Necessitem una agricultura decididament productora dins una imprescindible  economia productiva


Davant un model econòmic fracassat ens en cal trobar un altre. No hi ha lloc a les rebequeries d’aquells que encara creuen viure bé a costa dels altres. Quan al carrer o al camp, es pateix la injustícia generada per un model caduc, això, tard o d’hora, deriva fàcilment en conflicte. ¿Qui, hores d’ara, encara no s’ha adonat de la situació present? No hi ha res que tensi més el comportament social que la creixent manca de treball, que la pobresa inesperada infiltrant-se arreu, que la gana ... Que estem esperant doncs?

El 1938, la Direcció General d’Agricultura republicana, dins l’emblemàtica Biblioteca del Pagès, publicà un volum titulat  Què és la ciència del Sòl? Eren llavors temps de guerra civil i de greus problemes, prou pitjors que els actuals però, llavors, sortosament, una part de l’administració catalana encara tenia la fortalesa i la constància de difondre models econòmics constructius i productius pel seu país. Aquest sorprenent primer tractat català d’Edafologia en temps de guerra, expressa en la seva introducció una transcendència i significació que  no  només sabé reforçar i tenir en compte la ciència  i  la investigació,  llavors ben a precari,  sinó que donà unes claus de redreçament econòmic i humà que, avui, trobem força sovint a faltar. En recollim, tot seguit, una frase:  “Es curiós com molt sovint hom oblida que l’Agricultura és la mare de totes les activitats socials. Concretament, sense agricultura no hi ha indústria ni comerç al món. Això ho podeu afirmar categòricament.” (...)
 
Després de més de vint anys de no valorar adequadament la funció econòmica de l’agricultura, avui no tenim prou factor humà per produir tal com ens caldria. Sense gent jove, del país i amb ganes, capaç d’assumir una ingent innovació tecnològica al seu favor, no tenim futur. Ens cal que la nostra agricultura sàpiga produir i ser competitiva en totes aquelles matèries primeres que li siguin possibles; així mateix, amb la industria, comerç i  serveis, aconseguir tirar endavant aquest país nostre. ¿Com diantre podem voler seguir tenint una transformació alimentària puntera, exemplar i de caire multinacional? ¿Com esperem mantenir la nostra emprenedora ramaderia intensiva?¿Com ens ho hem de fer amb unes matèries primes tan cares i que necessitem per avui mateix? L’agricultura i ramaderia actuals depenen de més de 2.600 productes derivats del petroli, a part del gasoli. Des de les ciutats cal saber que abans que poder passejar per un jardí rural català dissabtes i diumenges, hem de poder menjar sà i barat cada dia de la setmana. ¿Com hem gosat avortar des de Catalunya el futur del seu  necessari factor humà a l’agricultura? ¿Com hem malbaratat, malversat, tan alegrement, costoses infraestructures agràries i de futur, proveïdores d’allò més necessari a la nostra indústria alimentària i comerç com n’és un bon exemple el del Canal Segarra-Garrigues? La major inversió catalana de la història després de la línia 10 del metro barceloní.   

Cal saber harmonitzar el desig amb el que és possible i necessari. Sembla que ha quedat clar que els països desenvolupats ja no poden seguir rapinyant, explotant, les matèries primeres, especialment les dels països emergents. Darrera aquesta crisi financera, hi ha la pujada de preus de les matèries primeres, especialment les energètiques i les alimentàries. Ens cal recuperar, doncs, una millor i major producció, més propera, sustentable i competitiva.


Editorial de La Drecera. núm. 126. Març - Abril  2011
INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA

Editoriales anteriores