L'INSTITUT AGRÍCOLA segueix lluitant per la defensa de la propietat privada, el lliure exercici de l'activitat agrària i contra l'excessiu intervencionisme regulador de l'Administració.

 

Com és públic i notori, des d’aquestes pàgines sempre us hem anat informant de tot allò que passa i que, especialment, es refereixi o afecti al món agrari i la legislació o planificació que s’estigui tramitant. En poc temps l’INSTITUT AGRÍCOLA ha dut a terme nombroses actuacions i gestions respecte de vàries d’aquestes propostes. Evidentment no són les úniques, però, pel seu abast territorial, el seu contingut i la importància que pot representar, volem fer-vos-en ressò. Es tracta de tres exemples que només han de posar-vos en guàrdia i a l’aguait del que es cou. L’INSTITUT AGRÍCOLA intentem sempre estar amatents, però també agraïm la participació i informació que dels nostres socis i simpatitzants ens feu arribar.

 

Comarca de l'Alt Penedès:

Ordenança tipus de moviments de terres en sòl no urbanitzable per a la millora de finques rústiques

Tenint coneixement que el Consell Comarcal de l’Alt Penedès estava elaborant aquesta ordenança tipus, el 10 de juny de 2011 l'INSTITUT AGRÍCOLA va presentar un seguit d'observacions. En especial per mostrar la disconformitat amb l'extensa i extrema regulació que es vol donar a una acció -aportacions de terra per a la millora de finques rústiques- que fins ara ja tenia la seva regulació –el Decret número 396/2006-.

Sembla que es vulgui fiscalitzar fins a un extrem desmesurat tota una actuació que ja, de bon principi, l’Administració entén que es farà malament. I per això es justifica amb l’establiment d’un seguit de condicionants que ratllen la legalitat, la lògica i qualsevol sentit. En són exemples de l’Ordenança:

  • Haver de determinar les alineacions i el sentit de les noves plantacions. Aspecte aquest que molts cops no se sabrà encara, doncs la destinació i ús del sòl agrícola (tipus de plantacions, espècie, etcètera) pot –i hauria de- decidir-se posteriorment.
  • Percebre l’Administració que tots els camins, sigui quina sigui la seva titularitat -pública o privada- han d’estar oberts. Això no serà cert en la majoria dels casos, doncs cal tenir ben present i respectar la propietat privada.
  • La presentació d'un estudi d’impacte paisatgístic. Apart de significar un sobrecost, no té fonament  jurídic, doncs aquest tràmit s’exigeix urbanísticament per a certes actuacions en sòl no urbanitzable (activitats esportives o de lleure a l'aire lliure, equipaments i serveis comunitaris, infraestructures d'accessibilitat, serveis tècnics de telecomunicacions, hidràulics, residus, aigua, electricitat, etcètera), però no pels moviments de terra.

A l’actual moment econòmic delicat per a les empreses, i en especial les agràries, que majoritàriament són de petita envergadura, no s’hi pot afegir la submissió a un règim burocràtic i de tramitació desmesurat. I més quan una nombrosa i recent normativa (Decret 106/2008 de mesures per a l'eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l'activitat econòmica, Llei estatal  17/2009 sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, Llei estatal 25/2009 que la desenvolupa i la Directiva 2006/123/CE de serveis) va en sentit contrari: reduït les tramitacions, gestions, permisos, etcètera.

Per tot plegat, apart de demanar l’anul•lació de la tramitació de dita Ordenança, farem el que estigui a les nostres mans per que aquest zel regulador no s’encomani ni continuï.


Comarca del Baix Llobregat:

Pla Director de les muntanyes del Baix

Durant aquests darrers mesos (maig i juny) l’INSTITUT AGRÍCOLA ha anat rebent, de diversos ajuntaments del Baix Llobregat, la notificació de l’aprovació definitiva del Pla Director de les Muntanyes del Baix.

Aquest Pla Director té els seus inicis de tramitació l’any 2004, quan catorze municipis (Begues, Cervelló, Corbera de Llobregat, Gavà, La Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles, Vallirana, Viladecans i Olesa de Bonesvalls) van acordar dur a terme una regulació per a la protecció i gestió de les zones agrícoles i forestals del Baix Llobregat que no quedaven incloses dins el Parc Agrari del Baix Llobregat. L’abast era de 12.082 hectàrees –un 95% de propietat privada-.

Des del primer moment aquest projecte va comptar amb l’oposició ferma i decidida de l’INSTITUT AGRÍCOLA, de vàries associacions de propietaris de sòl agrari de la comarca –alguna inclús creada llavors amb aquesta finalitat- i per la majoria dels propis propietaris i empresaris agraris. Això va comportar que el projecte restés aturat durant forces anys.

