EL CODI CIVIL DE CATALUNYA I L'EMPRESA AGRÀRIA


L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta noves propostes normatives al Codi Civil de Catalunya en relació a la seva aplicació a l’empresa agrària. 

 


L’INSTITUT AGRÍCOLA, com associació representativa del sector empresarial agrari de Catalunya, defensa i promociona els drets i interessos dels seus associats i simpatitzants, en totes les seves vessants. Ens expliquem. Creiem fermament que una manera de lluitar per les nostres creences, és conservar la capacitat d’iniciativa, sent capaços de sobreviure als temps que corren, projectant-nos amb força cap al futur. Per això, a banda de formular les al·legacions o observacions necessàries quan ens ho demanen, a fi i efecte que es respectin els nostres interessos i els del món agrari, considerem oportú, també, prendre la iniciativa, i elaborar propostes normatives per tal de millorar factors vinculats a les propietats i empreses agràries. D’aquesta manera evitarem la generació dels conflictes ordinaris.  


Cal dir, demés, que mai restarem a expenses de les propostes legislatives plantejades pel propi Govern. Amb cent seixanta anys d’història, tenim clar el què volem i com ho volem. Alhora, entenem que l’Institut agrícola s’ha d’avançar i fer les seves pròpies propostes normatives -com ja ho portem fent des de sempre - amb la finalitat de millorar el funcionament i la productivitat del nostre sector. 
A dits efectes, hem cregut oportú presentar al Departament de Justícia, varies propostes normatives per a que puguin ser considerades i incloses en el Codi Civil Català. El primer i principal objectiu és continuar participant en el procés de la codificació global de la normativa civil catalana. Ho varem fer ja pel Llibre Cinquè -dedicat als drets reals-, i ara ho fem respecte al Llibre Sisè relatiu a les obligacions i els contractes. Encara que sigui sorprenent, el contingut  d’aquest darrer Llibre no ha estat aprovat. Així com entre els anys 2002 a 2010 es van aprovar cinc dels sis Llibres que conformen el Codi Civil de Catalunya, d’aquell es desconeix el seu estat de tramitació. Sens dubte, essent un instrument jurídic necessari i eficaç per enfortir l’economia i millorar la competitivitat, varem considerar convenient aportar les següents propostes:

 
Incloure el principi de la llibertat contractual de pactes en els contractes, especialment en els de Contractes de Conreu.

En aquest context, és imprescindible que el Llibre Sisè, relatiu a les obligacions i els contractes, respecti les línies bàsiques i el contingut del Codi Civil de Catalunya i del Dret privat, garantint la llibertat contractual i l’autonomia de la voluntat de les parts. 


L’objectiu fonamental de les regulacions normatives respecte dels contractes entre privats ha de ser incentivar les contractacions així com incrementar la rendibilitat de les explotacions agràries. La normativa actual -com la Llei 1/2008 de Contractes de Conreu- respon, en canvi, a un model antiquat i restrictiu, condicionat a uns requisits fiscalitzadors, que refuten el model bàsic de la llibertat de les parts. El propi article 111-6 del Codi Civil de Catalunya estableix, com un dels principis propis del nostre ordenament, la llibertat civil ?que permet l’exclusió o renúncia voluntària de l’aplicació de les normes.


La Llei només ha d’actuar quan les parts no hagin previst res a l’assumpte que es plantegi. Això queda palès actualment amb la davallada de la signatura de nous contractes d’arrendament rústic, els quals, com a resultes de les restriccions i imposicions que inclou la norma -Llei de Contractes de Conreu-, fan que no siguin gens atractius ni vistos com a segurs pels propietaris de finques. Aspectes com una durada mínima considerable, els drets d’adquisició preferent del conreador, el tanteig o retracte, així ho fan palès.

Incorporar els Contractes d’Integració, així com els contractes de compravenda de farratges amb destinació a la seva transformació.

La compilació del Dret Civil Català ha de ser única, evitant, tant com sigui possible, la dispersió de la normativa. Per tant, pel que fa a la regulació dels contractes privats dins el món agrari, han d’estar en un sol cos legal. Així mateix, reiterem, en la seva regulació, cal que es prioritzi la llibertat de les parts a l’hora d’establir els seus drets i deures.

 
Pel que fa als contractes de compravenda de farratges, cal esmentar que a Catalunya n’hi ha una quantitat important d’ells -a les terres de Lleida n’hi ha milers-, essent un tracte que queda fora de l’aplicació de la normativa civil i es regeix, actualment, per una normativa administrativa estatal (Ley 2/2000 reguladora dels contractes tipus de productes agroalimentaris i Ordre ARM/590/2011 pel qual es prorroga l’homologació del contracte-tipus de compravenda de farratges amb destinació a la seva transformació). Considerem que seria una oportunitat, ara, incloure aquest tipus de contracte dins les relacions contractuals privades de Catalunya, adaptant-lo a les particularitats del nostre país.


