El Parlament Europeu inicia els debats de la Reforma de la PAC

  

Vagi per endavant, que en el cas d’aquesta reforma, estem davant d’un procés de negociació que es preveu que duri vora 3 anys a comptar des de l’Octubre del 2011, i que encara no està clar no es vegi interromput per unes eleccions al parlament europeu al 2014. Aquest fet, habitual per a molts a Europa, no contribueix en absolut a donar ni seguretat ni un horitzó clar a les inversions, motiu pel qual intentarem donar una mica de llum al que s’està negociant.

 

Els canvis que es negocien sobre el document inicial de la Comissió no són gens neutres, ans el contrari, impliquen canvis importants, per citar un exemple podríem parlar de les polítiques de competència, o de si la producció s’ha de ser enfocada cap a la quantitat, -entesa com a major nombre d’unitats de producte dins un standard bàsic-, o bé cap a l’excel·lència dins de les seves múltiples vessants (ecològica, per a la industria, amb indicació, eventual desaparició dels drets de vinya i de quota lletera...), o si ambdues possibilitats es poden combinar en un mateix mercat sense entrar a regular els preus.

 

Actualment, s’han iniciat els debats dels set reglaments que desenvolupen la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), i que van ser presentats per la Comissió Europea el passat 12 d’Octubre de 2011.

 

En aquest moment del procés de negociació de la reforma de la PAC, començant per la presentació de la Comunicació i de les Propostes Legislatives, el Parlament Europeu i el Consell de Ministres tenen especial protagonisme, d’acord amb el procediment de codecisió aprovat al tractat de Lisboa.

 

Fins ara els avenços produïts en relació als set esborranys de reglament inicials han estat més aviat minsos, i els debats al Comitè Especial d’Agricultura han estat més centrats en els pressupostos i en les mesures relatives al Greening.

 

Ara, però, els eurodiputats han de presentar els dictàmens relatius als set reglaments. Entre ells, els relatius a l’OCM única, els pagaments directes, el desenvolupament rural o les mesures de control de la PAC. Això no obstant, i amb caràcter previ, caldrà que es defensi un pressupost suficient per la PAC, atès que, a hores d’ara, aquest aspecte encara no s’ha garantit i és determinant per la resta de debats.

 

Estem doncs, davant l’inici d’un pols important a les negociacions, on els suports i complicitats que cada país membre sigui capaç d’aconseguir, seran fonamentals per l’aprovació de les seves propostes de modificació.

 

L’Institut Agrícola ha participat en l’elaboració del document de compromís d’esmenes a les propostes de Reglament de la PAC 2014-2020, que el govern català te a les seves mans per oportunament vehicular al Ministeri. Sense perjudici, però, que l’Institut utilitza els seus mitjans per donar a conèixer aquí i a Europa els seus plantejaments.

 

La proposta consensuada al grup de treball ha estat possibilista, i entre d’altres aspectes, s’ha preocupat d’allò que la Comissió Europea deliberadament oblida: la ramaderia intensiva de poca base territorial, molt present a Catalunya i, perquè no dir-ho, d’afavorir la competitivitat de les produccions europees.

 

Malgrat que la proposta no s’ha consensuat prèviament, sobta descobrir que les propostes realitzades aquí, tot i que amb solucions dispars, intenten donar resposta a problemes similars, davant les mateixes inquietuds sorgides de les propostes de reglament de la Comissió, i que sembla ser, a ningú no han agradat.

Resumidament en citarem algunes d’elles que són d’especial impacte a les empreses.

