L'ABASTAMENT D'AIGUA A CATALUNYA

"Les estratègies d’abastament d’aigua que es dissenyin a Catalunya, no poden prescindir del sector agrari. És un greu error que tindrà fatals conseqüències."

 

Baldiri Ros i Prat. President de l’Institut Agrícola


El recurs aigua s’ha convertit en recurs ideològic, deixant en segon lloc la importància que té en el desenvolupament econòmic. Aquesta actitud ha fet que les actuacions preses a més d’ineficaces han estat cares i més greu encara, han posat en perill l’abastament equilibrat d’aigua per a tots els sectors.

Hem de destacar que, a més, s’ha volgut obviar un dels sectors més importants dins del cicle de l’aigua, que és la dels usos agraris. Aquest aïllament queda de manifest en totes les actuacions de l’ACA però també, i això és més dolorós, pel Grup de l’Aigua que el composen La Cambra de Comerç, el cercle d’Economia, el RACC, Foment i el Col·legi d’Enginyers, doncs en el seu document públic per demanar una política hídrica més ambiciosa, obvia els usos agraris.

Ens sembla imprudent com a mínim, que no es compti amb el sector agrari en aquest debat, ja que l’agricultura ha estat la responsable de que existissin a casa nostra infraestructures d’embassaments d’aigua i de transport molt estratègiques  per tal de garantir el subministrament hídric a pobles i ciutats a la vegada que es desenvolupava una activitat econòmica estratègica.

Ja que l’agricultura és economia, també ens ha de preocupar que les restriccions hídriques que poden limitar el creixement econòmic de Catalunya, ho fa també a les empreses agràries. L’empresa agrària i l’aigua és un binomi indissociable, que no es pot posar en risc. Si algú pensa que deixar de regar pot garantir la disponibilitat de recursos hídrics estan equivocats, ja que deixar de regar significa una pèrdua econòmica i social de grans magnituds.

El problema de les restriccions hídriques no es soluciona amb l’eliminació de 40.000 hectàrees de regadiu del Segarra-Garrigues, ni tampoc amb la incautació de concessions al sector agrari. Cert que el sector empresarial agrari és feble, però és estratègic per l’equilibri econòmic a Catalunya i per aquesta raó el Grup de l’Aigua hauria de considerar al sector agrari com  estratègic en la resolució de les deficiències hídriques i, per tant, hauria de tenir un paper decisori dins aquest grup.

Per obtenir resultats favorables en la resolució del problema s’hauria de fixar un full de ruta en el que hi participin tots els actors implicats en el cicle de l’aigua i aquest full de ruta hauria de contemplar:

•    Primer: Desvincular el cicle de l’aigua d’ideologies poc científiques i radicalitzades, gens sensibles a les necessitats de les persones i de les empreses.

•    Segon: La dissolució de l’Agència Catalana de l’Aigua que s’ha convertit en un instrument d’incautació de l’aigua a la vegada que ha malbaratat ingents quantitats de diner públic per no resoldre el problema sinó generar-ne més.

•    Tercer: elaborar un document tècnic i científic per posar sobre la taula les dificultats i en molts casos la impossibilitat d’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua a una climatologia mediterrània. La climatologia europea no és homogènia, tampoc ho han de ser les aplicacions de la Directiva marc. Ens sembla poc seriós voler aplicar el cabal ecològic a rius mediterranis que han tingut, tenen i tindran períodes d’estiatge. Voler dedicar aigua emmagatzemada per cabal ecològic és una aberració i una presa de pèl.

•    Quart: l’aigua no pot ser l’instrument de confrontació entre comunitats pel que és fa imprescindible un Pla Hidrològic per afavorir la interconnexió de conques de forma ordenada, transparent i intel·ligent.

El lliure mercat de l’aigua amb tots els mecanismes de salvaguarda és el mecanisme més transparent per gestionar l’aigua i evitar així la tentació intervencionista dels poders públics que acaben per aplicar més ideologia que tècniques eficaces. Aplicar conceptes ideològics a la gestió de l’aigua ens condueix a la destrucció de riquesa, a perjudicar a les empreses i l’economia del país i quasi segur a la decadència moral, social i econòmica.

Per aquesta raó el debat de l’aigua ha de ser transparent i per a què ho sigui han de participar-hi tots els agents implicats al cicle de l’aigua, també l’empresa agrària, sobretot l’empresa agrària.

 

Només així, posant sobre la taula els interessos compartits, podrem solucionar els contraposats. Només així, podrem garantir la solució als dèficits hídrics.


ARTICLE PUBLICAT A LA DRECERA. núm. 121. Maig - Juny 2010

Informatiu Agrari de l'Instiut Agricola.