2. UN NAIXEMENT AMB EMPENTA I ENCERT. 1851 - 1859


L'’Exposició Internacional de Londres i les festes de la Indústria Universal.

Espanya no assisteix, oficialment, a l’'Exposició Internacional de Londres, mentre que a Barcelona se segueix per la premsa. Es parla, entre d'’altres coses, de l'’immens hivernacle de l’'enginyer Paxton, nomenat Crystal Palace i de les habilitats en mecànica aplicada al Regne Unit. És el triomf de l'’enginyeria que s’e'n senyoreix durant tot el segle XIX, avergonyint l’'arquitectura. El mateix 1851, la Repúblique Française fa Les Fétes de l’'Industrie Univeselle per contrarestar l'’èxit anglès, llavors sense precedents al món. La “grandeur” francesa es mofa dels anglesos i dels seus costums amb variats acudits.

 

Es constitueix el INSTITUTO AGRÍCOLA CATALÁN.

El 22 de maig de 1851, a les 12 del migdia, es signa la constitució de l’'Institut al Saló d'’Agricultura del Palau de la Diputació Provincial de Barcelona, davant les autoritats del Govern i dels seus primers 107 socis d’arreu de Catalunya i es va expedir una cèdula de nomenament de soci per a cadascun d’ells. És nomenat president de l’'entitat, Joaquim Desvalls i Sarriera.

El president de la reunió fundadora, Josep Bertran i Ros, va expressar, en el seu discurs, conceptes que avui, són d'’una actualitat abassegadora:

“Hem de treure l'’agricultura del seu endarreriment i amb unió amb la indústria i el comerç, aconseguir un creixement harmònic dels tres sectors”.

El president de l'’Institut Industrial de Catalunya va declarar:

“El Instituto Agrícola Catalán proporcionará a nuestra industria la posibilidad de ofrecer prensas y multitud de otros utensilios necesarios al desarrollo del agro”.

L'’Institut Industrial de Catalunya es va fusionar amb Foment de la Producció Nacional el 1879 amb el nom d’I'nstitut de Foment del Treball Nacional, que es va consolidar, definitivament amb la incorporació del Foment de la Producció Espanyola, el mes de març de 1889. des d’'aleshores fins avui, el coneixem com FOMENT DEL TREBALL NACIONAL, amb seu a Barcelona, a la Via Laietana.

* L'’Institut Agrícola forja un clima d’'opinió adient per a la creació de granjes-escola. Un exemple, entre d’altres, va ser la de Fortianell, a Fortià, prop de Figueres, impulsada de la mà del soci de mèrit i honor, Narcís de Fages. L'’escola la dirigia el soci corresponsal, Francesc Jordi Romañach. Durant aquells anys es va demanar, de manera continuada, l’'ajut dels grans propietaris per obtenir terrenys en condicions per establir-ne de nous, d'’altra banda tan comuns i abundants a la resta d'’Europa. Aquest interès per la formació agrícola a tots els nivells culmina amb les bones relacions amb la Diputació barcelonina que, finalment, va prendre la decisió de fundar l'’Escola d’'Agricultura el 1894, per formar en el peritatge agrícola.

* El 1856, en plena Febre d’or a Catalunya i tres anys abans dels primers Jocs Florals, el nou i jove secretari general de la casa, Andreu de Ferran i Dumont, impulsa la publicació totalment en català de l’'emblemàtic Calendari del Pagès, amb la sorprenent tirada d 17.000 exemplars, que es van haver de reeditar, augmentant el nombre d'’exemplars els anys següents. Són bons moments econòmics per a l’'expansió de l’'entitat.

 

Inici d’uns interessos clars: la competitivitat, la diversitat, la transformació i la qualitat de la producció agrària.

* En un any l’'Institut té l’ingrés de 470 socis, fundant una delegació a Múrcia amb 36 socis. Són membres de famílies burgeses emergents de la gentry catalana. En són un bon exemple, el famós i ric indià Josep Xifré i Casas, bon coneixedor de l’'economia internacional i inversor, que va comprar terres a Catalunya i l’'urgellenc Ignasi Girona i Targa, iniciador d’una nissaga amb el lema “l'’home fa la casa i la casa fa l’'home”, família de notable progrés industrial, agrícola i econòmic a Catalunya, i amb influència en els destins de l'’Institut fins les primeries del segle XX. També ho va ser la família Güell, que en ennoblir-se, escull el lema “sóc de casa pagesa”, o el soci resident de mèrit, Ramon Bonaplata i Nadal, successor dels Bonaplata, antiga família procedent de Sallent, socis també de l'’Institut Industrial de Catalunya.

La factoria dels Bonaplata, al carrer Tallers, va tenir la primera màquina motriu de vapor d’Espanya, el mes de juny de 1832, en actiu l’any següent. Amb ella es van accionar telers. Amb els seus coneixements pràctics van facilitar l'’aplicació de la força del vapor a l'’agricultura catalana: ventadores, màquines de batre, premses, arades de politja i sirga, amb seny i mesura. La nefasta explosió i mort d'’operaris i pagesos a la versallesca finca, prop de Barcelona, del soci Erasme de Janer i de Gònima, no van ajudar gens la implantació d’'aquella nova tecnologia.

A l’'estil del Journal de l'’Agriculture Pratique, fundat el 1837, s'’edita la Revista de l'’Institut, sota el títol: “Revista de la Agricultura Práctica”.

* Les bones anyades agrícoles i de l’'economia en general impulsen l'’optimisme. El 1852, l’'Institut Agrícola comunica al Govern i argumenta en una reunió al Ministeri, la necessitat de fer ja efectiva la construcció del Canal d'’Urgell, obra que es va emprendre el 1853 per la firma “Girona Germans, Clavé i Cia”. Es tractava d'’una família sòcia i vinculada a moltes decisions estratègiques de la nostra associació i, com d’altres socis, amb finques i interessos, desamortitzats o no, a les terres de Ponent: Segrià, Noguera, Urgell i Segarra.

* Des del 1853 l’'Institut col·labora assessorant sobre jardineria urbana a l’'Ajuntament de Barcelona i va passar, el 1857, a ser conseller permanent.

* La Junta Directiva fa construir per als socis, el 1854, manxes Gautier, per ensofar els ceps.

* L'’Institut Agrícola participa a l’'Exposició Internacional de París i, l'’any següent, al Concurs Universal Agrícola de París. El soci Josep Maria Despujol n’és comissari Regi. La Diputació de Barcelona, a instàncies de la Junta Directiva, va pensionar dos socis per fer un estudi d'’aquesta exposició. Des d’aquestes dates: 1855, 1856, 1857, 1860, 1867, 1889 i 1900 i, fins el primer terç del segle XX, l'’Institut Agrícola hi va participar activament així com ho fa a moltes d’'altres exposicions, fires, concursos i congressos d’'arreu del món: Londres, Hamburg, Viena, Filadèlfia, Xicago, Anvers, Colònia, Brussel·les, etc. L'’Institut Agrícola, fruit de l'experiència adquirida, en va anar organitzant a diferents capitals catalanes i viles, buscant els efectes beneficiosos que aporta la competitivitat. Des de llavors, es va crear una especialització de qualitat en les produccions, força avantatjosa de cara al potent mercat quantitatiu de la resta d’'Espanya i el de l’'exterior, avesat al lliurecanvisme. L'’Institut potencia, des d’'aleshores i amb constància, les més diverses produccions fomentant que el soci s'’iniciés en la indústria transformadora que se'’n derivava.

 

De la generació romàntica a la de la renaixença. Les famílies del Grupo catalán.

Primeres actuacions de l'’Institut Agrícola.