5.    L'ÈPOCA DAURADA. 1902 – 1923.


Els presidents Ignasi Girona i Vilanova i Carles de Camps i Olzinelles són molt importants en l'evolució d'aquests anys, tant per la independència i el comportament empresarial que van proporcionar a l'Institut com pel seu tarannà personal, sempre positiu, davant de la definició i establiment definitiu del catalanisme polític. Una sola finalitat els motivava des de les seves respectives presidències: el desenvolupament de l'agricultura en benefici de tota la societat civil.

L'origen de La Caixa de Pensions

* Els principals organismes econòmics de la ciutat són reunits el dia 4 de març de 1902 a la seu de l'’Institut a sol·licitud del seu president, Ignasi Girona, per expressar-los la idea de crear una Caja de Retiro, amb el sobrant dels diners que s’'havien recollit per posar remei als mals de les famílies afectades per la recent vaga general, amb morts i ferits greus. D'’aquest idea, no pas nova en la trajectòria de la nostra entitat, va néixer la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’'Estalvi.

 

El Rei Alfons XIII i el President del Govern visiten la seu de l’'Institut Agrícola.

* El 17 d’abril de 1904, SM Alfons XIII visita, cap al tard, la seu de l'’Institut Agrícola. l'’Institut ve a ser peça clau perquè el Govern de Madrid entengués millor que la Ley del Pozo Artesiano, entre la idea d'’Espanya i les seves diferents nacionalitats, només era factible amb un reconeixement i un respecte de la realitat social i cultural catalana. Així doncs, el discurs del Rei va anar més enllà del tema merament agrari, breu però clar i sense por d’entrar en aspecte més socials i els relatius a la llengua catalana. Al dia següent, aquesta opinió reial es feia palès a la premsa catalana. El president del Govern que acompanyava al Rei en aquella visita, va consolidar la seva visió personal de com el sentit social i professional de l'’Institut era exemple aplicable i transferible a la resta d'’Espanya, fet que es va posar de manifest en les lleis que es van impulsar els anys següents.

* Durant aquest anys, sota els auspicis de l'’Institut Agrícola es publica la influent Fulla Agrícola del periòdic La Veu de Catalunya, redactada, principalment, per en Jaume Maspons, amb la col·laboració de molts socis corresponsals d’arreu del país. Raimon Casellas era el cap de redacció del diari. El 1909 crea la Fulla Artística de la Veu, donat l’èxit de l’Agrícola, però llavors, se li'’n va Maspons. Caselles, autor de la novel·la rural Els Sots Feréstecs, dóna a conèixer una visió del camp que des de l’'Institut es vol canviar radicalment ... l’'Aleix de les Tòfones s'’havia d’'acabar d'’una vegada ...

* Entra Maspons de secretari general el 1909, l’'any de la Setmana Tràgica, que tant va marcar Barcelona i Catalunya. Un any difícil per comença la feina. Va morir el 1934 en uns moments que la nostra associació el necessitava també de veritat. Van ser 25 anys exemplars, de bon treball, voltats en el seu inici i final de fosques columnes de fum que no eres pas de les fàbriques.

* Concurs d'’embalatges a la seu de l’'Institut, el juny del 1912.

* 1915: Cicle de conferències il·lustrades sobre la masia catalana.

* 1918: va tenir lloc el Primer concurs de fotografies d'’assumptes rurals de l'’Institut.

* 1918, el ministre Cambó nomena director general d’Agricultura un expresident de la casa, en Carles de Camps. Aquest aconsegueix dissenyar, redactar i aprovar una Llei de boscos exemplar a Europa, però, com moltes coses, no s'’acaba complint.

 

* El 24 de juny de 1904 es publica el Reial Decret de la Presidència del Consell de Ministres concedint el tractament d'’Excel·lentíssim a l'’Institut Agrícola i al seu President.

* Presentació al Govern d’un “Plan General de Ferrocarriles Secundarios para Catalunya” complert, conegut com “Los Ferrocarriles Económicos”. També el presenta a les diputacions catalanes amb l’'esperança que aquest projecte es portés a terme.

* El 1906, després de diverses propostes i reformes de l’Institut, s’aprova la Llei de sindicats agrícoles. Una forma de produir en cooperació que l'’Institut Agrícola apadrina, potenciant la seva creació i controlant les seves economies a la Terra Alta, al Penedès, al Tarragonès, a la Conca de Barberà, etc.