SEGARRA - GARRIGUES


La Comissió de Peticions del Parlament Europeu debat la petició efectuada per l’INSTITUT AGRÍCOLA respecte del finançament del canal Segarra-Garrigues i la reducció de la zona regable.

 

 

Per fi sembla que una porta s’obre en el camí de l’esperança per mantenir en vida la integritat de tot el projecte de regadiu del Canal Segarra-Garrigues. El passat 19 de març, la Comissió de Peticions del Parlament Europeu va debatre la petició presentada per l’INSTITUT AGRÍCOLA respecte del finançament i la viabilitat econòmica del canal Segarra-Garrigues. La confusa i contradictòria gestió del Projecte del canal ha provocat que la Institució Europea acordi investigar el projecte, amb l’objectiu d’aclarir les informacions sobre la retallada de la zona de regadiu, la destinació de l’aigua i el finançament de les obres.  


Si més no, la nostra Institució ha posat al descobert el problema principal: la violació dels drets fonamentals dels agricultors per no poder exercir el seu dret a reg. I és que de cop i volta, una infraestructura predestinada per a proveir les terres agrícoles d’aigua de reg, ha estat parcialment reconfigurada per abastir d’aigua de boca a les poblacions. 

 


Tot comença -tal i com us hem anat informant els últims mesos- amb una petició de l’INSTITUT AGRÍCOLA al Parlament Europeu referent al Projecte del Canal Segarra-Garrigues, a fi i efecte de recaptar tota la informació possible respecte l'import i la procedència del finançament comunitari. 

 

Sincerament ens costava imaginar que un projecte de regadiu de tal magnitud -a hores d’ara força retallat i aprofitable només parcialment- s’hagués dut a terme, a més a més, amb finançament de la Unió Europea. No tenia gaire sentit finançar un projecte de regadiu, quan no es complirien els objectius principals del mateix, com era subministrar aigua als agricultors. Efecte esdevingut com a resultes de l’afectació d’una part considerable de la zona de nou reg per espais de Xarxa Natura 2000. I estar en aquests espais prohibit el reg. Ara per ara, 42.100 hectàrees deixen de ser regables  -un 60% del total inicial- per a convertir-se en espais protegits. 

 

El Parlament Europeu -arrel de la nostra petició,- va demanar més informació a la Comissió Europea. Aquesta va respondre en el seu Informe, entre d’altres aspectes, que va rebre una sol·licitud de cofinançament europeu pel projecte denominat “Abastament del Canal Segarra-Garrigues”. Dita sol·licitud fou remesa per les autoritats espanyoles i s’inscriu en les prioritats del Programa Operatiu 2007-201 dels Fons de Cohesió–FEDER. El projecte tenia per objectiu la construcció d’infraestructures per una xarxa d’abastament d’aigua potable de la que es beneficiarien 43 municipis situats a les comarques de l’Anoia, La Conca de Barberà, La Segarra i L’Urgell. Per aquest Projecte es contemplaria ni més ni menys que una ajuda europea de15.500.000 euros, ascendint el cost del projecte a 31.310.601 euros.  En vistes d’això, se’ns van encendre totes les alarmes! Era evident, ara, que amb aquest nou projecte es pretenia derivar part de les aigües de reg per abastir als municipis d’aigua potable, vulnerant greument els drets fonamentals dels agricultors. 


Amb tot plegat és prou evident que no s’estan respectant els interessos dels agricultors. El projecte del Canal Segarra-Garrigues es va concebre únicament per a la transformació en regadiu i la millora de dotacions de reg de 70.150 hectàrees, dedicades a cultius de cereal, olivera, vinya i ametllers, entre d’altres. No obstant, però, ara ens topem frontalment amb una altra realitat: el Canal Segarra-Garrigues s‘ha convertit també en un projecte per abastir als municipis d’aigua potable. Però, i els nostres regants? Què s’ha fet amb aquell projecte de desenvolupament territorial, declarat d’interès de primer ordre pel Govern que es va iniciar per a regar milers d’hectàrees amb la finalitat de portar riquesa al territori?  Sí, heu sentit bé, va ser projectat per a regar, no per abastir de reg als municipis.


I tornem a plantejar-nos, què han fet els nostres governants per a salvaguardar el dret de reg i l’honorabilitat dels agricultors? Sembla que no s’han escarrassat massa. Un cop acceptat i resignats amb que bona part dels terrenys que havien de ser regats passin a espais protegits, han trobat un guariment. De cop i volta, cerquem un nou destí per a les aigües de reg, i tot solucionat. I a més, sembla ser que subvencionat per Europa. Sembla mentida, que ara per ara, la “Xarxa Natura 2000” més que una limitació o afectació en el territori, sigui el motiu o la raó perfecte per abastir d’aigua als municipis.


L’INSTITUT AGRÍCOLA no està en desacord que s’abasteixi d’aigua potable a les poblacions. Tot ciutadà té dret tant a l’aigua de reg així com a l’aigua de boca. Però sempre que es faci amb les infraestructures suficients de manera ordenada, organitzada i d’acord amb  la legislació vigent. No és de rebut modificar el destí de les aigües d’un projecte predestinat per als regants. Ni acceptem que ara molts empresaris agraris es vegin obligats a no poder disposar d’una aigua de reg que els hi havia estat concedida. I més quan suposadament s’obeeix a unes directius mediambientals -protecció d’espais esteparis de la “Xarxa Natura 2000”- que encara no s’han demostrat incompatibles amb l’activitat agrària.


Es parla de fa anys que s’han de dur plans pilots per a demostra-ho, però encara no se’n sap res.Però sí que el Pla Especial i el Pla de Gestió dels espais protegits de la Plana de Lleida dictaminen clarament que en dits espais és prohibit el reg. En tot cas, s’han canviat les regles del joc, vulnerant greument els drets fonamentals dels regants, que esperonaven amb entusiasme i il·lusió un projecte generador de riquesa, treball i estabilitat socioeconòmica.Inversió per part dels agricultors, de diners, esforços i sacrificis de tota mena, per aconseguir aigua de reg, que es veuen enfonsats per una Administració ineficient i desconsiderada que decideix unilateralment derivar l’aigua de reg en aigua de boca per a les poblacions. 


Ara sí, és la nostra oportunitat per advocar un projecte de futur, i defensar amb el millor encert i rigor possible, uns drets i unes condicions de vida que ens són pròpies. L’INSTITUT AGRÍCOLA ha aconseguit que el Parlament Europeu dubti del plantejament del projecte i comenci a fer les investigacions procedents. En tot cas, no estem disposats a renunciar a un projecte d’aquesta envergadura i tan profitós pel nostre sector. Hem de remar tots en la mateixa direcció.  Per tant, ara és el nostre moment per demostrar a Europa, els equívocs dels nostres governants i la viabilitat d’una infraestructura necessària i imprescindible pel desenvolupament del sector agrari i la indústria  agroalimentària de les comarques de Lleida. Esteu ben segurs que farem tot el que estigui al nostre abast per defendre aquest projecte fins a les últimes conseqüències. 

 

 

Article publicat a La Drecera 132. Març - Abril 2012

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

Territori