4. DE LA RUÏNA AGRÀRIA, PRIMER INICI DE LA CRISI GENERAL DE 1886, FINS A LA FORÇA CREIXENT DE L’ASSOCIACIONISME CIVIL I EL CATALANISME EMERGENT. 1879-1902.

 

* 1879. La fil·loxera ataca de ple Catalunya. Una delegació de l’Institut Agrícola assisteix al Congrés Internacional Fil·loxèric de Saragossa, el 1880. També ho fa els anys següents a Burdeus, el 1881, a Saragossa el 1882, a Montpelier el 1883 i a Turí el 1884.

* Ja des del 1852 i a petició del soci fundador Isidor d’Angulo, l’Institut Agrícola defensa, continuadament, el conreu de l’arròs a les terres gironines i, posteriorment, al Delta de l’Ebre, experimentant, el 1880, amb varietats portades del Japó.

* El 22 de febrer de 1880, a la seu de l’Institut, es va convocar una reunió per discutir i aprovar els estatuts del Reial Cos de la Noblesa del Principat de Catalunya actuant com a clavari i secretari, Andreu de Ferran, aleshores també secretari de l’Institut i de l’Acadèmia de Belles Arts.

* A través de França, s’aconsegueix introduir el cuc de seda xinès yama-mai a Catalunya i el 1884 s’estableix una Estació Sericícola. Va ser gran l’interès per desenvolupar el conreu de la morera a l’Urgell que ja es regava pel canal per criar el cuc.

* La situació econòmica i social a Catalunya és poc menys que desastrosa. El 10 de març de 1885, Marià Maspons i Labròs, soci, advocat i diputat, actua com a president del grup del Memorial de Greuges, presentant i llegint al Rei Alfons XII, aquest emblemàtic document per Catalunya: la Memòria per a la defensa dels interessos morals i materials de Catalunya.

* El 1886 reneix una general, inevitable i profunda crisi: hi ha atur forçós i abunden els miserables arreu. La difícil situació no varia i l’Institut, enmig de l’atonia general de la societat civil del moment, presenta un document al Govern, el 30 de novembre de 1887, amb 22.000 signatures, on expressava el camí a seguir per superar la profunda crisi que vivia l’agricultura catalana i espanyola. Posteriorment, va tenir lloc el 12 de maig de 1889, l’impactant míting al Teatre Principal de Barcelona, amb més de 500 delegats acreditats d’arreu de Catalunya. Les dificultats al camp no minvaven.


* El 1895, Jaume Maspons i Camarasa, president del centre Escolar Catalanista (CEC) - futur secretari general de l'’Institut i de la Federació Agrícola Catalana – Balear (FACB) - , fa un memorable discurs inaugural. Fins el 1902 és perseguit per activisme catalanista i encausat judicialment, lliurant-se, finalment, de la presó. La seva és una família influent d’'advocats. De la presó no se’n va lliurar el seu company i amic Enric Prat de la Riba, també actiu membre de CEC.

* El 14 de novembre de 1898 l'’Institut Agrícola lliure un missatge al Govern, junt amb altres societats civils catalanes, demanant un concert econòmic que descentralitzés, administrativament, Catalunya de l’'Estat, a l'’estil del que tenia el País Basc.

* Mor, el 14 de setembre de 1898, a la seva exemplar explotació de Sant Feliu de Llobregat, La Torre Blanca, el Marqués de Monistrol, Joaquim Escrivà. Com a president va obrir portes molt significatives a l’'expansió social i al prestigi de l'’Institut. Escrivà també va ser un resolutiu Director General d’'Agricultura.

 

 

La Federació Agrícola Catalana-Balear.

* L'’Institut constitueix, el 15 d’abril de 1899, la Federació Agrícola Catalana-Balear, amb seu a la mateixa casa. Una entitat que dinamitza la vida agrària durant tot el primer terç del segle XX. Els seus socis es reunien un cop al mes. Estatutàriament, tothom tenia veu però ningú tenia vot ja que no es votava mai. Si hi havien discrepàncies i apassionaments, s'’acordava deixar-ho córrer, escampar la boira i dormir-ho a casa. Al mes següent, si venia el cas, es tornava a buscar l'’avinença d’'interessos i la solució. Es feia també un complet Congrés anual, amb tres o quatre temes a debat i ponents qualificats. S'’aprovaven els temes durant el Congrés i es publicava el llibre. Es van fer congressos a: Sant Sadurní., Reus, Lleida, Figueres, Palma, Manresa, El Vendrell, Cervera, Olot, Manacor, Vic, Tarragona, Tàrrega, Girona, Eivissa, Igualada, Tortosa, Balaguer, etc. Entre institucions sòcies i socis personals, un total de 54.000 persones dedicades a l'’agricultura.

* Els president Ignasi Girona i Vilanova i Carles de Camps i d'Olzinelles són cabdals en l'’evolució d’aquests anys, tant per la independència i el capteniment empresarial que van proporcionar a l'’Institut, com pel seu tarannà personal, sempre positiu, davant la definició i l’'establiment definitiu del catalanisme polític. Una sola finalitat els motivava des de les seves respectives presidències: el desenvolupament de l’'agricultura en benefici de tota la societat civil.