El control per TELEDETECCIÓ. És necessari?


Aquest mes de Setembre el DAR ha fet públics els resultats dels controls per teledetecció realitzats enguany a Lleida. La zona controlada per TELEDETECCIÓ es correspon amb un quadrat de 30x30 Km, que afecta a una superfície de 88.240 Ha, 32 municipis i 1.700 expedients, a les comarques del Segrià (1.195 exp.), Garrigues (446 exp.), Pla d’Urgell (58 exp.) i Noguera (1 exp.). L’àrea a inspeccionar es proposada per la comunitat autònoma.

En principi dins el control entren els expedients que estiguin íntegrament en l’àmbit de control i que no estiguin sotmesos a procediments de concentració parcel·lària (aquest últim aspecte resta per confirmar).

Les tasques de control per teledetecció les ha realitzat l’empresa TRAGSATEC, que lliura els resultats dels controls al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, que serà l’encarregat de gestionar les incidències detectades i, si escau, derivar-les en les oportunes penalitzacions.

El resultat ha estat que el 30% dels expedients se’ls ha trobat alguna incidència i tot i que resta encara una última depuració per part del DAR, es calcula que sobrepassarà el 25% fet que implica parlar de vora 500 expedients afectats.

Resulta, però, que bona part de les incidències detectades es corresponen a inexactituds de superfície (petites diferències com ara marges, anteres, etc.), descomptes de superfícies erròniament incloses com ara petits magatzems o barraques, o bé canvis en la consideració de superfície admissible (com ara la consideració com a improductius de camins al camp, anteres  etc.).

Al contrari del que es podria pensar inicialment, segons el DAR, moltes d’aquestes incidències possiblement  tinguin un escàs efecte recaptatori, atès que el control s’adreça únicament als ajuts directes (pagament únic, fruits secs...).

En el cas dels expedients lligats a pagament únic, cal aventurar que l’impacte econòmic es produiria en el cas que el declarant no pogués cobrir la totalitat dels drets assignats.

Fins i tot, en el cas d’aquelles DUNs que haguessin declarat un cultiu de forma errònia (per exemple ametller per comptes d’olivera), cal tenir en compte que cal superar el 3% del total de superfície declarada per tal de ser penalitzable (amb el 20% de l’ajut).

En segon lloc, ens caldrà fer una pregunta que per obvia sovint s’oblida:


Quin és l’objecte del control?


Lluny del que podríem pensar, no es tracta de detectar els possibles fraus (això n’és una conseqüència), es tracta de verificar la correcta aplicació dels fons comunitaris i verificar que no hi ha malversació de cabals públics.

Ara convé no fugir d’estudi i abordar amb valentia les següents preguntes necessàries en aquesta reflexió.

¿Quin increment de cost suposa la teledetecció en relació al control habitual (i que es continua fent a la resta de Catalunya)?

¿No és cert que per detectar una majoria de petites incidències cal fer una inversió desproporcionada en relació a l’increment real de detecció amb repercussió pressupostària?

¿Qui paga la factura de la feina de TRAGSATEC? ¿Es recupera aquest cost amb els resultats assolits?

La Drecera - núm. 123  setembre - octubre  2010
INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA

Economia