LA LLEI ÒMNIBUS: UNA VISIÓ TRANSVERSAL DE TOT EL QUE HA SIGNIFICAT
A les “Dreceres” de maig-juny -exposició pública de l’Avantprojecte-, juliol-agost -tramitació parlamentària- i novembre-desembre -efectivitat de la derogació de dos normes del món agrari-, totes elles del 2011, hem anat explicant el camí seguit per aquesta macro Llei, coneguda popularment com a “Òmnibus”. Nom que li ve, no pel significat estricte d’aquesta paraula -vehicles amb capacitat per a transportar més de nou persones, és a dir, un autocar o autobús- sinó per la multitud i multiplicitat de normes a les que afecta d’una manera o altre.
Un cop ara tot el procés ha acabat i està aprovat, hem cregut oportú fer un petit resum de les vicissituds, així com oferir-vos una visió ràpida i transversal dels sectors que han quedat afectats per tot plegat.
Inicialment la proposta era ingent, amb un Avantprojecte de juny de 2011 que incloïa la modificació de 631 articles de multitud de normes, així com un seguit de Disposicions Finals i Derogatòries que afectaven a un bon altre número de normes.
A la vista de tot plegat, i la poca practicitat de manegar un text d’aquest calibre, es va decidir disgregar el text en cinc projectes de llei. D’aquestes, tres són les que es van tramitar més ràpidament, i es van aprovar el desembre de 2011 -publicades totes elles al “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” de 30 de desembre de 2011. Són:
•Llei 9/2011 de promoció de l’activitat econòmica;
•Llei 10/2011 de simplificació i millorament de la regulació normativa; i
•Llei 11/2011 de reestructuració del sector públic per agilitzar l’activitat administrativa.
Posteriorment -febrer de 2012- vindrien les altres dues:
•Llei 2/2012 de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual (“Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” de 27 de febrer de 2012); 
•Llei 3/2012 de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010 (“Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” de 27 de febrer de 2012, i correcció d’errors al de 14 de març).
Els tres pilars de totes aquestes normes eren:
oUn projecte global de simplificació.
oAssolir l’eficiència de l’Administració.
oDonar seguretat jurídica a la normativa, evitant normes duplicades -existien derogacions “tàcites” de normes però no ho havien esta formalment. Aproximadament es va dur a terme la derogació de 300 normes -dins d’Ordres o Decrets.
La tipologia de les actuacions efectuades responen a quatre tipus bàsics. A títol d’exemple, esmentem també alguns dels àmbits en els quals s’han aplicat:
Mesures de racionalització del sector públic: supressió de 9 òrgans, implementar les noves tecnologies, simplificació de l’estructura, gestió més eficient (empresa, sanitat, gestió hidràulica, cultura), coordinació, modificacions puntuals de normativa.
Agilització en la tramitació administrativa (burocràcia): implementar mitjans electrònics (cooperatives, règim jurídic de funcionament de l’Administració), reduir tràmits (transport marítim de mercaderies, dret a l’habitatge: no necessitat de visat per a la inspecció d’edificis), control ambiental de les activitats -convertir l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada com a una finestreta única-, silenci administratiu positiu -de 63 casos en que era, fins ara, negatiu, es van reduir a 25-, previsió d’ús com a fertilitzants dels efluents del vi i oli.
Simplificació de la intervenció administrativa: canviar el control previ pel control posterior -sempre que l’activitat no comporti un risc irreparable-, pas de llicència ambiental a comunicació ambiental (sector agrícola, ramader, hidràulic, residus, ports), habitatges d’ús turístic, seguretat industrial, derogació del Registre de Contractes de Conreu.
Reducció de càrregues/limitacions per a l’exercici de les activitats: seguretat industrial -no limitar el número d’organismes de control-, restricció de l’ús d’enllumenat nocturn per evitar contaminació lumínica -la prohibició no s’aplica a activitats a l’aire lliure que poden estar 24 hores en actiu-, transport de viatgers per carretera -durada màxima de les concessions, que passen de 99 a 15 anys-, adaptació de granges a la normativa de benestar animal -reducció dels tràmits-, equipaments comercials -es poden delimitar noves concentracions ja existents-, horaris comercials -reducció dels dies festius que han d’estar tancats-, habitatge -flexibilitzar la planificació urbanística pel que fa a la previsió d’Habitatges de Protecció Oficial, supressió del lloguer forçós i expropiació-, supressió del dret d’adquisició preferent de l’Administració -transmissions de finques amb contractes de conreu.
Algunes d’aquestes modificacions, com us hem anar també manifestant, han estat proposades per l’INSTITUT AGRÍCOLA. Tot amb l’esperit de fer més competitives les nostres activitats agroalimentàries i les propietats agràries. I per a defugir d’un estricte intervencionisme administratiu, al qual sempre ens hi hem oposat.
Esperem que aquest sigui només el principi d’un gir copernicà del Govern que alliberi de maldecaps i neguits a tots els nostres emprenedors. 

