Tenim RECESSIÓ i l'hem de SUPERAR

Baldiri Ros i Prat
President de l'Institut  Agrícola

Ja ningú nega la realitat, estem en crisi i recessió. Els governs, encara que tímidament, ho reconeixen i alguns informes auguren que serà dura i llarga. Per afrontar aquesta situació és necessària una actitud honesta de reconeixement de les dificultats, una actitud valenta per prendre decisions que a curt termini poden ser impopulars i un comportament que generi confiança als agents econòmics.

Aquests compromisos són els únics que poden garantir i animar possibles inversors a prendre decisions, a arriscar capitals i patrimonis per tal de retrobar àmbits en els que poder crear riquesa i ocupació.

Fins avui, els nostres governs no s’han decidit encara per aquesta via. S’han aprovat mesures conjunturals poc eficaces que generen dèficit i que,sobretot, encareixen la factura futura, rellentitzant la recuperació. Els polítics estan immersos dins mesures d’aparador. Més preocupats pel seu devenir laboral que pel devenir econòmic i social del seu país.

Aquesta actitud, poc responsable, es trasllada a les administracions públiques en les que els seus treballadors no valoren el privilegi de no estar dins dels col·lectius amb possibilitat de patir un ERO. La millor manera de responsabilitzar-se davant d’aquest privilegi és amb una actitud eficient i eficaç, generosa front les dificultats de l’administrat.

Dins aquestes consideracions genèriques de la recessió econòmica conegudes per tothom, ningú parla de la recessió de l’economia agrària. Aquesta fa temps que està en crisi. Alguns advertíem que la recessió agrària podia afectar de forma important l’economia global i així ha estat. En el cas de no actuar també en aquest àmbit amb visió local i global, la sortida de les dificultats serà més llarga. És un sector geoestratègic que s’ha de tractar amb responsabilitat i realisme.

Generar les condicions precises per un desenvolupament eficient de les empreses agràries  és condició necessària i indispensable per recuperar l’economia. Sembla que ni la Unió Europea, ni l’Estat, ni les Comunitats Autònomes estan per aquesta tasca. Pretenen de nou sacrificar a un sector considerat per polítics i tecnòcrates, de poca volada, un sector “feble” i prescindible. Greu error que fa difícil preveure les conseqüències que pot generar.

L’intervencionisme governamental és una temptadora solució pels enemics del lliure mercat. Aquesta visió poc realista de l’economia, per molts denunciada, el sector agrari, fa temps que la pateix. Fins a límits propers a la col·lectivització i amb clares invasions restrictives al dret de propietat.

La majoria es despreocupa de la conculcació dels principis fonamentals del lliure mercat quan afecta a l’empresa agrària i a la propietat rural. Aquesta irresponsable despreocupació col·lectiva vers el sector primari agro-ramader i forestal perjudica, fonamentalment, a l’empresari agrari, però a mig termini, a la societat en general.

És responsabilitat del Govern dotar als agents econòmics d’instruments eficaços per superar la recessió.

Nosaltres hem pensat en unes determinades mesures que podrien ser útils.

  • És imprescindible emprendre reformes estructurals en matèria de política econòmica:
    • Millora de la competitivitat.
    • Transformar el mercat de treball.
    • Introduir competència en determinats sectors econòmics.
    • Reduir la pressió fiscal.
    • Racionalitzar les pressions mediambientals.
  • Cal prioritzar el lliure mercat i l’Estat ha de garantir suficientment els drets de propietat en tots els seus aspectes:
    • La recessió no pot ser excusa per incrementar l’intervencionisme estatal.
    • Els mecanismes de mercat fallen quan l’Estat no proporciona un marc regulador estable en que els drets de propietat quedin garantits.
    • Les ambigües directives europees i els seus reglaments generen inseguretat jurídica i perjudiquen la igualtat d’oportunitats, especialment al sector agrorural.
  • És necessari introduir incentius a la mobilitat geogràfica del mercat laboral.
  • Cal flexibilització del mercat de treball per permetre l’ajust de la capacitat productiva.
  • Cal reducció de l’absentisme laboral, implementant mesures efectives com a via de millora de la competitivitat.
  • Hauria de reduir-se l’Impost de Societats i les cotitzacions socials a càrrec de l’empresa.
  • Recuperar l’exoneració de la reinversió dels beneficis empresarials i l'eliminació de l’Impost de Successions i Donacions.
  • Tenir major independència dels reguladors i la eliminació de barreres que dificulten la competència.
  • Reduir al mínim l’intervencionisme de l’Estat i de les administracions evitant el trasllat de problemes al futur, especialment, al sector agro-ramader-forest.

Malgrat veus responsables i respectades on el camí indicat per superar la recessió, va en línia de les mesures ja expressades, sembla que els governs es perpetuen en mesures poc eficients i cares, que no faran res més que allargar el temps de dificultats.

Una recomanació i avís, a mig termini, tant important com el sector de l’automòbil, la construcció o el turisme, per l’economia catalana i espanyola, és el sector agrari, garant de la disponibilitat de matèries primeres alimentàries.

Introduir criteris econòmics dins l’agricultura és l’únic camí per desprendre’ns de la subjugació administrativa i, a la vegada, per enfortir la independència i major competitivitat del sector agroindustrial a Catalunya.

Posem-nos a la feina.


EDITORIAL LA DRECERA. núm. 113. Gener - Febrer 2009

Informatiu Agrari de l'Institut Agrícola.