Derogar els Contractes de conservació i custòdia del patrimoni natural.

La derogació és necessària donat que els referits contractes no respecten els principis bàsics de les relacions contractuals, basats en un conjunt de drets i obligacions per ambdues parts, ni garanteixen suficientment  el principi de seguretat jurídica. Tot al contrari, la figura contractual dissenyada genera un nombre molt elevat d’obligacions i restriccions per al propietari, sense que hi hagi cap tipus de contraprestació real i ajustada al Dret. Tampoc estan clars els compromisos assumits per les entitats de custòdia.


A més de plantejar quines han de ser les línies bàsiques d’actuació per les relacions obligatòries i contractuals que es generen en l’ordenament jurídic català, també hem presentat varies propostes normatives respecte al Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals, aprovat per la Llei 5/2006, de 10 de maig. 


Certament, aquí el marc legislatiu ja és vigent. Però considerem que s’han d’incloure nous canvis legislatius per a perfeccionar el contingut essencial del dret a la propietat privada, garantint els drets inherents dels propietaris. Alhora, varem proposar reforçar el Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya envers unes matèries concretes, per incrementar la seguretat jurídica i conciliar el dret de la propietat amb l’activitat econòmica de les nostres explotacions agràries. Recollim breument les modificacions que entenem adients:

  • Funció social del Dret de propietat. Considerem que és de vital importància incloure un article respecte que la “funció social del Dret de Propietat” ha de respectar les bases constitucionals que conformen el dret de propietat. Incloent-hi i el dret ha ser indemnitzat en cas d’afectació o privació de béns i drets a resultes de la imposició de restriccions i limitacions que en vulneren el seu lliure exercici.
  • Adquisició per ocupació: les “res nullius”. Entenem necessari establir un marc normatiu concret envers els animals que no tenen un titular definit a la legislació, amb motiu dels conflictes que es generen. En tot cas, l’Administració ha d’ésser responsable dels animals salvatges i dels domèstics que hagin perdut aquesta condició, únicament quan concorri algun impediment establert per part de l’Administració perquè aquests béns siguin ocupats pels particulars -per exemple els que no puguin ser caçats. 
  • Restriccions al drets de propietat privada. L’Institut Agrícola ha proposat eliminar els articles referents a les restriccions del dret a la propietat privada. No té cap sentit establir que s’imposin un munt de restriccions i disposicions a la “lliure disposició”. L’essència del dret de propietat és el dret de gaudir i disposar d’una cosa.
  • Presumpció del tancament de finques. La consideració de finca tancada comporta la prohibició, llevat de l’autorització o consentiment del seu titular, de travessar les finques per al mer passeig, d’entrar a les finques per recollir troncs, branques, o qualsevol tipus de fruit, així com la invasió per caps de bestiar i el pasturatge en les mateixes, per exemple. Òbviament dites actuacions són molt desavantatjoses pels propietaris, no permetent que puguin rendir i amortitzar les seves terres, tenint que suportar els costos addicionals que suposen tancar una finca per a evitar-ho. Per la qual cosa és necessari regular l’existència d’una presumpció de tancament de totes les finques que estiguin afitades o amb rètols indicatius de la prohibició de pas.
  • Coordenades geodèsiques de les fites a les inscripcions registrals. Incloure un precepte que estableixi que la descripció de l’afitament de les finques inclogui les coordenades geodèsiques de les fites. 
  • Publicitat del tancament de finques en el Registre de la Propietat. Reivindiquem, per a les finques que tinguin llur delimitació i afitament inscrit al Registre de la Propietat, que tinguin la condició legal de tancades, malgrat que no ho estiguin físicament
  • Eliminar definitivament els drets de cens. Considerem que només cal regular els aspectes imprescindibles per al manteniment dels ja existents, però no la creació de nous. 


Fermament, esperonem als governants per a que les nostres propostes siguin acceptades i incorporades en el nostre bagatge legislatiu. Sens dubte, representen un petit pas per un canvi d’actituds, de maneres de fer i de valors. Per tant, esteu ben segurs que seguirem treballant per al canvi, a fi d’aconseguir que les lleis siguin un instrument útil i el mecanisme adequat per a que es dugui a terme una bona gestió i millora de les nostres activitats. 


Si més no, encara lluny de complir totes les nostres pretensions i expectatives jurídiques, creiem que aquest és el camí adequat per aconseguir els nostres objectius. Tingueu clar que l’INSTITUT AGRÍCOLA actuarà per a instaurar una seguretat jurídica suficient que permeti millorar i facilitar les relacions contractuals i de rendibilitat de les activitats econòmiques agràries.

 

 

Article publicat a La Drecera 132. Març - Abril 2012

 

Revista de la Patronal Agrària de l'Institut Agrícola

Legislació