LLEI OMNIBÚS

 

Exposició Pública de l’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica

Vet aquí que en poquets mesos, el Govern ha tret a exposició pública, un avantprojecte de llei, també anomenat “Llei òmnibus” que sota l’excusa d’aprimar la legislació,  integra més de sis-cents articles,  a fi de modificar desenes de lleis -quasi un centenar !- de tots els sectors possibles. Certament, no ens oposarem a l’objectiu d’agilitzar i simplificar la burocràcia. Però, en aquest cas entenem que "el fins no justifica els mitjans". Ens sembla bé que es proposi modificar lleis, i més amb l’herència deixada de l’anterior Govern. Però el que no pot fer-se és, de sobte, descarregar i llençar aquesta pretesa reforma, sense donar temps a pair-la. Si més no, les coses s’han de fer amb el seu requerit temps. Una modificació d’aquesta envergadura requereix un “mínim de temps” per estudiar les variacions i elaborar/fer noves propostes segons les exigències dels interessats.
 
De presa i a corre cuita, l’1 de juny del 2011, es publica al “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” un edicte pel qual s’estableix que se sotmet a informació pública l’Avantprojecte de Llei de simplificació, agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, per un termini de set dies hàbils. Davant les crítiques fetes per tothom, respecte aquest breu espai de temps per a consultar-ho, finalment es va recapacitar i ampliar el termini fins el 20 de juny del 2011. Resta evident que el Govern té pressa per enllestir noves reformes. Entenem, però que, no s’ha actuat amb la suficient diligència per informar a la ciutadania.

Una vegada ja desfogats, entrem en matèria. Encara que no ens hagin agradat les formes, l’INSTITUT AGRÍCOLA porta mesos demanant i lluitant per que es duguin a terme unes modificacions legislatives, en diverses matèries, especialment del món agrari. De fet, el mes de maig varem presentar diverses propostes de modificacions de lleis que afectaven directament al nostre sector. Ens hem sentit moltes vegades indefensos per què el legislador regulava i regulava, sense voler escoltar als particulars que la tenien que aplicar. I per això varem fer un petit pas pel canvi perquè ja és hora que es regulin les activitats per a la millora dels ciutadans i de l'activitat econòmica. Algunes de les nostres propostes s'han incorporat en el text de l'avantprojecte de llei. D'altres ho han estat parcialment.

A continuació, us expliquem part de les propostes de modificacions normatives que presenta el Govern i que afecten més directament al món agrari, indicant-vos les al•legacions que hem fet al respecte. Al tancament d’aquest article encara no ha acabat el termini de presentació de propostes, per la qual cosa és possible que apart de les que aquí esmenten, se n’hi afegeixin d’altres. En tot cas, en propers articles, us informarem més abastament.


Llei 1/2008 de Contractes de Conreu

Aquesta Llei, del tràmit d’elaboració de la qual ja us vam anar informant en el seu moment, no ens ha semblat mai coherent ni òptima. La referida normativa imposa unes limitacions i restriccions gens recomanables pel sector agrari produint cert recel en les relacions contractuals i una inseguretat jurídica evident. L’INSTITUT AGRÍCOLA, insta per una modificació de la Llei on prevalguin la voluntat de les parts enfront a una imposició dels paràmetres normatius. Sempre defensarem, costi el que costi, la llibertat contractual de les parts eradicant el pur intervencionisme. En les nostres activitats i explotacions agrícoles hem de ser nosaltres qui decidim, i establir quan i com volem contractar. Aquesta és l’essència de la llibertat contractual i de la propietat privada.  

De fet, encara que sembli paradoxal, no hi trobem en tot el magma normatiu – estatal i autonòmic-  uns preceptes tant restrictius i condicionats a uns requisits així d’austers que primordialment refuten el model bàsic de la llibertat de les parts. I nosaltres ens preguntem: per que aquí? No pot ser que per regla general l’Administració catalana es capfiqui en regular “més i millor”. Perquè tots sabem, i no fa falta ser doctorats en Dret, que la seva intervenció no es caracteritza precisament per les facilitats i comoditats que genera. Sinó, gairebé tot al contrari.

