L’EUROPA DEFALLIDA


Aquests darrers vint anys, el sector productor de matèries primeres per a l’alimentació ha estat condemnat a viure al marge del mercat, ha hagut de desenvolupar-se dins un marc normatiu força restrictiu i intervencionista. Aquest ha compromès i compromet, bona part del pressupost comunitari. Ha generat una agricultura rutinària i conformada, de baix rendiment, deficitària en molts aspectes i que no coneix la franca competència ni el lliure mercat. Ha generat una indústria agroalimentària depenent, en gran proporcions, de matèries primeres extracomunitàries, divagant dins un mercat global cada cop més fraudulent, insegur i inestable. Els moments presents demanen solucions ben diferents a les que s’estan prenent, i que passen per aprofitar i desenvolupar la lliure competència i mercat, que passen per aprofitar i desenvolupar   tecnologies agràries alimentàries que avui el Parlament europeu dificulta o prohibeix amb les seves directives. Res que no hagi dit i repetit ja la nostra institució.

Tanta precaució, tanta prevenció, han condemnat la pràctica científica i tecnològica  agrària als inferns d’una desconfiança no merescuda. Si els governs europeus sabessin escoltar els científics, els tècnics i els empresaris, les solucions haurien arribat amb més facilitat. A principis del anys setanta del segle passat, enginyers com Pierre Deffontaines, J.M.Clement o F.Lamich, anunciaven la possibilitat de desenvolupar l’agricultura i ramaderia en medis artificials, fins i tot, l’aparició d’aliments i begudes de síntesi amb preus força competitius. Ja fa més d’una dècada que l’enginyeria genètica nordamericana, liderada per personatges com Craig Venter, ha empès una  revolució agroalimentària que dinamitza clarament el seu mercat. Una genòmica aplicada per tecnologies mèdiques, farmacèutiques i agràries, que ha facilitat l’aparició d’aliments de nova generació. Carns i vegetals de síntesi elaborats en biocontenedors, avui comparteixen estant amb aliments genèticament modificats i tradicionals. Això allibera sòl per altres usos, facilita i abarateix l’alimentació humana. El president Bush, es mostrà sempre més refractari pel que fa aquest tema. Obama, per contra, n’és decididament partidari i ja n’ha firmat els primers papers de manumissió i llibertat. L’abaratiment de costos, la seguretat i qualitat que presenten aquests nous aliments de síntesi tenen difícil competidor. És un canvi francament transcendent, tant com quan les societats caçadores i recol·lectores foren desplaçades per les agràries i ramaderes, establint-se així les primeres grans ciutats i una nova economia, quasi fins avui mateix.

La tècnica, sota el seu risc, fa milers d’anys que està salvant la humanitat del perill de desaparèixer. Aquestes pors que ara cova Europa, no amaguen altra cosa que inconfessables interessos i desequilibris econòmics i de poder. Unes pors, unes ignoràncies, que la fan defallir i perillar socialment i econòmicament. Si els romans axeiquèssin el cap!


Editorial. La Drecera 115. Maig - Juny 2009

Editoriales anteriores