Una reforma macroeconòmica de la PAC

 

Ara fa uns dies vam tenir ocasió d'assistir a la jornada "la nova PAC" que tingué lloc en el marc de la Fira de Lleida i on els ponents "europeus" habituals d'aquesta temàtica (Ricard Ramon per part de la Comissió Europea i en Albert Massot per part del Parlament) ens posaren al dia de l'evolució del procés. Tot i la manca de novetats rellevants, més enllà d'aproximacions tècniques, el debat fou aclaridor en relació als motius que semblen impulsar el procés.

Vagi per davant, que no apreciem grans canvis en els plantejaments inicials de la Comissió. A dia d'avui resta tot per decidir encara i, com es preveia, el principal punt de discussió serà el pressupostari. Tota la resta, es condicionarà en relació a aquest fet.

El Parlament Europeu ha decidit condicionar el debat de la reforma de la PAC. Així, no s'avançarà més en la definició de la nova PAC fins que no es conegui amb exactitud el pressupost final (en termes absoluts) que tindrà aquesta. Aquest mes de novembre (al debat de les perspectives financeres) serà el veritable moment clau per saber si la reforma de la PAC entrarà en vigor i en termini.

Un pressupost insuficient, o un retràs en l'aprovació del pressupost de la Unió Europea, condicionaria notablement les mesures que finalment s'aprovarien, i faria del tot necessari un replantejament a fons de moltes de les mesures actuals, a fi d'ajustar-se al finançament previst. 

Punts essencials del calendari:

  • Cal assolir dins el 2012 un acord pressupostari. Actualment les posicions del Parlament Europeu i de la Comissió es mantenen allunyades.
  • El parlament ha iniciat els debats de les gairebé 7.500 esmenes presentades que es vinculen al 40% del pressupost de la UE. No s'assolirà un acord final sense saber els diners disponibles.
  • Per complir el calendari previst, i suposant que s'arribés a un acord pressupostari, el Parlament Europeu te molt difícil encaixar en la fase d'adopció legislativa, els tràmits de segona lectura del parlament europeu, tramitar-ho al consell d'Europa i realitzar la conciliació en el termini previst. Amb tot, ja s'ha vist altres cops.
  • A mitjans del 2014 tenim eleccions al Parlament Europeu, fet que pot alterar les majories i consensos que s'hagin pogut arribar.
  • Si la reforma no entra en vigor en els terminis previstos, caldrà aplicar una "pròrroga del sistema actual" (implica haver de fer molts actes legislatius per a la seva aplicació, però també implicaria la seva eventual revalorització d'un 2% (IPC) al pressupost ).
  • Un eventual retard de l'entrada en vigor de la nova PAC, podria coincidir en el temps amb les reformes d'algunes polítiques sectorials rellevants (drets de vinya i de llet per exemple)

Darrers posicionaments en relació al marc financer pluriannual 2014-2020

  • Els ministres d'Agricultura d'Alemanya i França es posicionaren el  9 d'Octubre passat a favor de la proposta de la Comissió Europea de "mantenir el pressupost agrícola de la UE en el nivell nominal de l’any 2013 durant el període 2014-2020". Això es traduiria en un retall del 12% en termes reals (no s'actualitza amb l’IPC). Addicionalment rebutgen les propostes orientades a reduir els recursos del primer pilar (pagaments directes i recolzament a mercats).
  • Cal recordar, però, que el Parlament Europeu s'ha posicionat diverses vegades reclamant una PAC "forta", i actualment intenta recuperar els fons del pressupost de la UE per al 2013 que la Comissió va proposar i els Estats membres van eliminar (137.900 milions d'euros).
  • Addicionalment, el passat 11 d'Octubre, la Comissió de Pressupostos del Parlament Europeu votà un projecte de resolució sobre el marc financer 2014-2020 de la UE on s'indica que "els imports assignats a la PAC a l’exercici 2013 hauran de, almenys, mantenir-se en el pròxim període de programació". Ambdós textos, seran votats pel Parlament en sessió plenària el dia 23 d'Octubre.
  • França també ha fet una declaració comú amb l'Estat Espanyol indicant que els fons proposats per la PAC són un "mínim absolut" i es posicionen a defensar els fons de la PAC en el pressupost europeu.
  • Convé indicar, que aquests posicionaments succeeixen després que el Comissari Europeu d'Agricultura Dacian Ciolos, indiqués un possible acord dels 27 per a la reducció del pressupost de la PAC, on el segon pilar (desenvolupament rural) en seria el més perjudicat.
  • Convindrà doncs seguir de prop els debats aquest mes de novembre, ja que és possible, que en el supòsit que els caps d'Estat i de Govern decidissin una reducció del pressupost europeu per al 2014-2020, inclosa la PAC, Alemanya i França podrien aleshores reclamar la possibilitat de transferir els crèdits necessaris del segon pilar al primer. En aquest cas, la reforma de la PAC iniciaria una nova fase de debats atès caldria decidir "d’on es retalla el segon pilar i que es prioritza". Cal recordar que el dèficit estimat al pressupost 2012 per al desenvolupament rural pot ser proper als 1.000 milions d'euros segons la Comissió.
  • Singularment, i en posicionament contrari tenim al Regne Unit que ja ha anunciat (el passat 7 d'Octubre) la seva intenció de bloquejar el pressupost de la UE, atès no accepten cap augment en el marc de les negociacions sobre el marc financer 2014-2020. Aquest punt està previst a l’ordre del dia d'una Cimera Europea Extraordinària prevista per als propers dies 22 i 23 a Brussel·les.

