1. ANTECEDENTS. 1800 - 1850

 

La Desamortització.


Aquesta estampa, on bona part de la burgesia rural - hereus hisendats, batlles -, anaven a pagar els censos i d’altres tractes al monestir – una generació rere l’altre -, desapareix a principis del segle XIX, amb les diferents desamortitzacions dels béns monàstics i de la clerecia. La primera d’aquestes va ser feta pel ministre lliurecanvista format a Anglaterra i d’ascendència jueva, Juan Álvarez Mendizàbal, autèntic diable per als ciutadans catòlics i conservadors.

 

Aquesta situació és causa i origen de la majoria de les batusses i guerres civils del segle XIX. Barcelona, tancada en les seves muralles, comença a despertar mentre la pagesia entra i surt, nodrint-la amb les seves mercaderies i els seus cabalers. Mariano José de Larra escriu “Búsquese la burguesía, la clase media, la industria y el comercio en Barcelona o Cádiz, y no en Madrid, donde solo hay clases muy altas o muy bajas”. El 14 de maig de 1834 es promulga un reial Decret per promoure les “Sociedades Económicas de Amigos del País”, malgrat que ja n’existien a Catalunya des del 1777.

D’aquestes societats i de la Junta de Comerç barcelonina, va sortir la idea de la necessària creació d’uns instituts que desenvolupessin les activitats productives. El 1848 es va fundar L’INSTITUT INDUSTRIAL DE CATALUNYA, mentre l’any següent neix a Paris L’INSTITUT AGRONOMIQUE, “Il veut étudier soigneusement et à fond les questions qui se rattachent à la culture de la terre et à l’economie du bétail”. Ramon de Casanova va fer l’estudi possibilista d’un institut al servei del camp, amb aquestes característiques, idea que comparteix amb Joaquim Desvalls i Sarriera, el Comte de Fonollar i l’Isidor Angulo. Es fan diverses reunions a la Diputació de Barcelona i es crea una comissió encarregada de l’estudi de les característiques que hauria de tenir, així com també es van redactar uns estudis.

A la Sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Poblet, el pare bosser, en presència de l’Abat, assenta els cobraments. Ben entrat el segle, ja des del 1835, desapareix aquest senyoratge jurisdiccional i vassallatge i, mitjançant la subhasta pública de l’estat, la burgesia i els pagesos amb cert poder adquisitiu, compren la terra. Aquest accés a un major control de la terra de conreu per part de la societat civil és l’inici de la lenta i conflictiva modernització del país, encara que al llarg del segle seguiran les cremes de convents i les matances de frares. Des d’aquest moment, prevaldran les xemeneies industrials per damunt dels campanars i de les esglèsies.

Les Societats Econòmiques d’'Amics del País.

La nena Isabel II aguantada per caminadors per la Reina Regent Maria Cristina, té a les seves manetes un ceptre enorme i pesant tibat, d’una banda pel sector més conservador del país i, de l’altre, amb unes gruixudes sogues, pels més lliberals, afrancesats i masons.