“Ren duo, tian shao” *


Aquestes darreres setmanes, la FAO i altres institucions globals, han beneït la crisi alimentària al món per un bon grapat d’anys. El president Zapatero, com d’altres presidents assistents a l’acte, ha avalat la necessitat d’una agricultura altament tecnificada i productiva. Tots els mandataris assistents van oblidar, però, un detall: parlar de la ramaderia que és la que, temps d’ara, consumeix aproximadament el 60% de les lleguminoses i cereals de la producció anual del món. D’altra banda, George Bush i els seus col·laboradors han defensat sempre la ramaderia tradicional, emblemàtica a l’Estat de Texas. Serà el proper president dels EUA qui alenarà, definitivament, barra lliure per la carn sense cara i ulls, cua ni potes, sense ossos ni tendrums? Una carn que algunes associacions de ramaders han qualificat de “neoplàsia feta en una peixera”. Serà aquest el nou “pecat de la carn”? Sigui com sigui, en ben pocs anys,  ciència i tecnologia ens hauran de demostrar del que són capaces front les exigències i necessitats actuals. Una nova energia inesgotable i neta? Uns aliments generats amb nous recursos?

A Europa sempre hem tingut tanta gana com poc seny a l’hora de calcular el valor social i geoestratègic de l’agricultura. Ja ho deia el 1787, el paleosocialista i rousseaunià Jacobo Bernadino Enrique de Saint Pierre a la seva novela “Paul et Virginie”: “Que país tan perverso la Europa. Los europeos suelen apreciar más a un artista que a un labrador, no es posible que comprendas tamaña contradicción, querido Pablo, opuesta a los principios de la razón y consecuencia forzosa de la depravación del hombre civil. (...) ¿No has experimentado que el placer del descanso se compra con la fatiga, el de comer con el hambre, y el de beber con la sed? Las riquezas privan a los ricos de todos estos placeres, porque se anticipan siempre a satisfacer sus necesidades.”

Tornant a Barcelona, l’International Advisory Board (IAB) diu que Catalunya serà la millor porta d’entrada de les empreses xineses a Europa. Deu ser per que ho deixem passar tot? De fet, el Port a Barcelona ja té negoci xinès establert de fà temps. S’enrecordarà el  “tink tank internacional català”, liderat pel Conseller Castells, Nueno, Serra, Carulla i d’altres, d’ajudar a colocar l’empresa agrària catalana al món global i no només d’escampar la sopa de sobre o les begudes dolces i amb gas? Mentre aquí seguim jugant “als xinos”, el Partit Comunista Xinés,  conscient de tenir a casa seva només el 5’6% SAU (Superfície Agrària Útil) del món i el 22% de la població mundial, ha deixat de conformar-se només en regular l’equilibri entre la molta gent i la poca terra del seu país, (Ren duo, tian shao). De foma ambiciosa i efectiva, en deu anys s’ha instal·lat al món amb empreses agràries i agroalimentàries autòctones, indistintament de compra o de lloguer. Assegurant-se així uns suministres que ja no van a mercat internacional, sinó als seus magatzems. Els grans inversors agrícoles europeus están fent tard. La constitució d’equips empresarials i tècnics, d’empreses de servei agràries eficients, és lenta i difícil. No s’acaba tot comprant la terra, gestionar-la i posar els seus productes al mercat és mes difícil i bon tros més arriscat.    


*Expressió xinesa que vol dir: “Molta gent, poca terra”

 

Editorial. La Drecera 109. Maig - Juny 2008

Editoriales anteriores