Algunes claus macroeconòmiques en relació a la proposta de la Comissió Europea.

  • Els estudis i previsions d'Europa apunten que els preus dels elements que configuren els COSTOS de producció seguiran sent MOLT ALTS.
  • En un context de preus alts, les incidències que limitin l'oferta als mercats podrien tenir efectes devastadors sobre els marges comercials, que difícilment la intervenció de mercat podria pal·liar.  
  • La Comissió dóna singular rellevància a les prediccions dels models de canvi climàtic a Europa, que auguren davallades de producció al sud d'Europa parcialment compensades amb increments al nord acompanyats d'un alta sinistrabilitat.
  • L’elasticitat PREU-COST no està ja tant lligada a la demanda (ex: més lligada a l’evolució del petroli). La Comissió Europea conclou que la intervenció de mercat ja no és efectiva, ja que no assoleix l’increment de renda esperat.
  • Els acords Europeus a la Organització Mundial del Comerç (OMC), per un major accés dels mercats europeus, no fan preveure a la Comissió Europea un desabastiment dels mercats, fruit de la disminució de la oferta europea però si n marcat encariment dels productes que s’hi negociïn.
  • La Comissió manté la voluntat d'evitar una PAC inflacionària, tot i l'aposta per modificar les normes de la competència.
  • Un dels principals beneficiaris de les compres d'intervenció al sector carni ha estat en els darrers anys els països de l'Est i Rússia. Actualment, Rússia, Ucraïna i Kazajstan ja han fet pública la voluntat d'aprofitar el seu potencial cerealístic i esdevenir autosuficients en la producció de carn a l'any 2020.  Esperen exportar per aquest any un promig de 400.00 tones d'aus, i 200.000 tones de carn de porc. El pressupost del pla agrícola rus 2013-2020 està dotat amb un pressupost de 39.000 milions d'euros.
  • Les limitacions acordades a l’OMC en relació a la subvenció de les produccions, restitucions a la importació, i la rellevància del capítol medi ambiental suposen també una limitació per la Comissió Europea a l’hora d'apostar per la producció. En aquest punt, la definició d'una nova Farm-Bill americana, i el paper de la Xina als mercats internacionals hauria de ser una forta advertència en relació a allò que hauria d'aspirar l'agricultura i ramaderia europea.
  • El percentatge de població europea vinculada a l’agricultura disminueix (concentració), particularment als països del centre d'Europa.

Algunes Derivades macroeconòmiques a la PAC.
• La incapacitat dels instruments europeus d'incidir sobre els costos de producció (particularment l’energia), a un cost assumible per al pressupost de la PAC.
• Amb una intervenció de mercat que ja no és efectiva, la Comissió s'obliga a focalitzar la PAC cap a instruments de RENDA (no es vol actuar ni sobre el COST ni sobre el PREU).
• Implica una redefinició dels instruments de mercat (xarxes de seguretat) a través de la millora a l’OCM Única, s'estableix la reserva per a crisis.
• Una previsió de PREUS ALTS DELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN ELS COSTOS implica haver de realitzar un ANÀLISI DE VIABILITAT DELS SECTORS PRODUCTIUS ACTUALS. L’anàlisi, necessariament tindrà en compte la facilitat d'accés als mercats europeus, dels productes de països tercers, atès que n'és un element cabdal de l’oferta, la configuració del preu final i a la fi la determinació del marge i viabilitat.
• La Comissió ja ens indica que l'agricultura tindrà un paper central en el proper decenni. Aspecte que la FAO i l’OMS corroboren. 

