11. L'’Institut Agrícola celebra el seu segle i mig d'’història amb molt futur per davant.  2001.

 

Les activitats i celebracions que es van realitzar al llarg de tot l'’any, especialment durant el mes de maig, van ser un èxit rotund que va prestigiar la nostra associació d’'empresaris agraris arreu de Catalunya i Espanya.

Discurs del President de l'Institut Agrícola.

Baldiri Ros i Prat.

Sa Altesa Reial el Príncep d'Astúries, Honorable Conseller d'Agricultura. Ramaderia i Pesca, Excel·lentíssimes, Honorables i distingides autoritats. Membres de la Junta, Socis i amics de l'Institut Agrícola. Senyores i senyors.

Vull agrair, en primer lloc, a SAR el Príncep d'Astúries, haver acceptat presidir el Comité d'Honor constituït per commemorar el 150 aniversari de la nostra institució i, també, agrair-li la visita que acaba de fer a la nostra seu social, on ha descobert una placa commemorativa i ha signat al nostre Llibre de Visites. Són actes, els que avui estem realitzant, encoratjadors, plens de sentit i de futur; plens de vida. Des del món de l'empresa i les finances, se'ns ha cedit avui, generosament, l'ús d'aquest Palau de la Música Catalana. La renaixença de l'associacionisme civil és evident a Catalunya i a Barcelona. Actes com aquest, manifesten complicitat i col·laboració. Quin marc doncs, podríem trobar millor per demostrar-ho i alhora commemorar els 150 anys d'utilitat i servei del nostre, lnstitut Agrícola Català de Sant Isidre?.

Ja fa un temps que s' intueix a Espanya i a Catalunya la necessitat ciutadana d'unes associacions civils fortes, sense altra motivació ni sentit que el seu fur estatutari. L'Institut Agrícola ha apostat per ser-ho. De la seva independència, acció i opinió, de la seva honestedat, del seu lleial procedir amb la classe política i financera, n'és plenament responsable. El camí fa temps que s'ha encetat i cal no malmetre'l. És del criteri independent, seriositat i treball intel·ligent de les nostres associacions civils, que depén una major cohesió i solidaritat social, una més complerta maduresa parlamentaria i una major efectivitat legislativa dels nostres diputats i els seus partits polítics.

L'Institut Agrícola es la casa dels empresaris i propietaris rurals de Catalunya, associació empresarial i defensora de la propietat rústica, degana a Espanya i una de les més antigues d'Europa. La seva seu, el Palau Fivaller, malgrat l'antigor i l'evident crostament de les seves parets, és digne, doncs hi brilla el treball, l'autoexigència, la desinteressada multitud d'hores dedicades pels seus socis representatius. Tot i més, honestament i
candorosament, ha contribuït i contribueix amb fonament, a fer modern i competitiu el nostre sector. Defensant la igualtat d'oportunitats empresarials, consolidant un sector obert, comunicat i comunicant, ni protegit ni blindat, sino empresarial i audaç, autèntic senyor dels seus destins.

Aquestes darreres dècades, Espanya i Catalunya han sabut forjar ciutats eurepees, olímpiques i internacionals, capitals globals que són miroia del món. Aquestes ciutats i capitals, seran manifestament dèbils sinó s'articulen econòmicament i socialment arnb el que les envolta. No poden créixer rodejades d'espais rurals proclius a ser deserts humans i econòmics, o pitjor encara, feus dominats, territoris limitats o incapacitats perquè ells mateixos creïn, fixin i exportin riquesa; sempre susceptibles a ingrats canibalismes econòmics. Tots hem de ser definitivament capaços de fer reeixir harmònicament i equilibradament les persones del territori, dels pobles i les comarques.

Actualment, la clau més important i necessària és el factor humá. És possibilitar l'existència creixent d'una joventut formada i il·lusionada. Sa Altesa Reial sap prou bé el que dic, doncs és un ferm defensor dels joves emprenedors, dels joves empresaris. Si algun sector econòmic a Europa, a Espanya i a Catalunya, está realment necessitat de joventut i de joves empresaris, és l'agrari i rural. Avui, va totalment errat aquell qui encara pensi que ha de compadir i protegir el camp, qui advoqui per una legislació paternal, intervencionista i de subsidi. Amb aquesta actitud, entre d'altres coses, s'está negant d'arrel que la joventut emprenedora, noies i nois, puguin tenir mai cap interés ni pel sector ni pel territori. És indubtable que hi ha especialment moltes dones i també homes, capacos de participar aportant una visió positiva, económicament activa i alliberada al món rural.

