L'INSTITUT AGRÍCOLA endega i recolza la reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Administració pels reiterats danys produïts pels ànecs procedents dels espais naturals del Baix Llobregat en les explotacions agrícoles.

 

Fa temps que ens preocupa, i molt, la situació viscuda per nombrosos propietaris i empresaris agraris de camps situats en diferents municipis del Baix Llobregat. Concretament, des de fa anys demanen que es solucioni el problema dels danys soferts als seus camps, dedicats al cultiu d’hortalisses i verdures, ocasionats pels ànecs procedents de l’espai protegit del Remolar. Aquestes aus es mengen bona part de les plantes que cultiven. Les pèrdues registrades fins ara, són incalculables. I clar està, ningú es vol fer responsable ni dels danys materials, ni dels perjudicis econòmics del afectats. En especial l'Administració pública i el suposat Consorci que gestiona els espais naturals del Delta del Llobregat.

 

 

Davant d’aquesta situació, del tot insostenible, ens hem arremangat les mànigues en aquest assumpte. I és que no és de rebut que tothom es renti les mans. El món agrícola ja pateix una greu crisi de rendibilitat en el mercat,  per a que de bones a primeres es presentin uns “ocellets” i tirin per terra mesos de dedicació i esforços personals.

Així les coses l’INSTITUT AGRÍCOLA, donat que l'Administració no va ni tan sols respondre a les reclamacions fetes per un grup de pagesos afectats, els ha recolzat per a interposar un Recus Contenciós Administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, reclamant la responsabilitat patrimonial de l’Administració, pels danys soferts. Tanmateix hem presentat un seguit d'escrits denunciant aquesta situació als Ajuntaments, Generalitat i Consorci dels espais del Delta de Llobregat. En aquests, demanem que s’adoptin les accions necessàries en el marc de les seves obligacions legals i responsabilitats socials, a fi de prevenir més resultats danyosos -desproporcionats i desiguals- en les explotacions agrícoles situades a l’entorn dels espais naturals del Delta del Llobregat. Alhora s'ha procedit a informar a la resta de propietaris i empresaris agrícoles, a les cooperatives i a tots aquells que hem considerat oportuns, per tal que ens donin suport en aquesta creuada.

El perjudici ocasionat es concreta en la minva de la producció hortícola (essencialment verdures), ja per que són menjades pels propis ànecs en la seva totalitat, o bé són parcialment mossegades i les deixen inservibles per a ser venudes al mercat.

Els ànecs en qüestió, procedeixen dels espais naturals del Delta del Llobregat. Aquest resulta que és gestionat pel “Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat”, i està format  i finançat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments del Prat de Llobregat i Viladecans. No obstant, però, aquest Consorci al•lega que no té competències al respecte. Fet que ens costa de creure doncs els propis Estatuts del Consorci, estableixen que la seva finalitat és garantir la gestió i la protecció d’aquets espais.

Anteriorment a la presentació dels referits escrits varem demanar reiteradament, tant per escrit com personalment en reunions, que s’adoptessin les mesures pertinents per intentar pal•liar els greuges ocasionats. Però en cap moment, ens han tractat adientment ni ofert solucions òptimes. L’única solució “brillant” que se'ls ha ocorregut és atorgar alguna llicència per caçar aquestes aus, fora de l’espai natural, i sempre amb posterioritat a haver sofert els danys. Però això no serveix per a res. Tant per que les aus causants de les pèrdues de collita accedeixen als camps per la nit –quan la majoria dels agricultors estan descansant- , com per que eliminar alguns exemplars, evidentment no soluciona el problema. Apart, la nostra feina és la de produir hortalisses i no la d’anant matant animals per a protegir les nostres pertinences.

A dits efectes, no creiem adient ni ajustable al Dret que els particulars i empresaris agraris tinguin el deure jurídic i l’obligació legal de suportar-ho. I més quan es tracta d’uns animals que nidifiquen i crien en un espai protegit, gestionat i finançat per les Administracions públiques. Són elles que poden evitar -i han de fer-ho com a suposats "gestors"- que dits animals surtin dels espais protegits i no nosaltres. I és que és l’Administració qui gestiona dit espai, tenint els instruments suficients per actuar-hi.  Doncs llavors, han d'actuar i no quedar-se amb els braços creuats. Què fàcil tenir competències pel que ens interessa !

És indignant la inactivitat i passivitat de l’Administració per no dur a terme cap tipus d’acció que solucioni la problemàtica. Però les normes de responsabilitat patrimonial són clares al respecte: “els particulars tindran dret a ser indemnitzats per les administracions públiques, de tota lesió que pateixi en qualsevol dels seus béns i drets, sempre que sigui a conseqüència dels funcionament normal o anormal dels serveis públics”.

Tanmateix, i en el cas concret en el que ens trobem, tant la Llei 12/1985 d’espais naturals, com els referits Estatuts del Consorci del Delta de Llobregat, reconeixen la responsabilitat de les administracions envers la gestió i protecció dels espais naturals, i de les espècies vegetals i animals que hi viuen.

A més, en les Memòries de Gestió del 2007 i del 2008  del “Consorci per a la protecció i gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat” s’indica que en aquests espais s’adopten els controls i mesures pertinents per gestionar la fauna danyosa, pel que es refereix a l’afectació als pagesos. Llavors, encara dubten de les seves competències?

La protecció d’un espai, i conseqüentment de la concreta espècie vegetal i/o animal que hi viu, així com la corresponent gestió –amb la creació, o no, d’un òrgan gestor titular de l’espai natural- comporta unes obligacions inherents. El que no es pot consentir és que l’Administració es dediqui a protegir i a gestionar al seu gust, i després pretengui que les seves actuacions no impliquin responsabilitats.

Els danys soferts en les plantacions generen una lesió patrimonial en els béns i drets dels particulars que insta la present responsabilitat. I és que, evidentment, els particulars no tenen el deure de suportar el dany resultant. Per això, és adient  exigir la prompta actuació de l’Administració a fi d’eradicar les destrosses sofertes. Els poders públics tenen l’obligació –encara que no ho vulguin reconèixer-  d’adoptar les mesures pertinents per intentar evitar els danys produïts pels ànecs.  De contrari, tindran que respondre, d’acord amb el procediment de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques, amb les pertinents indemnitzacions pels danys i perjudicis produïts a les explotacions agràries. 

Resta clar, doncs, que no podíem quedar-nos impassibles veient com aquestes actuacions surten impunes. I més quan varis socis hi estan directament afectats.

 

Esteu ben segurs que l’INSTITUT AGRICOLA, farà tot el possible en els processos endegats a fi de vetllar per la integritat i el foment de les nostres activitats agràries.

 

Article publicat a la Drecera 127. Maig - Juny 2011
INFORMATIU AGRARI DE L'INSTITUT AGRÍCOLA

Economia