És per això que abans d’aquest avantprojecte de Llei ja varem demanar la supletorietat de la Llei de Contractes de Conreu en favor de la voluntat de les parts –actualment la imperativitat de la Llei ve establert a l’article 8.1-. Alhora, també es va exigir la supressió immediata dels següents articles, que col•loquen molts d’ells a l’Administració en una posició molt més avantatjosa dins l’àmbit contractual:

  • 6.3: Administració com a conreadora directe i personal,
  • 6.4: associacions i fundacions sense ànim de lucre com a cultivador personal i directe,
  • 18: pròrroga del contracte (per cinc anys),
  • 32.3: dret de sotsarrendament de les administracions públiques,
  • 33: dret d'adquisició preferent de l'arrendatari,
  • 34: dret de tanteig de l'arrendatari,
  • 35: dret de retracte de l'arrendatari,
  • 40: arrendament de conservació del patrimoni i de custòdia,
  • 43 i 44: drets d’adquisició preferent de la Generalitat.

Ara, l’Avantprojecte de Llei que avui ens presenta el Govern proposant tot tipus de modificacions legislatives, ens exposa únicament –encara que ja és quelcom- dos canvis normatius al respecte. Aquests consisteixen exactament en:  1) Eliminar el dret d’adquisició preferent de la Generalitat (articles 43 i 44); i 2) Derogar el Decret 7/2010 pel qual s’aprovava el Registre Administratiu de Contractes de Conreu.

Òbviament, estem conformes amb les propostes plantejades. I més tenint en compte que la nostra associació ja té interposat un Recurs Contenciós Administratiu contra el Registre Administratiu de contractes conreu, amb l’objectiu de declara-ho nul de ple dret. Una vegada més, es demostra que no estàvem tan equivocats com ens volien fer creure, doncs el propi Govern tira enrere amb aquest Registre.

No senyors ! L’ únic que demanem és l’aplicació de la cordura i de la coherència. Representem un sector que viu i pateix les conseqüències dels governants, només es tractaria d’apropar-se una mica més a la realitat i aprofundir en els problemes en què es troba el ciutadà de carrer.

Per això no ens conformem amb aquesta petita reforma, perquè el que és primordial en els contractes de conreu és, sense cap mena de dubte, la llibertat de les parts, sense imperatiu legals. Clar està, sempre que no sigui contrari a l’ordre públic i a la moral. En això estem d’acord. I és que ara per ara, aquesta manca d’autonomia contractual, provoca que a la pràctica no es realitzin ni es fomentin contractes de conreu, sota l’empara de la llei catalana, sinó cercant altres solucions alternatives i lleugerament imaginatives.


Text refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010)

Una altre gran batalla, en la que ens hi hem posat de valent, ha estat la modificació d’alguns preceptes de la Llei d’Urbanisme. El tractament del sòl no urbanitzable, les llicències per a la tala d’arbres i l’adaptació a les explotacions ramaderes a la nova normativa reguladora del benestar animal, han estat als nostres punts de mira particulars. Anem a pams.

L’Avantprojecte de Llei modifica quasi bé un centenar d’articles. Avui us comentarem, únicament amb els temes en els quals hem treballat més intensament i que són de més interès pel nostre sector.

 

  • Procés d’adaptació de les explotacions ramaderes a la nova normativa europea de benestar animal

Primerament assenyalar que en representació dels nostres socis i simpatitzants, fa temps varem entrar per registre la proposta d’un Decret a fi d’adaptar les explotacions ramaderes a la nova normativa reguladora del benestar animal. D’aquesta proposta us varem informar per carta als titulars d’explotacions ramaderes. En aquesta adaptació no eliminàvem l’exigència de demanar informes, tal i com preveu l’article 48 de la Llei d’Urbanisme, però si es tendia a posar molt més fàcil i ràpid l’aprovació dels permisos per a les activitats que no incrementaven la seva capacitat productiva, i que per normativa europea requerien d’obres i actuacions d’adaptació de les construccions preexistents.