L'Institut Agrícola, ha estat està i estarà al seu costat, doncs aquesta és la seva finalitat estatutària, defensar l'inqüestionable capital humà del camp i desenvolupar harmònicament l'activitat empresarial agrària i l'economia rural en el seu conjunt, tot com una realitat rendible, lliure de règims especials. d'enganyoses proteccions i intervencionismes sobre el territori i la propietat.

I en aquest mateix sentit, altre fet cabdal que no podem oblidar avui i que condiciona que aquest factor humà pugui esdevenir una realitat efectiva sinèrgica amb la resta de l'economia del país, es la manca d'una adequada, moderna i suficient legislació agrària a Espanya i a Catalunya. Els treballs legislatius sobre temes agrorurals han estat pocs i amb poca incidència sobre la realitat del nostre món rural, sense visió de futur, mancats d'un guió de política agrària amb una orientació autènticament econòmica i empresarial.

Temes tant cabdals com el de la representació empresarial agrària, del desenvolupament de la micro empresa i de la petita i mitjana empresa, dels salaris i de la Seguretat Social, sobre el territori rústic i dels seus usos, de les interprofessionals, dels mercats o de la transformació alimentària artesanal han estat tractats més des d'una visió política que no pas econòmica. dificultant un desenvolupament empresarial. És hora de legislar per al futur d'un món rural i agrari viu i emprenedor, lliure, potent, que encoratgi als joves. És l'hora de fer aquesta tasca entre tots, amb honestedat, sense demagògies i amb valentia, amb la seguretat que els seus resultats aniran molt més enllà que el simple rendiment electoral.

Altesa, autoritats, entre aquestes vermelloses cadires que vos envolten hi ha asseguts ciutadans i ciutadanes de tot el territori català, persones de totes les comarques, pobles, agregats i masies. Tots ells estan satisfets de ser aquí amb el Príncep i amb màximes autoritats polítiques i econòmiques. Avui ens hem reunit aquí, a la ciutat, a la capital política i econòmica de Catalunya, perquè ens sentim ciutadans orgullosos de ser empresaris i propietaris agraris. Gent amb prou sang, a les venes per defensar. abastament, la trajectòria associativa de l'Institut Agrícola. Es per aixó que hem vingut avui, en defensa de cada comarca, de cada poble. de la família, de la propietat i el territori. Hem vingut avui aquí, en definitiva, no només pel nostre aniversari, sinó per celebrar, garantir i desenvolupar aquest dret, que també considerem radicalment social i inalienable, que és generar vendes, negoci i riquesa a la nostra propietat.

Discurs del Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Josep Grau.

Alteza, excelentísimo presidente de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, autoridades, señoras y señores.

Hoy el Institut nos ha abierto las Puertas de su sede social, el histórico Palau Fivaller, una vez más con la hospitalidad propia de las personas de la Cataluña rural. Sin embargo, la convocatoria de hoy responde a una celebración particularmente significativa: la conmemoración de un siglo y medio de existencia del IACSI.

Realmente es una larga trayectoria. Tan larga que convierte al Institut en la asociación empresarial agraria más antigua de Cataluña y en la asociación empresarial agraria más antigua de España y una de las primeras de Europa.

En el decurs d'aquesta dilatada existència, l'Institut ha participat activament en la història recent de Catalunya. Fou, per exemple, fundador d'una entitat tan emblemàtica per a nosaltres els catalans com "La Caixa".

Ara bé, les principals aportacions de l'IACSI han estat en l'àmbit que li correspon: el desenvolupament social i econòmic de l'agricultura i del món rural. La seva mateixa denominació. "Institut Agrari", ja manifesta una clara vocació inicial de modernitzar i d'introduir les noves tècniques al camp català. Podríem citar múltiples exemples d'aquesta funció que ultrapassa el servei als propis associats:

  • L'any 1852 comunicà al Govern la necessitat del canal de l'Urgell, les obres del gual s'iniciaren un any desprès.
  • Del 1851 al 1900 fundà i dirigí les anomenades granges-escola, una iniciativa per conjuminar eficaçment la formació i el treball al camp.
  • L'any 1887 col·laborà estretament amb l'Administració agrària catalana en la lluita contra la terrible fil·loxera.
  • Posteriorment, l'any 1927, organitzà el Congrés Nacional de Recs i Exposicions, en el qual es presentaren projectes com el Canal Segarra-Garrigues, avui una obra a punt d'iniciar-se pels Governs de la Generalitat de Catalunya i de l'Estat. Aquesta és l'actuació més emblemàtica de la inversió en regadius que es realitzarà a Catalunya en els propers 10 anys i que, amb una inversió prevista de 200.000 milions pessetes, crearà 130.000 hectàrees de nous regadius.

