Altre vegada una monumental presa de pèl!


A la Catalunya autonòmica l’agricultura, la ramaderia, els boscos i els seus incendis, sempre acaben esdevenint un monogràfic parlamentari de la desgràcia i els problemes. Aquests mai ho han estat d’èxit i riquesa. Aquests sector sempre ha de ser així de pobret i miseriós? Mai podrà ser una font d’il·lusió, de riquesa i benestar pel país?  


Aquest 14 d’abril també va quedar ben clar que, encara que en boca de bastants polítics l’Institut Agrícola sembli no existir, o dit d’alta forma, no interessi la seva existència, malgrat això, els diputats del Parlament de Catalunya semblen haver llegit força la Drecera. Ens felicitem i els felicitem! Hem de deixar clar però, que la seva lectura no els fa aquell profit que desitjaríem, doncs només utilitzen el que han llegit amb pura finalitat lèxica, d’imatge, especulativa o electoral. Aquest és un sector que, en els fons, ja els va bé que sempre vagi tan malament. Així que avui, i no és cosa nova, els hi dediquem una editorial a mida, doncs la sessió parlamentària monogràfica s’ho mereix.

És endèmic. Els polítics catalans mai se n'han sortit pel que fa a la agricultura i els incendis forestals. Mai han sabut ben bé que s’hi cou. Malgrat llegeixin tots. Malgrat tots parlin, casualment, amb els mateixos agricultors  -serà que som tan pocs... ¿Com pot ser que un mateix agricultor, a la mateixa pregunta, respongui coses diametralment oposades?  Conclusió: Els agricultors d’aquest país estem rematadament bojos o, som tan idiotes, que expliquem a cada polític el que vol sentir. El mateix Cap de l’Oposició reconeix  que el Conseller del ram sempre en sabrà més. Segur que si, segur que serà qüestió de saber ...  de saber llegir i entendre potser?. Si, tots llegeixen el seus folis i s’entrebanquen i s’aturen en perdre la línia següent. Finalment, sembla ser -doncs ho han llegit en alguna revista-, que el sector agrícola és estratègic i el seu problema bàsic és estructural. Sort!, sort que a Catalunya no tenim pas una Conselleria de Defensa. Els seus monogràfics també serien estructurals i estratègics, de ben segur.  


Com que l’Institut no ha assistit a Eleccions a Cambres Agràries des de 1998, malgrat existir i dir les coses que ens toca dir, som invisibles. Això afecta dolorosament la seva dèria de ser  votats i de controlar l’opinió de qualsevol mena d’associació civil. Els manca un Institut Agrícola tant o més polític que les Organitzacions Professionals Agràries “més representatives”. Encara que només sigui per usar-nos "d'sparring" on descarregar pors. Curiosament, per ells no existim però hi som, i quan ens busquen no ens troben, malgrat hi siguem. A la llotja del Parlament si que hi era el nostre President i també el nostre nou i jove Vocal Secretari, per si calia prendre nota ... . Mirades creuades delataven certa impaciència i mal estar. Malgrat no existir, malgrat la invisibilitat de l’Institut, més pròpia d’un agent secret, alguns els incomodava la nostra presència. A veu literal d’un representant d’Unió de Pagesos: Aquest monogràfic ens el podríem haver estalviat.  

Per cert, aquest novembre tornen a tocar Eleccions a Cambres Agràries. Així doncs, ben possiblement, en comptes de realitzar-se el novembre les desplaçaran al gener o al febrer, o ves a saber quan, de l’any que ve. No fos que es trasbalsessin les sagrades Eleccions Generals. Pel que fa a l'Institut Agrícola no ens hi trobaran, i no pas per que siguem invisibles. No descobrim res de nou dient que, la instrumentalització política de l’agricultura d’aquest arc parlamentari és ben bé unànime i malaltissa. Com que ja fa quasi trenta anys, podríem qualificar-la d’instrumentalització històrica.


Editorial. La Drecera 120. Abril-Maig 2010

Editoriales anteriores