ON ANEM? ON ENS VOLEN PORTAR?
 

Dels Toros a la crema de convents.

 

 

Mira que en són de braus els toros! Són ben valentes aquestes bèsties, però a la plaça mai no han anat mai totes soles. Sempre hi ha hagut algú que les ha portat i, és del tot ben segur que aquests “banyuts animals” no sabien on els duien, el malament que els tractarien i com de fatal podia acabar tot, amb mort inclosa. A la vida doncs, deixar-se portar, fiar-se ulls clucs, sovint té més perills que tranquil·litats .  

Durant els segles XVIII i XIX, als catalans els agradaven amb deliri els toros. Ves, com que no hi deuria haver-hi gaire rés més a fer... anaven a gaudir els toros amb faixa, barretina i, fins i tot, amb interjeccions en català prenormatiu. Així és com ens ho recullen els documents de l’època.

 

El fet de gaudir dels toros a Barcelona era tan normal com anar a prendre una orxata, o uns ensucrats bunyols, a Cal Tío Nelo un diumenge a la tarda.

 

El fumut del cas és que, alguna o altre vegada, no tot s’acabava  en una plaent diversió festiva i de lleure. Durant la tarda i nit de 25 de juliol de 1835, en plena Regència de Maria Cristina, el fervor, llavors liberal, de bona part de la gent generà situacions penosament còmiques i alhora profundament tràgiques, que acabaren amb un munt de morts, ferits, cremats i afusellats.

 

La insatisfacció general, el no trobar-se, ja venia ben de lluny i a Catalunya arrossegàvem, enganxat a l’esquena tot un segle de prepotència il·lustrada. La gent, com avui, necessitava evadir-se, divertir-se, per poder oblidar bona part de les angúnies del dia a dia i, ves quina cosa, com ara que a molts apassiona tant el futbol, llavors encantaven el toros.

 

Així doncs, els incidents van haver de començar a la plaça de toros de Barcelona. Fixeu-vos-hi bé amb el cronista de l’època que no té rebuig: “El público, muy disgustado por la mala calidad de los seis toros acabó destruyendo la plaza i vociferando salió dispuesto a pegar fuego a los conventos.” Allò que, en principi, podia semblar còmic va esdevenir tràgic i terriblement dur.  Només per això, per aquesta conseqüència de ben mal explicar, i no per temes de protecció animal i conservacionista, resulta de ben bona raó i seny que avui a Catalunya hàgim fet tancar, per llei i definitivament, totes les places de braus. Només faltaria que tornéssim a prendre mal tots de forma tan incivil com absurda.

 

La versió d’aquest històric fet de la tauromàquia catalana, es publicà en forma de romanç il·lustrat,  una mena de ‘rap’ de l’època, que deia: 

 

                                  “  Van sortint els  sis toros,

                                      tots sis van ser dolents,

                                     que aquesta és la  causa

                                     de cremar-se els convents.”

 

Queda ben clar doncs que resulta ben car i perillós que als catalans ens agradin el toros, i és prou ben justificat, útil i assenyat, que una recent llei  ens els prohibeixi en tot el territori. Potser aquesta és la ‘millor llei’ que s’ha preocupat en redactar i aprovar, aquests darrers anys, el nostre treballador Parlament. No ens es gens bo per la salut anar a veure els toros.

    

Però quin és el nou perill que s’aproxima per l’horitzó? Pot ser és que també hauríem de tancar tots el camps de futbol i tots els grans llocs de reunió? ¡Ai, pobre Sandro, i si ara li trinxen el Camp Nou, el ja vell camp nou! ... O és potser això que, amb la possible renovació del camp de futbol, volen així facilitar fer altres destrosses i violències al país?

 

Entenem que aquesta sigui una difícil i, fins i tot, ofensiva pregunta, però segur que és prou més emprenyadora la possible resposta .... amb estelades o sense.

 

La demanda d’autorització per una grada jove, segueix pressionant, ara més que mai i, ben possiblement, fins abans del 25 de novembre. Semblen voler ser l’espoleta d’un bomba. Avui Déu es troba força allunyat de quasi bé tot, situant-se en una altra dimensió. Mentre, els convents són tractats com museus històric artístics amb semi funcionaris amb sotana. Com sortiran avui els agressius del camp de futbol i què provaran de cremar?

 

Per si un cas, i per proximitat, que es vagin preparant les bones clarisses de Pedralbes a defensar-se amb força cistells d’ous ben podrits i sinó en tenen prous, que en vagin demanant provisions a l’Ajuntament del senyor Trias, que per això hi és. Hi haurà potser una aplicació al Google-maps per poder identificar ràpidament la situació dels convents barcelonins? Quines coses té la història!

Imatges dels incendis provocats a Barcelona la tarda nit del 23 de juliol de 1835.

 

Article publicat a La Drecera 135. Setembre - Octubre 2012

Revista de la Patronal Agraria de Cataluña.