 

La llei Òmnibus catalana ofereix el seu “particular” canvi en la Llei d’Urbanisme respecte el procediment a seguir per als projectes de noves construccions d’una activitat agrícola o ramadera. Amb dita modificació ja no es requereixen la multitud d’informes que es demanaven a l’article 48 de la Llei d’Urbanisme (justificació del projecte, estudi d’impacte paisatgístic, estudi arqueòlogic, informe hidràulic, informe geològic, entre d’altres), sinó que únicament es demana un informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme.

En certa part, estem conformes amb la proposta de no tenir que sotmetre als projectes de noves construccions pròpies d’activitats agrícoles o ramaderes a un munt d’informes, que més aviat paralitzen i tiren enrere l’iniciativa privada d’iniciar un projecte d’aquest tipus. No obstant, però, l’Institut Agrícola entén que es tindria que fer demés una referència expressa a aquelles obres o actuacions realitzades per exigències de la normativa  de benestar animal, per a les quals únicament instant a demanar/sol•licitar la llicència municipal fos suficient i que no pogués ser denegada.

Hauria de considerar-se aquesta proposta, a fi de facilitar els tràmits als empresaris/propietaris d’activitats que no volen incrementar la capacitat productiva però tenen que adaptar-s’hi imperativament, és a dir, de conformitat amb la nova normativa reguladora del benestar animal. No és just que per totes les construccions agrícoles que es vulguin realitzar es demanin els mateixos tràmits.

Per tant, la nostra associació proposa el següent redactat, que seria el precepte 49.3 amb el text següent “En els supòsits d’activitats agrícoles i ramaderes, els projectes que, sense incrementar la capacitat productiva, només comportin obres o actuacions d’adaptació de les construccions preexistents a la normativa comunitària resten únicament subjectes a llicència municipal” .

D’altra banda, fem referència a altres propostes no contemplades per l’esmentat Avantprojecte de Llei Òmnibus, amb la finalitat d’ésser incorporades. Dits canvis normatius són fruits dels nostres neguits més sincers que ja varen ser proposats/suggerits a l’Administració, molt abans de tot aquest endegament normatiu. 

 

  • Tractament del sòl no urbanitzable

Respecte del sòl no urbanitzable, entenem que aquest no té per que esdevenir per sempre un territori petrificat i bucòlic, sense cap mena de progressió i immòbil. I Per la qual cosa cal incloure la possibilitat de transformació urbanística, i poder passar a ser sòl urbanitzable, tot aquell sòl no urbanitzable que no sigui d’estricte protecció d’uns elements individualitzats.

Per tant, l’Institut Agrícola va proposar al final de l’apartat de l'article 47.9 del text refós de la Llei d’Urbanisme, el següent redactat: “Malgrat això, d’aquests espais, mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc de les estratègies que el propi planejament municipal o territorial estableixi, se’n podran delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si s’escau. No serà aplicable als que estiguin inclosos dins espais de protecció natural específica i mentre els instruments de planificació que els declarin o regulin, expressament estableixin la seva incompatibilitat per a ser objecte de transformació urbanística”

 

  • Llicències per a la tala d’arbres

La Llei d’urbanisme vigent preveu en el seu articulat (article 187.2.n), la tala d’arbres, com una activitat subjecta a llicència municipal, en aquells supòsits en què ho exigeix  el planejament urbanístic. A la pràctica la majoria d’ajuntaments regulen en el seu planejament aquesta opció. Aquest requisit, apart de generar tot un seguit de tràmits administratius complementaris per a fiscalitzar dita activitat, també genera el pagament de tributs. No és lògic, demés, que per al propi i natural exercici de l’activitat forestal, calgui demanar llicència per la tala d’arbres.

A fi de correspondre amb l’esperit normatiu per a reduir o simplificar els processos administratius, ja varem demanar una breu modificació del precepte. Aquesta consistia, i ara ratifiquem, en que es demani llicència urbanística només en el cas de la tala d’arbres que estiguin situats en sòl urbà o urbanitzable, però no pels del sòl no urbanitzable.

