AGRICULTURA I ALIMENTACIÓ:

QÜESTIÓ ESTRATÈGICA

 

 Baldiri Ros, President de l'INSTITUT AGRÍCOLA.

L’evolució mundial de la població tendeix a un creixement que, l’any 2050, serà de 9.000 milions de persones. Preveient que cada cop viuran més i millor, s’ha de considerar la necessitat dels aliments que s’hauran de produir.

Aquesta realitat obliga a un canvi de cicle econòmic al sector agrari. Aquest canvi ha de venir d’una profunda revisió estructural, que permeti garantir l’abastament de la població mundial.

Sembla, però, que aquesta situació no afecti al món occidental, en especial la Unió Europea, i com no a Espanya i Catalunya. Fins dia d’avui, és fàcil trobar a les prestatgeries del supermercat tot tipus de productes a preus raonables i aquesta és la raó que una política agrària errònia hagi perdurat durant tants anys.

Els grans esforços esmerçats per incloure l’agricultura dins un aigua-barreig quimèric, filosòfic, mediambiental i proteccionista, té per objectiu no acceptar l’agricultura com a sector econòmic estratègic. Aquesta política és un fre a la poderosa reconversió empresarial que necessita el sector.

Aquesta fixació, al llarg de més de dues dècades, ha posat de manifest la ineficàcia d’una política que pretenia revitalitzar al sector agrari i rural, rejovenir-lo i equiparar les seves rendes en relació a d’altres sectors. Tot un fracàs.

Queda ben patent que, propostes com la multifuncionalitat de l’agricultura, pseudo-propostes de valoritzar el paisatge o el mediambient, no tenen potencia econòmica suficient per revitalitzar al sector. Es converteixen en factors restrictius i limitants pel desenvolupament empresarial que necessitem.

Tal com indica la FAO, per assolir la capacitat d’alimentar a les més de 9.000 milions de persones a l’any 2050, serà necessari augmentar la producció de matèries primeres en un 70%, i que per assolir aquest objectiu serà precís la reestructuració profunda del model empresarial. Un model que tingui la capacitat de gaudir d’una transferència tecnològica que permeti incrementar la producció. S’ha d’alliberar superfície agrària útil, s’hauran de crear nous regadius i optimitzar els actuals, amb l’objectiu d’aprofitar totes les possibilitats per cobrir les necessitats mundials d’aliments.

L’erràtica política agrària actual. El més que probable encariment del petroli, el dèficit energètic, l’ineficient política de renovables, el desinterès per la biomassa d’origen forestal, seran un pesat llast per la reactivació econòmica del nostre país.

La deslegitimació de l’agricultura, provocada per alguns amb la pretensió quimèrica de reinventar lo rural amb els arguments de retornar als orígens, ha generat una burocràtica obsessió urbana de convertir el sector agrorural en museu o parc temàtic.

Per aconseguir aquests objectius, les polítiques europees, estatal i autonòmica, dediquen diners públics a estudis i plans pilot que justifiquen la ineficient i perjudicial política agrària. Aquest procedir ens allunya del principal i més estratègic: l’agricultura ha de  produir aliments amb eficàcia.

És contrari a la racionalitat i al sentit comú, condicionar a l’agricultura, base de l’alimentació, amb conceptes proteccionistes i mediambientals. Aquests conceptes que es diu voler protegir, no podran ser preservats sense la presència d’una agricultura potent i competitiva.

És irresponsable pensar que prioritzant les mesures proteccionistes i una política territorial de clau urbana remuntarà el món rural. Aquesta irresponsable actitud és el principal obstacle per la seva regeneració.

El  moment del canvi de cicle a l’agricultura és inajornable. La legitimació d’aquest sector estratègic ens ha d’impulsar a dotar-lo de tots els mecanismes que permetin assolir objectius de producció competitiva, relacions contractuals a tota la cadena de valor i transparència de mercat. Aquests són els únics que poden garantir la capacitat de produir aliments i donar resposta a les previsions.

És imprescindible un canvi en la política agrària per facilitar un canvi de cicle inevitable. L’agricultura forma part imprescindible de la recuperació econòmica que demana la situació present i futura.

 

LA DRECERA. núm. 119. Gener - Febrer 2010

Informatiu Agrari de l'Institut Agricola.