Els fons documentals de la biblioteca de l'Institut, única a Espanya en el seu gènere, ben segur que recopilen, detalladament, els abans esmentats i molts altres fets significatius.

En aquests 150 anys que avui celebrem s'han produït profundes reformes agràries i grans canvis socials a Catalunya. Hem passat d'una societat rural a una altra industrial, primer, i al desenvolupament del sector serveis, posteriorment.

Tot i que és evident i positiva aquesta terciarització de l'economia, el sector agrari continua essent fonamental a Catalunya. Econòmicament, la indústria agroalimentàría ha esdevingut la més important de Catalunya i la primera en volum d'exportacions. Socialment, l'agricultura i la ramaderia són activitats essencials per al manteniment del necessari equilibri territorial de les comarques catalanes. I ecològicament, els nostres pagesos porten a terme la insubstituïble funció de preservar el medi natural, de la qual cosa en gaudeixen tots els ciutadans, si bé no sempre és valorada en la seva justa mesura.

Per tots aquests efectes positius, s'ha arribat a qualificar l'agricultura com el "petroli verd de Catalunya".

El nostre sector agrari és avui un mosaic que aplega totes les produccions, amb grans diferències estructurals (entre la ramaderia dels Pirineus, l'arròs del Delta de l'Ebre o les vinyes del Penedès, per exemple) i amb diverses orientacions productives. Algunes de tant contrast com el secà i el regadiu. Ara bé, a totes i a cadascuna de les comarques catalanes l'empresa familiar és el motor de l'agricultura.

La nuestra es también una agricultura competitiva, que ha sido capaz, de adaptarse satisfactoriamente a las consecuencias de la integración europea. Más del 75% de nuestra producción agraria no percibe ningún tipo de ayuda, entre ella sectores con un peso específico tan importante como el porcino, el frutícola o el sector vitivinícola.

Sin embargo, tenemos todavía una asignatura pendiente, Alteza. Como he expuesto anteriormente, la agricultura catalana posee unas singularidades propias que deberían ser tenidas en cuenta por las instituciones europeas.

Por otro lado, si existe un sector productivo condicionado por las decisiones comunitarias, ése es precisamente el sector agrario en su conjunto. Más de 75.000 empresas familiares agrarias y más de 100.000 familias en la agroindustria dependen del sector en Cataluña.

Ambas realidades, las especificidad del sector agrario catalán y la fuerte incidencia que en el mismo tienen las políticas comunitarias, reclaman que Catalunya disponga de capacidad de interlocución directa ante las instituciones comunitarias competentes. La simple posibilidad de hacer oír nuestra voz para defender las particularidades del sector agrario catalán resulta hoy muy necesaria, dados los contrastes que aquel tiene no sólo en el conjunto de Europa sino incluso dentro de España.

L'agricultura catalana també, evoluciona per fer front als nous reptes que planteja la liberalització i la globalització dels mercats. És a dir, que està amatent als nous requeriments formatius, tecnològics i professionals que imposa la competitivitat actual. Que té molt present conceptes com ara "traçabilitat" o "productes agrícoles de tercera generació" i molts altres que demanda el consumidor.

Tot això determina que el sector agrari tingui un caràcter cada cop més empresarial. I l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre va ser pioner en defensar el concepte d'empresa agrària. La seva estreta vinculació des de sempre amb l'empresa ha fet possible, per exemple, que recentment participés en la creació de la FEPIME, la federació de la Petita i la Mitjana Empresa.

L'Institut Agrícola ha estat i és un dels protagonistes de l'evolució i la realitat del sector agrari català que he citat. Al llarg dels seus 150 anys d'història ha vetllat per la seva transformació i ha esdevingut un referent del que hom anomena la vitalitat de la societat civil catalana. És, per tant, un exemple remarcable de la rica tradició associativa al llarg de la història, tan positiva des de tots els punts de vista.

