensament fins als nostres dies a l’establir la veritat com el fonament de l’alegria, “La vida feliç és el goig de la veritat”. Juntament a la cerca de la veritat i justícia són els dos pilars de l’alegria.

 

Un mestre de l’ètica, Nicolai Hartmann, uneix tres paraules que avui ens són especialment necessàries: “coratge moral i alegria per a la responsabilitat”. La vida moral és risc i requereix coratge. Juntament amb el coratge per a l’acció, està el coratge per a la paraula, el coratge per a la veritat. L’alegria neix del que s’atreveix, pensa i treballa, no del que esquiva decisions.

 

Editorial La Drecera 171 setembre - octubre 2018

 

Editoriales anteriores