Però a mitjans de l’any passat -entre març i novembre- els diferents Ajuntaments promotors van aprovar-lo inicialment. Alhora, van exposar-lo públicament. Davant d’això, evidentment, l'INSTITUT AGRÍCOLA va presentar varis escrits d'al•legacions. En especial per la manca de motivació de tot l’expedient, de l’excessiva regulació del sòl no urbanitzable pretesa, la poca presència i veu dels propietaris en tot plegat i per l’oposició a que es creés un altre òrgan fiscalitzador de les activitats agràries.

Tot i així, els Ajuntaments, des de mitjans de març d’enguany han anat acordant aprovar-lo definitivament. En el moment de redactar aquest article no tots ho han aprovat, ni tampoc el Consell Comarcal del Baix Llobregat –qui és qui ha de dur a terme, finalment, l’aprovació definitiva-.

Conseqüentment, i donat que l’INSTITUT AGRÍCOLA no està conforme amb aquesta aprovació, ha presentat recursos administratius de reposició contra la mateixa. A mode de resum, els arguments són:

  • Es plantegen unes mesures indeterminades que s’hauran de concretar posteriorment. Per tant, és del tot incert el que es planteja.
  • No entenem el sentit de planificar i dirigir encara més les actuacions en el territori. I més quan ja existeix un planejament general i municipal que ho fa. Deixem a la pròpia autonomia municipal per a que ho gestioni i no creem nous òrgans gestors. Es vulnera el principi de mínima intervenció pel qual s’han de regir les administracions públiques.
  • Manca de participació dels directament afectats: propietaris i empresaris agraris. I això hauria de dur-se a terme, tant a nivell individual com col•lectiu, a traves d’organitzacions empresarials com d’associacions de propietaris ja existents.
  • El planejament -o direcció, com es diu aquí- no pot ser una excusa per a limitar les activitats agràries, bloquejar la llibertat d’empresa i deixar sense contingut el dret de la propietat privada. El règim del sòl urbanitzable ha de ser el general, sense regular més del que ja està establert. Ens oposarem, com és evident, a que es vulgui establir una “llista tancada” dels usos permesos en el sòl no urbanitzable. S’ha de permetre tota aquella activitat que afavoreixi i compensi la baixa i costosa rendibilitat de les activitats agràries, estimulant la recerca de fórmules alternatives d’ingressos. Hem de fugir de les idees i concepcions "de blindatge" del sòl no urbanitzable.

De moment, doncs, malgrat el temps transcorregut des dels inicis de tramitació, l’INSTITUT AGRÍCOLA seguirà lluitant pels seus objectius i pels interessos dels propietaris i empresaris agraris.

 

Comarca del Baix Llobregat

Proposta d'incloure les zones humides del Delta del Llobregat al "Conveni de Ramsar" i un nou Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge

El mes de febrer d'enguany el grup parlamentari d'Esquerra va presentar una proposta de resolució per a incloure el Delta del Llobregat dins el Conveni de Ramsar, recolzant al grup ecologista DEPANA. Aquesta proposta, demés, incloïa, la redacció d'un nou Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge del Delta del Llobregat, així com la catalogació de Reserva Natural Parcial als espais, entre d’altres, de Can Sabadell, Remolar-Reguerons, la Murtra i la rerepineda de Gavà.

La Convenció sobre les Zones Humides –altrament coneguda com a “Conveni de Ramsar”- és un tractat intergovernamental en pro de la conservació i l'ús racional dels aiguamolls i els seus recursos. Va ser adoptada a la ciutat iraniana de Ramsar el 1971 i va entrar en vigor el 1975. Evidentment la seva inclusió comporta limitacions dels usos i aprofitaments de les finques, establiment d’un òrgan gestor, requeriments de permisos i autoritzacions per a desenvolupar activitats, etcètera. És a dir, tot allò del qual l’INSTITUT AGRÍCOLA en discrepa i lluitarà per que no sigui així.

Actualment a Catalunya hi ha quatre zones incloses: el delta de l'Ebre, els aiguamolls de l’Alt Empordà, l'estany de Banyoles, i les zones lacustres de muntanya del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici.

Sortosament, la proposta d’incloure el Delta del Llobregat va ser rebutjada per la Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural del Parlament de Catalunya, en la sessió de 27 d'abril de 2011. De moment el pols ha estat vençut, però hem d'estar a l’aguait, perque hi tornaran.

 

Article publicat a la Drecera 127. Maig - Juny 2011
Informatiu Agrari de l'Institut Agrícola

Territori