Les empreses de serveis agraris  a Catalunya (2):

El salt de l’agricultura “convencional” a  una agricultura “de precisió”

En l’anterior “Drecera” vam iniciar el que serà un seguit de comentaris envers les empreses de serveis agraris a Catalunya: què son, què fan, en quina situació es troben, el seu present i el seu futur. Ara, entre aquest article i d’altres de posteriors, anirem desgranant algunes de les feines del camp que duen a terme, així com mostrant-ne exemples i imatges de les mateixes.

 

En la majoria dels casos no pretenem fer divulgació de les millors tècniques de conreu existents, doncs no és el caire tècnic el que volem donar a aquestes ratlles, sinó mostrar que existeix ja —malauradament per alguns desconeguda, però que és el futur—, una nova agricultura. La seva predecessora fou la que als anys setanta del segle passat es va anomenar com la “revolució verda”. La d’ara és l’agricultura de precisió, amb totes les seves variacions i tècniques. I, segurament, qui millor la representa en el seu més variat espectre, son les empreses de serveis agraris. Aquestes, generalment, apliquen aquesta nova forma de produir amb força eficiència i competitivitat en els costos.

La introducció de les noves tecnologies a les nostres explotacions

 

Les noves tecnologies ja estan disponibles, només han d’arribar al camp: maquinària que sembra i fertilitza cada pam de terra en funció dels paràmetres indicats per un ordinador que ho ajusta segons la producció de la campanya anterior, robots autònoms amb sistemes de navegació capaços recollir els fruits madurs, veremadores que separen els grans de raïm en funció de la qualitat que detecten, etcètera.

 

Agricultura aquesta que pretén, bàsicament, minimitzar les despeses de les feines del camp, millorant, alhora, la seva eficiència i arribar a una agricultura més sostenible —mediambientalment parlant, però, per que no també, econòmicament. Tot el que no sigui una empresa econòmicament viable, lliure i independent —sense ajuts ni subvencions— no pot acceptar-se.

 

Tampoc és el nostre esperit fer una dissertació magistral de com arribar a una economia productiva, ni d’un full de cultiu concret —on s’analitzen amb més o menys detall cadascuna de les feines desenvolupades, amb el temps i el cost esmerçat, per a obtenir una collita concreta—, ni de les novetats tecnològiques existents, però si que voldríem que es reflexionés envers la necessitat de veure com es produeix i de quins mitjans tenim i disposem.

 

Com ja vam dir anteriorment, les empreses de serveis agraris, com a posseïdores —en principi, o almenys hauria de ser el seu plantejament— de la millor i més moderna tecnologia per a aplicar-la als nostres camps, han de fer que els cada cops més reduïts marges econòmics que hi ha —malauradament— en el nostre sector, no quedin reduïts i anorreats.

 

Les despeses de la maquinària —compra inicial, manteniment, reparacions, assegurances, combustibles, amortitzacions—, la mà d’obra i la resta de factors de producció —llavor, fertilitzant, productes fitosanitaris, etcètera— són una part important del moviment econòmic d’una explotació, i han de ser ajustats tant com es pugui.

 

Sistemes com la sembra directa —un únic pas de la màquina sembradora i aplicant l’herbicida—, l’agricultura de conservació —mantenir, desprès de la collita, almenys un 30% de la cobertura del sòl amb residus—, l’agricultura ecològica, i d’altres, tenen en la seva base moltes semblances. Reduir costos de l’explotació, ja sigui per justificacions merament econòmiques ja siguin ambientals.

 

Però és clar que una explotació agrària amb criteris econòmics lògics ha de disposar de la maquinària pertinent per les dimensions que té, i per les expectatives de rendibilitat que tingui o cerqui. El que no té cap mena de sentit és que una maquinària que té un cost de compra important, no estigui funcionant totes les hores adients per a que el cost de la seva amortització sigui el més baix possible. I si, com succeeix habitualment en les nostres contrades, es disposa d’una maquinària específica per a una feina que només requereix d’unes hores a l’any, o com a molt estirar, dies, pot ser massa probable que no sigui de cap manera lògic la seva tinença, pel cost global que això representa —incloent-hi el propi “lloguer” del magatzem o cobert on s’hi estigui. Quin sentit té tenir la maquinària i els ormeigs a “sol i serena” durant tot l’any, rovellant-se i descomposant-se? Cada campanya que passa més obsolets. No seria més lògic que cada cicle de cultiu “disposés” d’una nova màquina, moderna, adaptada i pràctica? És per això que avui el mercat ens ofereix unes variades empreses de serveis agraris a la nostra disposició.

