SENTIT COMÚ


Els diners van aparèixer quan les collites, feia segles, ja havien creat els mercats. Els mercats sempre han sabut que no son res sense les collites. Aquestes son fruit del treball d’extracció del medi. Avui doncs l’agricultura i les activitats primàries, ves per on, tenen l’oportunitat de crear renovada escola econòmica i replantejar que coi és això de l’extracció o l’explotació. Cal fer-ho però, això si, amb més encert que els fisiòcrates d’antany. L’agricultura, especialment, esdevé una activitat tan a ras de sòl i a ran d’inclemències, que sempre s’acaben apariant tots aquells desigs, projectes i artefactes poc fonamentats, il·lusoris. La terra, doncs, fa tocar ràpidament de peus ... a terra. No es que sigui un ram conservador, es un ram que lluita intel·ligent amb eines el més segures i eficients possibles i, a poder ser, sense fer mal, doncs l’any següent també cal collir. El frec constant amb les dificultats que presenta el tracte amb la natura, generalment atorga un gran sentit comú a l’home de camp. Acabant per ser, aquest, una de les seves principals eines de treball, vigilant de no caure en el gran vici de la rutina irreflexiva. No se si és pel creixent envelliment i desaparició d’aquest professional, a Catalunya ja no en queden més de vint mil, que la proporció de sentit comú, digues-li seny, també sembla disminuir, de forma alarmant, al conjunt del país.

Les erupcions volcàniques, els tornados, els tsunamis, els terratrèmols, campen pel món. A casa nostra però, la de la suau dieta mediterrània, sembla que no ens aporten cap aprenentatge social les pedregades, bats de sol, incendis, ventades, inundacions, nevades glaçades o plagues. Ens en hem allunyat tant i tant de tot això, que en tenim prou, i ens entretenim, humanitzant la natura com quelcom d’essència indefensa i bondadosa. Res mes fals. La natura no té categoria ètica, no es ni bona ni dolenta. Aquest error, propi de les faules d’animals i d’altres fleumes idees, fa que avui, qualsevol producte amb etiqueta de natural vengui, des d’una llet fins una bicicleta. Allò natural és un mannà del cel que no pot fer mal a ningú. Qui hagi tingut experiències amb la quasi tangible realitat amoral de la natura, sap del que parlo. El natural no en té res d’humà i ho te tot de viu. No entén rés d’ètica ni estètica, no sap ni contesta. El pal per poder sobreviure avui, d’alguns humans front el seu medi, ens afecta a tots com éssers socials. Ens hauria de ser pedagogia, i no escapisme benintencionat i consumista, observar el medi natural, no només com una arcadia que facilita el consum i relaxa, sinó com una escola d’austeritat i seny.

Hores d’ara, és bo saber que no només calen mercats i diners per viure i/o sobreviure. Els síndrome actual de la política i els polítics, per exemple, en el que sense diners no poden fer rés de bo, és un fidel reflex del dèbil, malcriada i viciosa, que avui arriba a ser la societat desenvolupada, especialment l’europea. Els mercats també erren, és evident que ningú els vota però, fins ara, ens han enganyat molt més que els polítics. Retornant als bens físics mercadejables, ens cal replantejar la importància de la primera producció i de les subsegüent produccions dins la cadena de valor. Sense matèries sustentables que negociar, perillen i malden de tots els mercats i també tots els diners, per sostenibles que ens els pintin. Replantejar la producció és el primer pas. On, com i quant, les primeres grans qüestions a tot el món i començant per casa.

Editorial de La Drecera. núm. 127. Maig - Juny  2011
INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA

Editoriales anteriores