LA LLEI ÒMNIBUS:


UNA VISIÓ TRANSVERSAL DE TOT EL QUÈ HA SIGNIFICAT


A les “Dreceres” de maig-juny -exposició pública de l’Avantprojecte-, juliol-agost -tramitació parlamentària- i novembre-desembre -efectivitat de la derogació de dos normes del món agrari-, totes elles del 2011, hem anat explicant el camí seguit per aquesta macro Llei, coneguda popularment com a “Òmnibus”. Nom que li ve, no pel significat estricte d’aquesta paraula -vehicles amb capacitat per a transportar més de nou persones, és a dir, un autocar o autobús- sinó per la multitud i multiplicitat de normes a les que afecta d’una manera o altre.


Un cop ara tot el procés ha acabat i està aprovat, hem cregut oportú fer un petit resum de les vicissituds, així com oferir-vos una visió ràpida i transversal dels sectors que han quedat afectats per tot plegat.


Inicialment la proposta era ingent, amb un Avantprojecte de juny de 2011 que incloïa la modificació de 631 articles de multitud de normes, així com un seguit de Disposicions Finals i Derogatòries que afectaven a un bon altre número de normes.


A la vista de tot plegat, i la poca practicitat de manegar un text d’aquest calibre, es va decidir disgregar el text en cinc projectes de llei. D’aquestes, tres són les que es van tramitar més ràpidament, i es van aprovar el desembre de 2011 -publicades totes elles al “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” de 30 de desembre de 2011. Són:

 

  • Llei 9/2011 de promoció de l’activitat econòmica;
  • Llei 10/2011 de simplificació i millorament de la regulació normativa; i
  • Llei 11/2011 de reestructuració del sector públic per agilitzar l’activitat administrativa.
 


Posteriorment -febrer de 2012- vindrien les altres dues:

 

  • Llei 2/2012 de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual (“Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” de 27 de febrer de 2012); 
  • Llei 3/2012 de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010 (“Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” de 27 de febrer de 2012, i correcció d’errors al de 14 de març).
 


Els tres pilars de totes aquestes normes eren:

 

  • Un projecte global de simplificació.
  • Assolir l’eficiència de l’Administració.
  • Donar seguretat jurídica a la normativa, evitant normes duplicades -existien derogacions “tàcites” de normes però no ho havien esta formalment. Aproximadament es va dur a terme la derogació de 300 normes -dins d’Ordres o Decrets.
 

La tipologia de les actuacions efectuades responen a quatre tipus bàsics. A títol d’exemple, esmentem també alguns dels àmbits en els quals s’han aplicat:

 

  • Mesures de racionalització del sector públic: supressió de 9 òrgans, implementar les noves tecnologies, simplificació de l’estructura, gestió més eficient (empresa, sanitat, gestió hidràulica, cultura), coordinació, modificacions puntuals de normativa.
  • Agilització en la tramitació administrativa (burocràcia): implementar mitjans electrònics (cooperatives, règim jurídic de funcionament de l’Administració), reduir tràmits (transport marítim de mercaderies, dret a l’habitatge: no necessitat de visat per a la inspecció d’edificis), control ambiental de les activitats -convertir l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada com a una finestreta única-, silenci administratiu positiu -de 63 casos en que era, fins ara, negatiu, es van reduir a 25-, previsió d’ús com a fertilitzants dels efluents del vi i oli.

  • Simplificació de la intervenció administrativa: canviar el control previ pel control posterior -sempre que l’activitat no comporti un risc irreparable-, pas de llicència ambiental a comunicació ambiental (sector agrícola, ramader, hidràulic, residus, ports), habitatges d’ús turístic, seguretat industrial, derogació del Registre de Contractes de Conreu.
  • Reducció de càrregues/limitacions per a l’exercici de les activitats: seguretat industrial -no limitar el número d’organismes de control-, restricció de l’ús d’enllumenat nocturn per evitar contaminació lumínica -la prohibició no s’aplica a activitats a l’aire lliure que poden estar 24 hores en actiu-, transport de viatgers per carretera -durada màxima de les concessions, que passen de 99 a 15 anys-, adaptació de granges a la normativa de benestar animal -reducció dels tràmits-, equipaments comercials -es poden delimitar noves concentracions ja existents-, horaris comercials -reducció dels dies festius que han d’estar tancats-, habitatge -flexibilitzar la planificació urbanística pel que fa a la previsió d’Habitatges de Protecció Oficial, supressió del lloguer forçós i expropiació-, supressió del dret d’adquisició preferent de l’Administració -transmissions de finques amb contractes de conreu.
 


Algunes d’aquestes modificacions, com us hem anar també manifestant, han estat proposades per l’INSTITUT AGRÍCOLA. Tot amb l’esperit de fer més competitives les nostres activitats agroalimentàries i les propietats agràries. I per a defugir d’un estricte intervencionisme administratiu, al qual sempre ens hi hem oposat.


Esperem que aquest sigui només el principi d’un gir copernicà del Govern que alliberi de maldecaps i neguits a tots els nostres emprenedors. 

  

Article publicat a La Drecera 132. Març - Abril 2012

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

Legislació