 

La competència “ancestral” per tenir un tractor més potent que el del veí, ha de passar, definitivament, a l’història. I més quan la potència de molts dels tractors que hi ha a les nostres explotacions estan sobre o infra dimensionats a les necessitats de la mateixa. Generalment en sobren cavalls. I aquest sobrer es paga amb major combustible, major manteniment, major despesa, que, conseqüentment, s’haurà de detreure dels ajustats ingressos. Clar que costa que així surtin els números !

 

Ja fa anys que aquest canvi de mentalitat es va donar en el cultiu del cereal i farratges, especialment. Actualment a poques explotacions se’ls hi acut comprar una recol·lectora de cereal. El cost de compra i manteniment no compensa, de cap manera, la seva tinença durant tota la vida “útil” de la maquinària. I més, quan es tracta d’una màquina molt específica per a una tasca concreta, que es desenvolupa, demés, en una època concreta de l’any. La resta, queda aparcada en un magatzem. És hora que aquest canvi es dugui a terme en totes, o en la major part, de cadascuna de les tasques d’un cicle de cultiu. Igual a com a cada llar ja hi ha, almenys, un microones per escalfar la llet o el café de cada matí, i haver de fer-ho amb un pot i uns fogons ja ha quedat en l’oblit, aquest canvi “tecnològic” també ha de passar als nostres camps.

 

Entorn aquestes tasques especialitzades de les empreses de serveis agraris, durem a terme, doncs, ni que sigui esquemàticament, un viatge pels diferents i variats serveis que ens poden oferir. Seguirem un hipotètic cicle d’un conreu que es dugui a terme a casa nostra. Esperem que siguin prou alliçonador, didàctic i engrescador.

 

Treball del sòl

 

El treball del sòl representa, de mitjana, una quarta part de les hores de tractor. És per això que la preparació del sòl és una de les feines en les que està més justificat l’ús de maquinària d’alta potència. Potser aquí sí que són vàlids l’ús dels macrotractors de cents de cavalls que veiem en fires nacionals i/o internacionals. Però cal pensar sempre, i “fer números”, per veure si podrem emprar-los durant les adients hores que calen per amortitzar-los.

 

Aconseguir un maneig del sòl més acurat, òptim i adaptat al cultiu, redueix considerablement l’erosió del sòl. Estudis recents han de demostrat que la pèrdua de nutrients pot arribar a les 30 t/ha, si no es fa una gestió adient. I en el costat contrari, tenim que es pot arribar fins a una disminució del 90% de l’erosió amb l’agricultura de conservació. Aquesta, demés, millora l’estructura del sòl, incrementa la infiltració i retenció de l’aigua, alhora que redueix la contaminació dels rius i embassaments pels materials arrossegats.

 

La pròpia Unió Europea va endegar el Projecte “Agricultura sostenible i conservació del sòls” (SoCo), durant els anys 2007 a 2009, que aboga per una agricultura eficient respecte del treball de la terra. El seu resultat foren deu fitxes informatives molt didàctiques i instructives, algunes d’elles disponibles al web. També en aquest sentit, i de cara a el propi Institut Geològic de Catalunya està editant el mapa de sòl — a escala 1/25.000— d’alguns municipis de Catalunya, i en d’altres està en procés de fer-ho en un futur.

 

Això no significa que abogem indefectiblement cap a l’agricultura del no-conreu, com també es coneix a la de conservació, però sí que ens parem a pensar si el sovint cicle del pas de l’arada i el cultivador són necessaris. I, si ens compensa disposar a la nostra explotació d’una maquinària i els ormeigs adients, enfront al cost que ens representa. S’ha de tendir a agrupar operacions, emprant equips combinats que redueixin el pas de maquinària sobre el terreny i permetin un millor aprofitament de la potència nominal del tractor.

