La volatilitat dels preus agrícoles i el futur de la PAC


Els passats dies 26 i 27 de maig es celebrà a la Llotja de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona un seminari internacional a fi de tractar, juntament amb més de 20 experts internacionals, la volatilitat dels preus agraris i, en particular, l’horitzó de desenvolupament i futur de la propera PAC més enllà del 2013.


Particularment interessant va ser la ponència de Tassos Haniotis, director d’Anàlisi Econòmica, Perspectives i l’Avaluació de la Comissió Europea,  dins del marc de la Ponència: “ Reforma de la PAC i Gestió de Riscos ”.

Els experts coincideixen a afirmar que la volatilitat dels preus agrícoles augmentarà en el futur i això obre nous reptes als consumidors i productors d’arreu del món. L’objectiu és analitzar les tendències actuals i fer una projecció en el futur dels preus, estudiar les opcions polítiques que es poden aplicar, i intentar arribar a recomanacions pragmàtiques per abordar la volatilitat en el futur.

Els productors dels països desenvolupats també estan afectats per la volatilitat de preus tal i com han pogut comprovar els productors ramaders en els darrers episodis de pujades i baixades del preu dels cereals.

A Europa, els polítics i els grups d’interès s’estan preparant per a una altra reforma de la PAC, que ara inclou un enfortiment del paper del Parlament Europeu.

En aquests moments el Parlament Europeu intenta dilucidar la resposta a vàries preguntes que marcaran significativament el rumb de la nova PAC.

  • ¿Quins tipus de mecanismes de seguretat s’orienten millor davant els riscos econòmics de la producció agrícola en una economia global?
  • ¿Quins tipus de xarxa de seguretat estan sent considerats per a productors de la UE i quin és el possible impacte sobre els mercats mundials?
  • Tenint en compte els pressupostos limitats i la pressió de la competència, ¿Quin tipus de gestió del risc s’hauria d’establir?


La ponència del Sr.Tassos Haniotis mirà de donar resposta a aquestes qüestions tot i que tant rellevant resulta el que va dir com el que no ens apuntà:

Actualment a Europa existeix el convenciment de la necessitat d’abordar algun tipus de xarxa de seguretat per garantir la viabilitat de l’activitat agrària. En aquest sentit s’han plantejat diverses opcions:

La primera aniria orientada a potenciar els pagaments directes a l’agricultura (opció tipus pagament únic) amb un 70% del pressupost comunitari, i en el ben entès que la modulació que s’aplicaria sobre els mateixos es destinaria a Desenvolupament Rural que ja comptaria amb un 20% del pressupost. Els mecanismes de control de mercats quedarien reduïts a poc més del 10% del pressupost comunitari.  El que es planteja és garantir els ingressos (que no la renda) dels agricultors i ramaders mitjançant un pagament. La figura mitjançant la qual aquest es faria efectiu de forma real també resta en entredit atès que hi ha vàries possibilitats que passarien des d'una extensió del pagament directe fins a figures similars a l’assegurança de rendiments.

Succeeix però que aquest model no evita totalment el risc als mercats, tal i com han pogut comprovar amb els preus dels cereals al 2008 o més recentment amb el preu de la llet.

Alternativament es planteja doncs la opció d’una “xarxa de seguretat” tipus preu d’intervenció. Això no obstant el Sr.Tassos Haniotis fou molt clar: el preu que es pagaria deuria d’estar per sota del preu internacional, i amb tot i això aquest tipus de protecció resulta extraordinàriament car per al pressupost de la PAC.

Arribats aquest punt sembla clar que amb independència de l'estratègia que acabi adoptant Europa restan clars alguns punts:

  • Les empreses agroramaderes que perdurin el dia de demà hauran de ser capaces d’afrontar una major volatilitat dels mercats, la qual cosa implica que al marge dels ajuts comunitaris i de les regulacions de mercats, les millors preparades (avantatge competitiu) seran les que puguin aplicar economies d’escala i estrènyer els marges en moments de preus baixos.
  • El model de preu d’intervenció per sota dels preus internacionals obligarà a les empreses a impulsar la seva productivitat i competitivitat, en aquest sentit també s’apunta a les economies d’escala i de dimensionament empresarial com un mecanisme per assolir aquesta fita.
  • El model orientat cap a l'extensió dels pagaments directes de l’agricultura, comporta la dificultat que consolidar de forma real aquest “marge addicional” en la renda de l’empresa agroramadera, ja que, aquesta normalment no té poder de negociació davant l’agroindustria i el guany es perd. En aquest escenari a la llarga únicament perduraran les empreses que es dotin d’un major poder de negociació fet que anirà lligat principalment al volum de negoci o a la possibilitat d’aplicar economies d'escala per oferir un producte a un preu més competitiu.
  • En cap cas s’ha plantejat incidir sobre la normativa reguladora de la competència com a mecanisme per incidir sobre la garantia de rendes.
  • Tampoc s’ha plantejat mecanismes addicionals en relació a la importació per part de la Unió Europea de productes agropecuaris fet que duu a pensar que continuaran sent moneda de canvi en les negociacions internacionals.


Certament doncs el debat sobre el futur de la PAC és més viu que mai a Europa, la limitació del pressupost comunitari, les noves reglamentacions ambientals –canvi climàtic- i sanitàries, i un entorn de volatilitat creixent en els preus internacionals de les matèries primeres (i la incapacitat europea per fer-hi front d’una forma sostinguda en el temps), marcaran sens dubte els debats i els posicionaments dels diferents grups de pressió.

Aquest primer de juny s’ha celebrat una reunió informal dels ministres d’agricultura de la Unió Europea per debatre el futur de la PAC. La presidència espanyola ha anunciat un debat orientat cap al creixement econòmic i l'ocupació, la seguretat alimentària, i el “creixement verd” i l’anàlisi de la relació entre agricultura-PAC amb els reptes econòmics de l'Estratègia UE2020 (canvi climàtic).


ARTICLE PUBLICAT A LA DRECERA. núm. 121. Maig - Juny 2010

Informatiu Agrari de l'Instiut Agricola.

Economia