 

Declaració Única Agrària (DUN)

No fa gaire,  ja varem insistir en demanar a l’Administració que corregís la incongruència de demanar en la Declaració Única agrària (DUN), d’indicar les remuneracions que perceben els directius de les empreses i entitats que sol•liciten ajuts de la Unió Europea. Aquesta exigència deriva de l’Ordre AAR/301/2010 de 5 de maig, per la qual es modifica l’Ordre AAR/39/2010, per la qual s’estableix i es regula la declaració única agrària, i s’estableixen determinacions per a les aportacions econòmiques finançades en règim de gestió compartida a càrrec del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA).

Aquesta petició ja prové i consta en el Recurs Contenciós Administratiu que té interposat l’INSTITUT AGRÍCOLA contra dita Ordre AAR/301/2010, i que segueix el seu tràmit processal. De paraula l’Administració va acceptar la inseguretat jurídica que produïa dit requeriment, doncs ja hi ha controls administratius suficients per part de la Unió Europea al respecte, i no cal afegir-ne de més. No obstant, però, l’Avantprojecte de Llei no es pronúncia al respecte. Per tant, demanem una vegada més que s’anul•li aquesta normativa,. Si us plau, siguem coherents amb les lleis què proposem -com la present, que s’anomena de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa, i de promoció de l’activitat econòmica- i no deixem a l’abast normatives inútils que únicament provoquen desconfiança i desavinences amb els poders públics.
 

Llei 9/1995 d’accés motoritzat al Medi Natural

La ja més que referida Llei Òmnibus incideix en la Llei d’accés al medi natural, per modificar sense més dilacions la limitació que impedia la circulació motoritzada pels camins d’amplada inferior a quatres metres. La proposta no ens sembla del tot malament, però en les modificacions realitzades per la Llei Òmnibus, l’Institut Agrícola proposa unificar els text dels articles 6.2 i 6.3 de la Llei, ja que poden resultar contradictoris. I és que a fi d’evitar confusions i generar inseguretat jurídica, seria desitjable que la normativa únicament contemplés la possibilitat de circular pels camins forestals i pistes d’inferior a quatre metres en casos molt concrets.

Per tant, proposem afegir el següent redactat en negreta pel precepte 6.2:

“Excepcionalment, es permet la circulació motoritzada per les pistes i els camins delimitats en xarxes o itineraris establerts pel Departament competent en matèria de medi natural. La delimitació d’aquests vials, que podran tenir en punts singulars del seu traçat una amplada inferior a quatre metres i diversos tipus de ferms, s’efectuarà mitjançant Ordres del conseller competent en matèria de medi natural, en les quals es podran establir condicions específiques de circulació i característiques dels vials, i haurà de ser incorporada a l’inventari comarcal corresponent. Aquesta delimitació només es podrà fer als camins de titularitat pública, prèvia notificació individuals als propietaris dels terrenys que termenegen.”

Si més no, entenem que la delimitació dels referits camins o pistes tindria que fer-se amb un consens absolut amb els propietaris de les terres.

D’altra banda, el nou Govern aixeca la prohibició de fer competicions esportives a l’interior dels espais naturals de protecció especial, a les reserves nacionals de caça i a les reserves naturals de fauna salvatge sempre i quan s’estableixin les corresponents autoritzacions.  Sembla ser -com sempre ha volgut demostrar l’Institut Agrícola amb altres activitats- que ara per ara les referides competicions esportives són compatibles amb els espais protegits. Altre cop, els fets ens donen la raó: segons convingui  es poden realitzar uns determinats usos o no, en els mateixos espais. Esperem que això serveixi d’exemple per altres supòsits.


Hi ha d’altres normes afectades per aquesta Llei Òmnibus, algunes d’elles també interessants per al món agrari (sobre aigües, control ambiental de les activitats, carreteres, etcètera), i envers les quals també farem propostes. Però per a no fer aquest article massa dens i extens, les deixem per a un futur mediat. Com sempre, l’INSTITUT AGRÍCOLA vetlla i pugna per que la veu del sector agrari sigui escoltada.

 

Article publicat a la Drecera 127, Maig - Juny 2011
INFORMATIU AGRARI DE L'INSTITUT AGRÍCOLA

 

Legislació