 

 

  • Majoritàriament es defensa un pressupost suficient per a la PAC, que en el cas espanyol se centra en aconseguir que la contribució financera de la UE no disminueixi, a fi de garantir similar nivell de suport a les activitats.
  • Hi ha una majoria de països que consideren que la Comissió Europea s’ha extralimitat amb la proposta de Greening, en tant que contribució de la agricultura al medi ambient, si més no per la part de la contribució financera. La proposta de Catalunya ha estat reduir-ho de un 30 al 20% i deixar-ho com a pagament complementari i no com a condició per a cobrar la totalitat. L’Institut reclama una reducció al 15%, proposta que finalment ha estat recollida pel Ministeri d’Agricultura.
  • En diferents aspectes dels reglaments proposats (Greening, defensa de mercats, indicacions de qualitat ...) apareix de forma recurrent i reiterada la necessitat d’abordar una adequada RECIPROCITAT amb els països amb els quals mantenim intercanvis comercials. S’entén que les exigències de la Comissió Europea (particularment lligades al medi ambient i traçabilitat) suposen costos addicionals que es tradueixen en pèrdues de competitivitat i mercats, que no tenen els nostres competidors i als que se’ls hi deuria d’exigir per igual.
  • Es detecta una pèrdua de suport dels distintius de qualitat que ha de ser corregida.
  • La reforma oblida la ramaderia, particularment la que té poca base territorial. Aquest fet ha comportat i condicionat fortament el marge de les propostes que s’han pogut realitzar, ja que a fi de mantenir la coherència s’ha mirat de fer una proposta que possibiliti el manteniment de la ramaderia de vaquí a Catalunya dins del marc que se’ns ha proposat.
  • Altre aspecte força comú fa referència a la manca de mecanismes d’intervenció de mercats, màxim si tenim en compte la recent crisis de l’e-coli. Les propostes intenten restablir alguns d’aquests mecanismes i crear-ne de nous, tot respectant els acords de la OMC.
  • En relació al compliment de la proposta d’una superfície ecològica, es demana reduir del 7 al 5% essent però aquesta xifra un consens. L’Institut demanà la possibilitat d’un menú d’opcions possibles de manera que no fes falta complir amb totes les condicions simultàniament i que la xifra es reduís a un 3%, proposta aquesta que ha estat recollida pel Ministeri d’Agricultura.
  • Altre punt rellevant, tot i que en aquest cas és més propi de l’estat espanyol que no del conjunt d’Europa, és el fet de decidir les Superficies amb dret a ajuda, per limitar l’import final associat. Es tracta d’un punt molt lligat a una eventual regionalització productiva i/o administrativa. A Catalunya s’ha optat per possibilitar la doble regionalització, i a manca d’aquesta, per la regionalització productiva, per bé que aquests tipus d’assignacions no es corresponen amb els imports que es venien reben fins ara, i  amb l’afegit que està per veure si cobraran les pastures. No cal dir que en aquest cas hi ha, arreu de l’Estat, múltiples fórmules i variables, atès pot comportar una important reducció en els imports promig dels drets de pagament únic que s’hauran d’assignar a les empreses.
  • Un punt de controvèrsia seguirà sent la definició d’Agricultor Actiu que a l’Estat es vol limitar fortament lluny de la definició europea lligada a la tinença d’un 5% d’ingressos agraris. Val a dir que l’eventual limitació – allunyada sovint de la realitat als entorns rurals -  ve molt condicionada per la necessitat de limitar el nombre de perceptors i evitar una excessiva disgregació de les ajudes, fet que en reduiria l’import i les faria ineficaces.
 

 

Com podeu veure les demandes realitzades són de cabdal rellevància, i sens dubte el fet que no s’acceptin, encara que només siguin algunes d’elles, implicarà importants distorsions per a les empreses agràries i particularment les ramaderes.

 

Ara més que mai convé afinar els instruments que ens permetin dotar-nos de flexibilitat a les estructures de les nostres empreses, a fi d’afrontar els canvis que puguin venir. Possibilitar desenvolupaments normatius com ara l’externalització de costos en empreses de serveis agraris, un model d’Unió Temporal d’Empreses Agràries, o aspectes lligats a la Competència, són propostes que amb una fiscalitat adequada contribuirien liderar el sector al conjunt de l’Estat i mantindrien un teixit empresarial agropecuari preparat pels nous canvis que s’esdevindran.

Article publicat a La Drecera 133. Maig - Juny 2012

Revista de la Patronal Agraria de Cataluña