 

Els treballs que poden dur a terme les empreses de serveis, pel que fa al treball del sòl, entre d’altres, poden ser:

 

  • Subsolar i descompactar —a fondàries de fins a un metre.
  • Llaurar.
  • Fresar.
  • Desherbar.
  • Ensolcar i encavallar.
  • Compactació (corró).
  • Anivellaments amb làser.
  • Moviments de terra: aterrar marges, unir camps.
  • Despedregament i/o trituració de pedra.
  • Rases pluvials o per a drenatges.
  • Camins d’accés als camps.

 

Sembra i plantació

 

L’èxit d’un cultiu depèn, en més de la meitat, de les condicions de sembra. Per tant, disposar de la maquinària adient que permeti dur a terme una aplicació de la dosi de sembra adient (kg/ha), una uniformitat del repartiment entre les línies de sembra i una bona col·locació de la llavor, són peces claus. D’aquesta manera, apart d’aconseguir el màxim de rendibilitat econòmica del conreu, també, conseqüentment, rendibilitzem al màxim el rendiment del cultiu, garantint un correcte establiment del mateix i una uniformitat en el desenvolupament del cicle vegetatiu en tot el camp. I més als preus als quals està tant la llavor com el propi cereal produït !

 

Ja existeixen al mercat sembradores que duen a terme totes les tasques adients per aconseguir dits objectius amb una sola màquina i passada, amb una amplada de treball de fins 14 metres. És el cas de les que incorporen una grada rotativa, un corró i la pròpia sembradora volumètrica pneumàtica. Estem parlant, però, de màquines que pesen més de 2,5 tones, i que, per tant, requereixen d’un tractor prou dimensionat. Apart, el seu cost d’adquisició  no és menyspreable. Tornem, doncs, a veure una bona prova que dits aparells només podran ser òptims per a empreses de serveis que duguin a terme la sembra de forces hectàrees, o, per explotacions agràries de grans dimensions. N’hi ha que fins i tot disposen dels mecanismes adients per a deixar el rengle de les “línies guia” —franja per on posteriorment passarà la roda de la maquinària en els diferents tractaments— i, per tant, estalviar llavor que, d’altre manera, seria trepitjada i es perdria. O de sistemes d’autoguiat amb GPS, per evitar solapaments de passada o espais perduts de sembra. Exemples, no en falten.

 

Aquesta maquinària està adaptada, majoritàriament, a treballar amb precisió fins i tot en condicions adverses del terreny —existència de restes del cultiu precedent, sense treball del sòl previ, etcètera. Estudis recents, fins i tot, han demostrat que l’ús de màquines de sembra directa redueixen el consum de combustible en més de la meitat que en el cultiu convencional. Això pot representar un estalvi al voltant de 50 litres per hectàrea, que, al preu que està el combustible, tampoc és gens menyspreable.

 

Algunes de les opcions que ens poden oferir són:

 

  • Sembra directa amb aplicació simultània de fertilitzants o tractaments fitosanitaris.
  • Comercialització de tot tipus de llavors.
  • Suport tècnic en dates de sembra, varietats, regs. Evitant, si escau, el monocultiu, enfront a una adient rotació de cultius.
  • Plantació de fruiters o plantes hortícoles.

 

 Potser per a les petites explotacions ja els anirà bé continuar amb l’actual sistema, però en aquest cas és ben segur que tampoc tenen una gran aspiració pel major rendiment econòmic de les mateixes sinó, més aviat, en una espècie de “conservació” de la mateixa i del territori o del bagatge familiar, amb un estat més o menys decent. Però, és evident, que si volem viure del camp, com a una feina valorada i rendible, amb explotacions agràries potents i econòmicament viables, no es pot seguir amb aquesta mentalitat.

 

Però com sempre es diu, no està de menys conèixer els estris dels quals disposem per a continuar amb l’agricultura. Cadascú, dins les seves possibilitats, plantejaments i disponibilitats, ha d’optar pel que li sigui convenient. Des de l’INSTITUT AGRÍCOLA, però, creiem en les empreses de serveis agraris, i ni que sigui a títol informatiu, us en farem ressò.

Al llarg dels articles anirem indicant noms d'empreses de serveis. Si en coneixeu d'altres que no surten, us agrairem que ens faciliteu les dades, per anar-les publicant posteriorment.

Directori d'empreses de serveis:

Article publicat a La Drecera 134. Juliol - Agost 2012

Revista de la patronal Agrària de Catalunya

Economia