3. DE LA VISITA D’ISABEL II FINS A LA NEFASTA FIL·LOXERA. 1860 - 1879

 

El Pla Cerdà.

Amb l'aprovació oficial del Pla d'’Ildefons Cerdà el 1860, es va iniciar les expropiacions. Barcelona desfà l’'encotillament de les seves muralles, necessita créixer i l’'Institut Agrícola vigila atentament, l’'adequada valoració i el pagament de les terres, el correcte tràmit dels expedients dels seus associats. És el seu primer gran treball defensant els interessos econòmics del sector, guanyant-se no poques incomprensions de l’'Administració i d’'interessos aliens a l'’agricultura. Però alhora, també rep nombroses adhesions d’agricultors satisfets per la seva valenta gestió. El gabinet d’'advocats de la nostra entitat adquireix prestigi i un respecta merescut.

Les entitats d’estalvi i crèdit: un interès constant.

* Durant tot el segle XIX es treballa a fons des de l'’Institut Agrícola sobre la convenient existència d'’Entitats d'’Estalvi i Societats de Crèdit Agrícola i Territorial a Espanya, uns estudis dirigits pel soci Felip Bertran, que s’'anaven redactant i publicant, informant-ne al ministre d'’Hisenda i a les Diputacions Provincials.

 

La visita de la Reina Isabel II.

La reina Isabel II i el seu espòs, Francesc d'’Asís, van ser socis d’'honor des del 1858. Sa Majestat va estar al corrent de l'’Institut ja en la seva fundació amb els informes d’e'n Josep Bertran i Ros, un dels seus advocats més eficients. El 1860, l'’Institut Agrícola va fer molt més que col·laborar en la bona marxa de la visita Reial a Barcelona. El dia de la Mare de Déu de la Mercè, els Reis van rebre, solemnement, l'’Institut, la seva Junta Directiva, seguida de vuit noies abillades de pageses del Camp de Tarragona, de l’Ebre, de l’Urgell, de Vic, de Barcelona, del Penedès, del Vallès i de l’Empordà, que van oferir unes cistelles plenes dels fruits de la terra. Un noiet i una noieta de la Plana de Vic, vestits a l’'estil d’'aquella comarca, van lliurar un vestit complert de pagès i de pagesa al nen Príncep d’'Astúries (més tard Alfons XII). Tot seguit, va venir una representació dels socis, uns vestits d'’etiqueta, i copalta i d’altres de pagès amb barretina. Els Reis van tenir una reunió amb la Junta Directiva. El dia següent, en la seva visita a Montserrat, el Príncep va anar galantment vestit amb el vestit de català que li va oferir l’'Institut Agrícola.

* El soci Pau Milà i Fontanals, per encàrrec de l’'Institut, va dissenyar la columna dedicada a commemorar la visita de SSMM a la ciutat de Barcelona, inaugurada a la Plaça Palau, davant de l’'edifici del Govern Civil, el 23 de setembre de 1860. Aquest monument va ser executat pels escultors Simó i Ribó. A les quatre cares de la base hi havia l’'escut de cada província simbolitzant com la ciutat era filla del camp. La columna tenia diversos motius rurals, eines entrelligades i dibuixos de diferents fruits. No es va poder collar llavors, al capdamunt de la columna, una escultura de Venanci Vallmitjana, a causa de l'’intens vent regnant aquells dies. Aquesta obra representava Barcelona com una bella glaneuse, una ciutadana filla de la sang i la suor de les cases i les nissagues del camp català.

* El president de l'’Institut, com a institució pertanyent a la Junta d’Obres del Port de Barcelona, va acompanyar a la Reina i representants dels altres estaments i corporacions públiques a la inauguració de les obres. Sa Majestat, des d’una barcassa dosserada, amb un mar agitat, va deixar caure un enorme bloc de pedra de Montjuïc allà on s'’havia de fer la nova obra.

 

L'’Institut es consolida a Catalunya i a Espanya.

* Un 15% dels 2.122 socis de l'’Institut són d'’arreu d'’Espanya, principalment ubicats a Galícia, Osca, València, Madrid, Sevilla, Múrcia, Màlaga i les Illes Balears. El tema del sucre de canya a Ultramar va incitar el grup dels americanos a proposar obrir una subdelegació de l'’Institut a Cuba

* L'’Institut Agrícola redacta, publica i presenta al Govern de l'’Estat els Estudios sobre codificación de aguas, que va culminar en la redacció i l’'aprovació, quasi 10 anys després, al Parlament, de la Ley de Aguas, capdavantera a Europa per la seva útil i moderna concepció.

* Es crea, el 1867 el Laboratorio de Química Agrícola de l’'Institut Agrícola, sent el seu director el soci d'’honor Luís Justo Villanueva, moment en el qual es va intriduir la pasteurització en els elaborats de productes agraris.

* L’'Institut Agrícola informa i adverteix als seus socis sobre la fil·loxera, detectada a França. Hauran de passar quasi deu anys fins que arribi a Catalunya. És el desenvolupament del comerç el culpable de la introducció d'’aquesta plaga, precisament per Girona i Màlaga. L’'Institut adverteix seriosament, en diverses ocasions, al ministre de Foment, perquè exigeixi el compliment de les disposicions duaneres vigents, especialment, en el referent a materials vegetals infectats. Paral·lelament, l’'Institut informa als seus socis, a través de la revista, de l'’evolució de la plaga.

* Participació a l'’Exposició General de les Quatre Províncies Catalanes, celebrada el 1871. entre d’altres productes d’'interès agrícola, a l’'estatge de la Universitat de Barcelona, els visitants podien contemplar les primeres mostres dels adobs minerals i productes químics per a l’'agricultura fabricats a casa nostra: els de l'’Agricultura Catalana a l’'Hospitalet, nascuda i impulsada per les mans de l'’Institut, amb el seu famós Guano Catalán Artificial; els sulfats de coure i ferro i, més tard, els superfosfats, d’e'n Francesc Cros, un francès catalanitzat i instal·lat a Barcelona, arrel d'’una nissaga que es constitueix com Societat Anònima Cros, el 1904, arribant a ser activa fins fa pocs anys i transformant-se, per fusió, en l’'empresa ERCROS.