Com és també producte de l'empenta i la iniciativa de la societat catalana l'esplèndid Palau de la Música Catalana on ara ens trobem, disposats a gaudir del concert que ha organitzat l'Institut.

Cent cinquanta anys desprès de la seva creació, l'Institut prossegueix el seu dinamisme implantat a tot Catalunya. Felicitats i que per a molts anys!

Discurs de S.A.R. el Príncep d'Astúries i de Girona.

Amb satisfacció i agraïment vaig acceptar la presidència del Comitè d'Honor creat per a commemorar el cent cinquantè aniversari de l'Excel·lentíssim Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Gràcies, una vegada més, al seu president i a la seva amabilitat, per desitjar que presidís l'acte d'avui amb tots vosaltres.

El vostre emblemàtic abeller va ser fundat l'any mil vuit-cents cinquanta-ú per un grapat de nobles ciutadans, valedors honestos d'un projecte il·lustrat que se'l van emportar d'Europa per amor a Espanya i a Catalunya. Ho va ser també per una emergent, inquieta i industriosa burgesia, autèntica locomotora de l' economia i les finances espanyoles.

Aquest Institut ha viscut diversos règims polítics i diverses situacions socials, de vegades tranquil·les i altres d'agitades, però sempre s'ha mantingut fidel i constant al seu propòsit: la defensa i l'emancipació econòmica de l'agricultura i els empresaris agraris de tot el país i el respecte a la propietat i al patrimoni.

Essencialment català i a la vegada generosament espanyol i internacional, des dels seus inicis ha representat a Espanya en moltes ocasions. El seu tarannà, profundament civil, obert i sense fronteres, s'ha anat emmotllant a les necessitats que el temps li ha reclamat.

La ciutat de Barcelona i també la seva Diputació, van lliurar a l'Institut Agrícola llurs medalles d'or, donat que la Catalunya i la Barcelona dels segles dinou i vint no seria possible entendre-les sense l'Institut Agrícola, ni tampoc l'Institut Agrícola s'entendria sense Barcelona ni Catalunya.

Perquè Barcelona és també una capital rural, una "ciutat de cavallers" que, en enderrocar part de les seves muralles, va necessitar de l'Institut Agrícola i dels seus "germans hereus" per créixer. El mil vuit-cents noranta va ser l'Eixample i avui ho és, en ple dos mil-ú, el Baix Llobregat. Barcelona i Catalunya continuen avui creixent potents i agermanades en tots els sentits i ho fan també, sens dubte, en favor del seu món rural.

Conforme a su específica vocación, esta asociación, decana en España, ha atendido desde su nacimiento todos aquellos aspectos relacionados con el ámbito rural, tanto legales y económicos, como técnicos, culturales y sociales.

Como hizo en sus orígenes, hoy sigue promoviendo la comprensión y la defensa de la actividad agraria como sector económico rentable, sostenible y en sintonía con el medio ambiente, así como el orgullo y la sana responsabilidad de ser propietario y empresario en el mundo rural.

Pues la naciente sensibilidad por el medio ambiente, la seguridad v la calidad alimentarias, la utilización de nuestro patrimonio histórico v cultural como algo vivo y al alcance de todos, la creación de un espacio que facilite a propios y extraños su disfrute como lugar de encuentro, de ocio y también como recurso turístico, pasa de forma inevitable por el respeto a los habitantes de cada pueblo y comarca, por el reconocimiento de su propio patrimonio económico y cultural.

Los empresarios y propietarios agrícolas aquí representados saben bien que la generación de riqueza y el uso social, cultural y lúdico del suelo rústico y su producción agraria han de partir también del respeto a los planteamientos y decisiones propios en sintonía con los demás sectores implicados. Sólo a base de pequeños pero continuos pasos, compartiendo actitudes, conocimientos y experiencia, se pueden alcanzar compromisos satisfactorios para todos, que sirvan al interés general.

El Institut Agrícola acude a esta tarea con honestidad y sabio proceder, y con una experiencia que hace de él un verdadero referente para las asociaciones de propietarios y empresarios agrarios y rurales.

