EMPRESARIS PEL SEGLE XXI

 

Seguim fent tard. Avui, a novembre del 2012, seguim necessitant formar uns quadres empresarials agraris que no tenim. Com el conill d´”Alícia al País de les Meravelles” seguim corrent esverats i fora de temps sense trobar cap camí. Catalunya, la regió on radiquen les grans escoles econòmiques i empresarials del món mundial, segueix sense tenir punyetera idea de la prioritat del tema, segueix sense identificar la seva necessitat i, encara menys, resulta prou dubtosa avui la seva capacitat per saber localitzar aquells  formadors, aquells escassos i autodidactes “paleo-empresaris” que ajudin a encaminar el tema i projecte. Serà més que difícil, tan lluny com som. D’altra banda, als Orfenats ponentins de l’Enginyeria Agronòmica segueixen treballant cegament a la sala de parts, on no paren de néixer tècnics -ara menys- sense pare ni mare possibles, orfes de trobar projectes amb cap i peus on encaixar. Uns projectes liderats amb fonament per empresaris formats, encara avui, inexistents.      


Cada temps i cada espai demanen però els seus empresaris i, aquests, s’aconsegueixen -o no!-.  Si revisem el segle XX veurem  com casa nostra, al inicis,  tenia  ben clar, sabia, quin perfil necessitava. Aquest sis de novembre passat vam celebrar al Palau de la Generalitat –quasi a porta tancada i en boca petita-, el 150 aniversari del naixement de l’empresari agrari i agroalimentari Manuel Raventós i Domènech president de l’Institut Agrícola de  1907 al 1910. És que potser estem avergonyits a Catalunya del nostres empresaris agraris i agroalimentaris? Perquè ... quan convé i, per qualsevol cosa, en aquest país “la sabem muntar ben grossa”. Anem però, una mica més lluny amb la qüestió ... Algú sap qui va ser el mestre cabdal d’aquesta figura agrària emprenedora al Penedès i a Catalunya? Vos informem que el 11 de desembre i al la nostra seu, presentarem el llibre d’ “El Castell del Remei”, referent empresarial agrari per a la Espanya del finals del XIX i primer terç del XX. Ignasi Girona Vilanova, en va ser el seu líder. En vida, l’indiscutible primer empresari agroalimentari espanyol de referència i amb diferència. Llicenciat en ciències exactes i físiques, enginyer industrial per la UB i primer llicenciat peninsular del prestigiós Institut Nacional Agronomique de París. Impulsor i fundador de tota l’estructura financera, empresarial, tècnica i educativa agrària espanyola i catalana fins el 1923. Així doncs, ens permetem reblar el clau i ens donem una segona oportunitat a la seu de l’Institut Agrícola per poder pensar i parlar de com redreçar un futur pel desmanegat factor humà emprenedor d’aquest país, especialment pel que fa a l’agricultura.  


Més d’una vegada havíem sentit dir a l’agrònom Emilio Gòdia: “El millor que li pot passar a un empresari és posseir el do de l’oportunitat” Molts érem els joves que llavors no enteníem els sentit profund d’aquella frase, els que consideràvem allò com una raresa més d’aquell extemporani prohom de l’agricultura espanyola. Què tenia allò de científic i empresarial, que tenia allò de necessari? Avui ben poca gent sap i, encara menys ho valora, que a l’època de Plató, la tècnica dels xinesos, en no pocs ordres, era incomparablement superior a la dels grecs, llavors més dedicats a la filosofia que a altra cosa.  Europa però ha  sabut arribar on ha arribat, però noi ... algú sap cap on anem a partir d’avui?    

 

Editorial La Drecera 136. Novembre - Desembre 2012

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

Editoriales anteriores