UN NOU RENAIXEMENT, EL DEL SENTIT COMÚ

 

Occident ha generat àmbits de llibertat individual i col·lectiva des del Renaixement fins als nostres dies a escala global i permet afirmar que els seus mecanismes d’organització han estat entre els més civilitzats i dignes de la història humana. Cap altre cultura ha permès  tanta capacitat de desenvolupament individual.

És doncs indefugible prendre mesures que aturin la decadència d’aquest model, vinculat al valor de la moda com a poder de les aparences. És època també de fanatismes, de complexitats inútils, de falsedat, d’impostura i d’hipocresia.

 

Aquest segrest de la realitat requereix sobretot recuperar el sentit comú i l’esperança front la frivolitat, a la desesperança i a la petulància, és per això que es fa imprescindible el renaixement del sentit comú en defensa de la justícia, de la llibertat, de la propietat i de la família. Com diria Arnold Toynbee, una de les malalties cròniques dels éssers humans és atribuir el seu propi fracàs a d’altres.

Hem fingit que el creixent increment de la crisi no ens corresponia i aquesta irresponsabilitat prové d’una crisi moral molt anterior a la recessió, i prové d’un dèficit de confiança i d’una deconstrucció de la voluntat, d’una manca de sentit comú i que, per sortir d’aquests desgavell, només es pot fer recuperant el sentit del deure i de la responsabilitat.

 

Les crisis són l’àmbit adequat per prendre decisions i produir reformes que eliminin tots els elements caducats o enquistats. És en aquests moments que el sentit comú aporta les capacitats de penediment i de renovació. Avui tenim un panorama dominat per versions cícliques ecològiques o utòpiques-delirants, que ens allunyen de la realitat, que fan insostenible el model de societat basat en la baixa natalitat en la tolerància davant el descens de l’ètica o de la corrupció.

 

Aquest model insostenible s’ha traslladat al sector agrari, sector geoestratègic dins l’economia i que te com a missió la de produir aliments, i que malgrat la seva importància, en cap moment se l’hi ha atorgat la rellevància i la confiança necessària per tal  que els empresaris agraris es sentin respectats. El model d’economia agrària que ens imposen està basat en la dependència administrativa, fonamentada en uns consumidors desinformats que lluny de preocupar-se si l’actual model pot garantir aliments per a tots, s’erigeixen en hereus d’un passat i que fa que se’ns escapi el futur. La manca de confiança en l’agricultura i una legislació asfixiant són una barrera significativa a l’hora d’accedir a la tecnologia, que és de la única forma d’augmentar la producció que precisem d’acord amb l’augment de la població. Avui la devaluació política afavoreix que la societat camini per els camins del lliscament, en la que els poders són cada vegada més penetrants per causa de la debilitat dels individus.

 

Molts polítics tenen un relat, però no tenen un pla, el important “és sentir-se bé”, i no pas fer les que convenen i fer-les bé. Per aquesta raó és necessari fer les reformes abans que processos revolucionaris populistes s’imposin. La tasca futura és la d’omplir les estructures de la societat oberta amb la vida de la societat civil, doncs aquesta és un caos creatiu en el millor dels sentits. El sentit comú fa temps que ens diu que el model de Política agrària està caducat, enquistat, utòpic i insostenible, per tant s’ha de reformar. El sentit comú, de l’home comú, sense pretensions ni manies, preveuen la petulància, a la fi, el sentit comú com a cim de la intel·ligència.

Editorial La Drecera 138. Març - Abril 2013

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

Editoriales anteriores