Algunes Derivades macroeconòmiques a la PAC.

  • La incapacitat dels instruments europeus d'incidir sobre els costos de producció (particularment l’energia), a un cost assumible per al pressupost de la PAC.
  • Amb una intervenció de mercat que ja no és efectiva, la Comissió s'obliga a focalitzar la PAC cap a instruments de RENDA (no es vol actuar ni sobre el COST ni sobre el PREU).
  • Implica una redefinició dels instruments de mercat (xarxes de seguretat) a través de la millora a l’OCM Única, s'estableix la reserva per a crisis.
  • Una previsió de PREUS ALTS DELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN ELS COSTOS implica haver de realitzar un ANÀLISI DE VIABILITAT DELS SECTORS PRODUCTIUS ACTUALS. L’anàlisi, necessariament tindrà en compte la facilitat d'accés als mercats europeus, dels productes de països tercers, atès que n'és un element cabdal de l’oferta, la configuració del preu final i a la fi la determinació del marge i viabilitat.
  • La Comissió ja ens indica que l'agricultura tindrà un paper central en el proper decenni. Aspecte que la FAO i l’OMS corroboren. 

Les "apostes" de la Comissió a la nova PAC.

  • La Comissió Europea manté que pel cas de la ramaderia intensiva europea, i tenint en compte l’anàlisi de viabilitat, només continuarà la que sigui capaç de reduir els costos i mantenir marges, aspecte que la Comissió relaciona directament amb la capacitat de les explotacions per autoproveïr-se dels inputs bàsics per a la producció. La comissió planteja,  doncs, un canvi de model cap a un sistema fonamentat sobre costos baixos que avui per avui identifica més proper a la ramaderia extensiva. 
  • La Comissió Europea aposta pel "Greening", els anomenats "circuïts curts de comercialització", i una homogeneïtzació progressiva del pagament base a tot Europa. La aposta per la "diversitat" és entesa per la Comissió com un mecanisme d'estalvi de costos  a mig-llarg termini, fet que encara resta per contrastar. Vers l'establiment d'un Pagament Verd Obligatori (inicialment proposat en el 30%), aquest equival en realitat a subsidiar produccions d'una forma autoritzada per l’OMC en un rang equivalent al promig d'increment de costos esperat, caldrà però adaptar-ho a les necessitats europees.
  • L'actual reforma es presenta com una reforma a "mig camí" de la reforma definitiva que esdevindria a partir del 2020 i que ja es configura en dos blocs (professional i assistencial). La PAC post-2020 s'orienta cap a la "GESTIÓ DE RISCOS" que necessàriament també haurà de valorar la importància del sector primari en l'ocupació i el relleu generacional.
  • La reforma actual configura una PAC orientada a "Resultats" (particularment al segon pilar de desenvolupament rural, on els Indicadors de Resultats tindran un paper clau), aquest fet suposarà tot un canvi en la seva implementació, si no és que els Estats Membres volen retornar els ajuts rebuts. 
  • La nova reglamentació de la competència i en particular el paper de las Organitzacions de Productors arreu d'Europa semblen cridats a introduir un element clau de competitivitat a l'agricultura i ramaderia europea en donar-los-hi atribucions efectives d'agents del mercat. La possibilitat de negociar acords comercials de forma conjunta, amb el límit previsible de l’abús de la posició dominant, sembla anar més enllà d'un simple reequilibri a les baldes de la cadena alimentària. De prosperar la mesura tindrem un reposionament dels actors agroalimentaris, industrials i de la distribució, que a més a més, hauran d'encarar un horitzó 2020 en un context de comerç internacional previsiblement més liberalitzat. S'intueix una PAC transnacional en l’horitzó europeu. 
  • S'aposta per introduir el concepte d'agricultor actiu en l'àmbit de la PAC, concepte que molt possiblement s'acabarà definint mitjançant una "llista negra" (allò que No ho és). En tot cas suposarà un primer intent d'unificar la definició d'empresa agrària a nivell europeu.
  • El Desenvolupament Rural serà cofinançat, i justament el percentatge de cofinançament n'acabarà determinant el volum d'inversió (a més percentatge menys inversió), atès la partida financera serà invariable. En el context financer actual, introdueix un grau d'incertesa rellevant particularment en l'apartat relatiu a infraestructures.

Article publicat a La Drecera 135. Setembre - Octubre 2012
Revista de la Patronal Agrària de Catalunya