Contractes de Parceria i Masoveria

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA aconsegueix el reconeixement, per part de l’Administració, de la llibertat de pacte en els contractes de parceria i masoveria

 

Fa uns mesos varem iniciar una petita batalla legal amb l’Administració a fi de  defensar el predomini de la voluntat de les parts en els contractes de parceria i masoveria. Especialment això no es complia en el contingut dels models de contracte de parceria i masoveria aprovats i publicats pel Departament d’Agricultura. Aquests no s’acollien adientment a l’esperit i essència de la norma que els regula: la Llei 1/2008, de 12 de febrer, de contractes de conreu, i el Codi Civil de Catalunya.

 

Els referits models no respectaven ni projectaven que les parts poguessin pactar de vell antuvi segons el principi de la llibertat civil. Tot al contrari, els models reflectien un símil cap als contractes d’arrendament rústic, imposant unes obligacions que no eren procedents ni eren concordants amb la normativa actual i la tradició històrica. Certament la seva difusió en les oficines de les Administracions catalanes, i la pertinent publicació oficial al “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya”, induïa a error, provocant la redacció tendenciosa de centenars de contractes impositius i poc beneficiosos per a les parts. Per això l’INSTITUT AGRÍCOLA es va posar en marxa, disposat a lluitar per la poca llibertat i autonomia que ens deixa la Llei de contractes de conreu a l’hora de fer contractes. 

 

A mitjans de febrer vàrem adreçar un escrit al Conseller d’Agricultura mostrant-li el nostre total desacord amb els models de contractes de parceria i masoveria facilitats per les seves oficines o disponibles al seu web. La mostra dissenyada per les Administracions no s’ajustava adequadament a la normativa catalana, arribant fins i tot a concretar pactes que la pròpia llei ni obliga ni insinua. És el cas de l’establiment unilateral de drets de tanteig i retracte o d’una excessiva durada mínima del contracte. Els referits models de contracte de conreu establien clàusules dirigides, pròpies d’altres formes contractuals, vulnerant greument el seu règim jurídic basat en la llibertat contractual de les parts.

 

Sent aquesta la realitat de les coses, vàrem exigir una interpretació correcta de la Llei,  i en especial, respectar els mínims exigibles, a fi de no generar confusions ni inseguretat jurídica ni resquitar drets d’optar al ple contingut de les clàusules. Els models tipus de contractes de conreu elaborats per l’Administració han de ser totalment imparcials. Tan ràpid com fos possible s’havia de suspendre la seva difusió i modificar dits models.

 

I així ha estat, recentment hem rebut la resposta a la nostra carta donant-nos la raó. El Departament reconeix clarament que la durada dels contractes de parceria i masoveria és aquella que pactin les parts ─lliurement─ i, en el seu defecte, és l’any agrícola. Així mateix, com varem exigir, la pròpia Administració admet en el seu escrit: “(...) En conseqüència, cal procedir, un cop revisada la resta de models dels contractes de conreu a realitzar les modificacions necessàries i efectuar-ne la publicació pertinent (...)” 

 

Vet aquí una gran victòria per a la defensa dels nostres drets i interessos més legítims. I és que l’INSTITUT AGRÍCOLA sempre estarà disposat  a vetllar  pel compliment de la legalitat. I més quan aquesta representa el reconeixement d’unes llibertats en l’àmbit agrari, garantint el progrés i la millora del nostre sector primari i un bon ús dels instruments contractuals.

 

Article publicat a La Drecera 133. Maig - Juny 2012

Revista de la Patronal Agraria de Catalunya

 

Economia