Sé que no es necesario que os aliente mucho más en vuestra importante tarea. Pero la moderna España de las ciudades necesita de instituciones señeras como la vuestra, que ayuden a un conocimiento más claro y al establecimiento de definidas y productivas relaciones entre el campo y la ciudad; formando e informando, trabajando para desarrollar y consolidar un factor humano emprendedor y joven, que sea capaz de crear empresa v riqueza social y económica.

Por ello, que os anime a continuar vuestra trayectoria afrontando el futuro con realismo, con el fin de que, una vez más, el asociacionismo civil catalán siga marcando pautas. En vuestro caso, iluminado el camino para la consolidación de un mundo rural y agrario activo, ciudadano y moderno.

Moltes gràcies a tots per la seva atenció i per molts anys.


I després dels discursos, va començar el concert de 150 aniversari.

 

El conseller d'Agricultura i el president de l'Institut Agrícultura van aprofitar el temps per transmetre al Príncep d'Astúries els objectius dels empresaris agraris catalans.

L'Institut Agrícola rep la medall del Parlament de Catalunya

El 15 de Maig al migdia, el nostre Comité Executiu va ser amablement rebut al Parlament de Catalunya. El seu president, Joan Rigol i Roig, al despatx de protocol, va il·lustrar, abastament, als nostres representants sobre la important aportació de la societat rural i dels agricultors a la història de Catalunya. Rigol va expressar la seva joia de poder guardonar l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre per seu 150è aniversari en nom del Parlament català i dels ciutadans de Catalunya que aquest representa. El president de l'Institut va regraciar la distinció de tan preuat guardó amb unes sentides paraules.

Diferents imatges de la recepció del nostre Consell Executiu al Parlament de Catalunya.

El dia 21 de maig de 2001 el Príncep Felip, president del Comitè d`Honor del 150 aniversari, participà  als actes de commemoració de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, fundat el 21 de maig de 1851 al Palau de la Diputació de Barcelona essent, fins avui, l’'organització empresarial agrària més antiga de Catalunya i una de les tres més antigues d'’Europa.  


PRESIDÈNCIA D'HONOR

S.A.R. DON FELIPE DE BORBON Y DE SCHLESWIG-HOLSTEIN-SONDERBURG-GLÜCKSBURG. PRINCIPE DE ASTURIAS, DE GIRONA, Y DE VIANA, DUQUE DE MONTBLANC, CONDE DE CERVERA, SEÑOR DE BALAGUER.

 

COMITÉ D'HONOR

Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley. President de la Generalitat de Catalunya.

Excmo. Sr. D. Miguel Arias Cañete. Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Excmo. Sr. D. Jaume Matas Palou. Ministro de Medio Ambiente.

Honorable Sr. Josep Grau i Seris. Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Honorable Sr. Felip Puig. Conseller de Medi Ambient.

Excmo. Sr. D. Jaime Lamo de Espinosa y Michels de Champourcin, Marqués de Mirasol. Ex Ministro de Agricultura.

Excmo. Sr. D. Federico Mayor Zaragoza. Ex Secretario General de la UNESCO.

Excmo. Sr. Joan Antoni Samaranch, Marqués de Samaranch. Presidente del Comité Olímpico Internacional.

Excmo. Sr. Ignasi de Puig i Girona. Ex President de L'Institut Agrícola Catalá de Sant Isidre. Comendador de la Orden Civil del Mérito Agrícola.

Excmo. Sr. Baldiri Ros i Prat. President de L'Institut Agrícola Catalá de Sant Isidre.


Els actes van començar pel matí amb la inauguració d’una placa de marbre commemorativa a la mateixa seu de l'Institut, el Palau Fivaller. A continuació, acompanyat del President de la Generalitat, el President de l'Institut, la Secretaria del Ministeri d’Agricultura, el Conseller d’'Agricultura i una nombrosa comitiva d'’autoritats i socis representatius, encetà el Llibre d'’Or de l’entitat  amb un escrit i signatura. Tot seguit, visità atentament les diverses dependències de la institució.

Després, aclamat per la gent del carrer, el Príncep es desplaçà al Palau de la Música Catalana, on l’'esperaven més d’un miler d'’associats, a més de multitud de representants d'’associacions civils i empresarials catalanes i espanyoles.     

Encetà la ronda de parlaments el President de l'Institut, Baldiri Ros i Prat, seguidament el Conseller d'’Agricultura, Josep grau i Serís, cloent-la el Príncep Felip. A continuació és celebrà un concert i finalment és convidà els assistents a un  refrigeri i brindis amb cava.