8. L'’APOSTA DE L'’EMPRESARI AGRARI CATALÀ, DINS L’'ESPANYA DEL DESENVOLUPAMENT. 1960-1975

Els anys 60 són un bon període econòmic en general. L’'agricultura de Catalunya es tecnifica molt per damunt de la mitjana espanyola: tractors, collitadores, tecnificació, incipient dels sistemes de reg, noves formes d'’alimentació i d’'estabulació per a una ramaderia intensiva. L'’Institut vol que aquests avantatges tecnològics vagin lligats amb una economia d’'empresa, desvetllar els aspectes professionals i tenir a una transformació del producte agrari, cercant el guany del valor afegit que adquiria.

El mes de juliol de 1961 es celebra el primer concurs de Monografies Agrícoles. El primer premi es va atorgar al Sr. Lorenzo Marco Baró.

Carles de Montoliu i Carrasco, soci i membre de la Junta de l'Institut, promou el mes de Novembre de 1966, amb tota habilitat, la creació del Club 2F, per facilitar l'’intercanvi entre joves agricultors europeus. Un plantejament capdavanter en una Espanya que llavors, difícilment, mirava cap a Europa.

Concessió del prestigiós Premi Nacional 1968 “Bernardo de la Torre Rojas” al redactor de la Revista de l’Institut, Jaume Bover Argerich.

L’any 1972 destaca la preocupació per les tècniques de conservació frigorífica de productes hotofrutícoles, amb tècnics com Maria Luïsa Molinas, Sebastià Durán, Pere Badrinas o Miguel Jal Duaso.

La Direcció del departament jurídic de l’Institut publica el 1969, una sèrie d'’articles d'’opinió sobre la “Compilación del Derecho Civil de Cataluña y el Derecho Agrario”, que van tenir una gran repercussió en el món del dret català i espanyol.

El mes de Setembre de 1970, s’'atorga la Gran Cruz de la Orden Civil del Mérito Agrícola al president, Jesús Raventós i Fatjó. Aquest president va apostar, seriosament, per l’'empresarialització del camp català i l’'aragonès, ja que un nodrit grup de socis tenien allà les seves explotacions. La seva idea per a desenvolupar l’'empresa i l'’empresari al camp i fomentar la creació de societats agrícoles ja venia de lluny, però va topar amb un immobilisme absurd difícil de vèncer. Un conservadorisme cofoïsta de les formes de producció que feia més mal que bé. Més d’una vegada, en petit comité, havia comentat les paraules d’'en Francesc Cambó: “El català té horror a la societat anònima pel desig de governar a casa seva. L’'esperit comercial de Catalunya és deficient. Som un poble de petits botiguers”.

L’'Institut és present a la Universitat Catalana d'’Estiu de 1975, un moment on reflexionen les principals figures que participaran en la imminent transició cultural i democràtica del país. Entre molts dels assistents a les jornades, on també es va parlar d’'agricultura, hi havia un vell i fidel col·•laborador de la revista i exsecretari general. En Carles Bernat i Juanós que, des dels anys seixanta, ha motivat a la innovació del camp amb el seus articles.