6. EL SENY D'’UN PRESIDENT I LA SERENA PROFESSIONALITAT D’'UN SECRETARI GENERAL. L’ESTRONCAMENT DEL NOUCENTISME AGRARI CATALÀ, 1923-1939.

 

* Destacar, d'’aquest període, la tasca d'’un assenyat president, el Baró d’'Esponellà, un home d'una sensibilitat civil com pocs. Va manar l'’Institut Agrícola amb resultats que no es poden diluir en la conflictivitat política i social del moment que li va tocar viure. La seva mort, d’'accident d’'automòbil al terme de Balenyà, el 14 de juny de 1931, va deixar l'’Institut Agrícola orfe d’'un gran i provat estratega del món agrari. Aquesta mort i la del secretari general, Jaume Maspons i Camarasa, l'’any 1934, van ser uns fets que expliquen la desorientació momentània i la politització irreversible de l’'entitat fins el 1939. Malgrat haver persones honrades i d’'alts coneixement tècnics i econòmics a la Junta, van poder més les demagògies polítiques externes i el fet de no tocar de peus a terra d’'un excés d'’idealisme que va topar, finalment, amb la cruesa imperdonable de la sang als carrers. (Foto del Baró d’Esponellà).

 

Carta al president Macià

Excm. Sr.: L’'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que té per objecte propugnar per a la prosperitat social i econòmica de tots els estaments de l’'agricultura, ha acatat sempre, des de la seva fundació l’any 1851, tots els Governs i ha procurat cooperar a l'’actuació dels Poders constituïts.

Avui, que per virtut del canvi de règim a Espanya, que també respecta i acata, s’'ha constituït el Govern de la Generalitat de Catalunya. L'’Institut, fidel a la seva tradició i conseqüent amb la seva finalitat, té l'’honor de retre a V.E. el seu homenatge de consideració i d’'oferir-li la seva lleial i sincera col·laboració per a tot el que convingui a la salut de la Pàtria i, de manera especial, als interessos de l’'Agricultura. Déu guardi a V.E. molts anys. Barcelona, 22 d’abril de 1931 – El president, Baró d’'Esponellà; el secretari general, Jaume Maspons i Camarasa – Excm. Sr. D. Francesc Macià, president del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Resposta:

Govern de la Generalitat de Catalunya. – Presidència – Barcelona, 24 d’abril de 1931 – Sr. President de l’'Institut Agrícola Català de Sant Isidre – Ciutat.- Distingit senyor : M’és grat regraciar-vos la vostra afectuosa comunicació que m'’adreceu amb ocasió d'’haver-se constituït el Govern de la Generalitat de Catalunya. Confio que la vostra col·laboració no ha de mancar-nos i que contribuireu en tot moment al sosteniment del règim que hem implantat d'’acord amb el Govern de la República Federal Espanyola.- Cordialment vostre, Francesc Macià.

* Els representants de l'’Institut visiten en el Palau de la Generalitat, al conseller de Treball, que inclou actualment Agricultura, senyor Serra i Moret, conversant llarga estona respecte els assumptes d’'aquest Departament, bescanviant-se paraules de consideració.

Gabriel Ferrater (1922-1972)

Poema inacabat (fragment)

(...) Si algú s'’anava defensant
eren els homes de casa:
tenien hores fora. El pare (1)
no podia pas treballar:
uns quants dies per vigilar
la collita i uns quants pels comptes,
li deixaven molt d’'any de sobres.
Prou va provar d’'arrodonir
Les entrades. Va pensar fins
De nits. De lluny, va cursar ordres,
Els cursos se li van confondre,
I mesos més tard, es va aclarir
Que s’'havia enganxat els dits.
Quiet per fi (l’ull de les dones
a sobre), matava les hores
tanmateix fora de la llar:
casino, cafè, sindicat
(vull dir Institut de San Isidre)
que el vigilessin, ell sabia
com era inútil: de diners
ja no en tenia de sobrers.
No crec que arribés a comprendre
Que mai no en va tenir: la terra
Li sedejava sempre una saó
D’'invenció d'’inversió.
Ell que dels guanys en deia estalvis,
Tenia l’'esma o el desvari
D’'ajudar fugues i transports
Del diner lluny del seu terròs.
No ve a tomb. Quan jo l’'agafo
Ja no hi havia lloc a càlculs.
Tenia fills, carn de l'’instint
Que el seu diner havia absorbit:
Calaven foc fugint la crema
I estudiaven tots carrera.
Tots ells diner desinvertit,
Desamortitzat i evadit.


* L'’Institut organitza el IV Congreso Nacional de Riegos y Esposición anexa, amb gran èxit. Hi assisteix el Rei Alfons XIII, el president del Govern i el ministre de Foment. Es presenten projectes elaborats i cartografiats com el del Canal Segarra-Garrigues.

* L'’Institut Agrícola promou i fa realitat el Curso Internacional de Agricultura al Palau de l'’Agricultura de l’'Exposició Internacional de Barcelona, el 1928. Aconsegueix la presència de ponents qualificats d’'arreu del món.

* El president, Jaume de Riba, juntament amb el secretari Jaume Maspons, promouen l'’adquisició del Palau Fivaller. Aquesta es fa efectiva el 25 de febrer de 1932 i el preu de compra va ser de 230.000 pessetes en pagaments a termini. Van ser compradors els socis de l'’Institut, que van entregar les quantitats de diners necessàries, aportant, posteriorment, 230.000 pessetes més per a obres de millora i adquisició de mobiliari adequat.

(1) El para del poeta i lingüista reusenc, Gabriel Ferrater, en Ricard, soci de l'’Institut –com també ho era el seu avi Gabriel, exportador de vins -, va llegir la proclamació de la II República des del balcó de l’Ajuntament de Reus. L’'estroncament definitiu del noucentisme agrícola, el 1939, pel qual havia treballat l’'Institut i la desafortunada qualificació posterior com a Servicio Sindical pel Govern ... va deixar l’'entitat descol·locada, malgrat la Junta Directiva i el seu president, que van demanar, al més alt nivell, la seva reubicació com associació d'’empresari i propietaris – el que sempre havia estat. Però els esforços van ser del tot infructuosos.