QUE ES FACI LA LLUM!

 

La imatge de Sant Benet, obra de l’escultor Manuel Cusachs, va esser ubicada fa pocs dies al temple expiatori de la Sagrada Família. El patró d’Europa i autor de la regla de Sant Benet es fusiona amb l’obra de Gaudí; dues persones de fortes conviccions i esperit obert, amb clara voluntat pedagògica i sobretot, defugint la immediatesa i centrar-se en el perdurable, sòlid i consistent.

Llegir la Regla de Sant Benet, escrita fa més de 1500 anys i visitar la Basílica de la Sagrada Família et fa pensar en la transcendència de les persones humils al servei de la comunitat. La genialitat i espiritualitat d’Antoni Gaudí i la Regla de Sant Benet ens inculca abans que res i sobretot, una saviesa, és a dir un art de viure, una saviesa animada per l’esperit. Aquest art de viure ha de ser optimista, esperançador, responsable, generós, humil i amb aquestes premisses veurem el final del túnel i es farà la llum. 

El sector agrari català, espanyol i europeu ha de defugir del fatalisme atàvic que ens limita. Hem de trencar l’ status quo del folklorisme i el retorn a les cavernes. Hem de recuperar l’orgull professional de ser – perquè som peça clau pel progrés de la comunitat - la producció d’aliments té i tindrà cada vegada més, un paper estratègic per a tota la societat.

Per a què es faci la llum, per sortir del túnel negre en el que ens van posar i ens varem posar, Tots hem de recuperar el seny, la responsabilitat i l’orgull de país, amb visió ample i oberta.

Per aconseguir la llum i sortir de la foscor de la crisi, seria precís rellegir la Regla de Sant Benet i veuran que allò escrit al segle VI és vigent i perdurable al segle XXI.

Els punts que resumeixen el contingut de la regla són vàlids davant de qualsevol actitud humana, però sobretot ho és per el sector agrari i rural.

L’Europa supèrflua ha de canviar, renunciar a la irresponsabilitat i de donar l’esquena a l’arquitectura del sentit moral, per acomodar-se a allò que no pertorba les satisfaccions immediates de lo quotidià. És a dir un sentit pràcticament virtual, inútil, que és tot el contrari de la persona responsable, capaç de respectar, obeir i assumir responsabilitats com a esser lliure. Responsabilitat com a condició sine quanon de llibertat i vinculació.

Però retornant a la Regla de Sant Benet i repassant les actituds que se’n desprenent, es veu clarament que estan fonamentades en la humilitat de l’home rural, de l’agricultor; el sa realisme, autenticitat, discerniment, discreció, ordre, dinamisme, sentit de comunitat i art de viure en pau.

Si els responsables europeus, polítics i administradors públics, apliquessin la regla del patró d’Europa a l’hora de legislar el sector agrari, el món funcionaria millor.

Sa realisme en el disseny de la Política Agrària Comuna, autenticitat en la diagnosi dels problemes, discerniment entre lo útil i lo superflu, discreció en l’àmbit de lo ètic; és a dir circumspecció, mesura, moderació, prudència. En resum, l’art de viure amb l’ordre, l’exactitud, la coherència i l’harmonia entre totes les coses.  

Li hem d’afegir dinamisme que ens allunyi de l’apatia, de la desgana i el desànim i de segur que aquestes actituds ens duran cap a l’art de viure amb un fort sentiment de comunitat i a la vegada a l’art de viure amb pau i llibertat.

Un nou FIAT LUX que doni força al sector agrari, sector que malgrat el esforços per subjugar-lo amb directives i normatives, no ho acaben d’aconseguir, ens ho posen difícil, però seguint l’esperit de Sant Benet i d’Antoni Gaudí la gent del món rural apostem per lo sòlid, consistent i perdurable.

Que Sant Benet i el venerable Antoni Gaudí ens ajudin i, si a més, s’hi afegeix Sant Isidre serà perfecte. 

 

Editorial La Drecera 139. maig-juny 2013

Editoriales anteriores