L'INSTITUT AGRÍCOLA 
presenta 60 propostes al nou Govern 
de la Generalitat de Catalunya 
agrupades en el següents blocs estratègics:

L'INSTITUT AGRÍCOLA presenta 60 propostes al nou Govern de la Generalitat de Catalunya agrupades en el següents blocs estratègics:

 

 

1r. 
LA CADENA ALIMENTÀRIA


2n. 
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES i RELACIONS LABORALS


3r. 
EMPRESES DE SERVEIS AGROPECUARIS I RURALS


4t. 
INFRAESTRUCTURES I ORIENTACIÓ MEDIAMBIENTAL


5è. 
FOREST i PLANS ENERGÈTICS


6è. 
REGULACIÓ DE LA COMPETITIVITAT DELS PRODUCTES PRIMERS i IMPORTATS


7è. 
FINANÇAMENT. AJUTS i SUBVENCIONS


8è. 
VALORITZACIÓ DELS PRODUCTES


9è. 
ESTRUCTURACIÓ DELS FACTORS DE PRODUCCIÓ


10è. 
SIMPLIFICACIÓ i EFICIÈNCIA ADMINISTRATIVA

 

 

 

1r. LA CADENA ALIMENTÀRIA
En el llistat de propostes que l'Institut Agrícola adreça al nou Govern, volem destacar primerament les relatives a la relació entre el sector productor, transformador i la pròpia distribució. És necessari, en línia amb el que s'està desenvolupant a Europa, equilibrar la balança i els equilibris de negociació entre les diferents baldes de la cadena alimentària, i treballar per garantir una competència lleial. En aquest sentit, el sector lleter ha estat pioner en la introducció de contractes i és de preveure que poc a poc la resta de sectors li vinguin al darrera.
Sens dubte aquest no serà l'únic model que prosperi, prova d'això n'ha estat la llei de contractes d'integració en el sector ramader que convindrà estendre als sectors agraris i forestals, el propi paper del món cooperatiu i de les empreses de serveis agropecuaris, sense oblidar fórmules que avui per avui operen a d'altres sectors com els treballadors autònoms econòmicament  dependents al sector del transport.

1r. LA CADENA ALIMENTÀRIA

En el llistat de propostes que l'Institut Agrícola adreça al nou Govern, volem destacar primerament les relatives a la relació entre el sector productor, transformador i la pròpia distribució. És necessari, en línia amb el que s'està desenvolupant a Europa, equilibrar la balança i els equilibris de negociació entre les diferents baldes de la cadena alimentària, i treballar per garantir una competència lleial. En aquest sentit, el sector lleter ha estat pioner en la introducció de contractes i és de preveure que poc a poc la resta de sectors li vinguin al darrera.
Sens dubte aquest no serà l'únic model que prosperi, prova d'això n'ha estat la llei de contractes d'integració en el sector ramader que convindrà estendre als sectors agraris i forestals, el propi paper del món cooperatiu i de les empreses de serveis agropecuaris, sense oblidar fórmules que avui per avui operen a d'altres sectors com els treballadors autònoms econòmicament  dependents al sector del transport.


 

 

1. Desenvolupament d'una nova llei catalana de contractes d'integració que permeti estendre aquesta figura legislativa al conjunt dels sectors productius, particularment l'agrari.


2. Establiment de l'obligatorietat de formalitzar un contracte agroalimentari entre proveïdor i indústria, on s'estableixin amb antelació les condicions del producte a lliurar i el preu acordat .


3. Desenvolupar un marc contractual entre indústria, producció i distribució d'acord amb les normes de la competència. 


4. Millorar el seguiment de la competència en l'àmbit dels anomenats mercats captius (on la comercialització de la matèria primera queda restringida a un nombre reduït d'operadors, en estar subjectes a normes comunes com ara les d'una denominació d'origen). Acotament legal d'aquests mercats en relació a les distorsions de la competència.


5. Dotar d'una major transparència i traçabilitat als diferents mercats de productes agroalimentaris i particularment a les interrelacions dels mercats majoristes.


6. Desenvolupament normatiu de la Competència deslleial en la venda a pèrdues. Particularment quan aquesta pràctica s'utilitza amb finalitats promocionals.


7. Desenvolupament normatiu de l'Abús de Posició Dominant de l'Empresa Compradora: Imposició del preu de venda.


8. Acotament legal de la definició de Mercat Rellevant a efectes de la Competència, amb inclusió dels mercats col•laterals  o de subproductes si escau.


9. Promoure la modificació normativa de la regulació dels TRADE (Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents) per adaptar-la a les especificitats del sector agroalimentari i del proveïment de matèries primeres.

 

 

2n. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES i RELACIONS LABORALS
Desenvolupar les activitats complementàries i millorar la flexibilitat de les relacions laborals recuperant l'acord de distribució irregular de la jornada, ha de permetre als sectors agropecuaris i forestals diversificar-se, reduir costos, adaptar-se millor als processos d'oferta i demanda, i generar noves ocupacions al territori que assegurin un desenvolupament rural equilibrat, la creació d'ocupació i la millora de rendes.

2n. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES i RELACIONS LABORALS

 

Desenvolupar les activitats complementàries i millorar la flexibilitat de les relacions laborals recuperant l'acord de distribució irregular de la jornada, ha de permetre als sectors agropecuaris i forestals diversificar-se, reduir costos, adaptar-se millor als processos d'oferta i demanda, i generar noves ocupacions al territori que assegurin un desenvolupament rural equilibrat, la creació d'ocupació i la millora de rendes.

 

 

10. Elaboració de la llei de Caça de Catalunya aportant una major seguritat jurídica en l'exercici de l'activitat.


11. Tipificació de la responsabilitat dels gestors ambientals i la derivada de los danys de la fauna. 


12. Tractament de la inversió en l'àmbit de la Gestió cinegètica: Millora del tracte fiscal de la Reinversió en l'empresa.


13. Desenvolupament d'activitats complementàries en l'àmbit energètic, serveis i lúdic. 


14. Simplificació normativa del Turisme Rural i de l'Agroturisme facilitant a més la diversificació de l'activitat cap a àrees del lleure, serveis, i agropecuaris. 


15. Aprovar mesures de flexibilitat laboral com ara la distribució irregular de la jornada laboral, que dotin de major competitivitat a les nostres empreses.

 

3r. EMPRESES DE SERVEIS AGROPECUARIS i RURALS
Externalitzar la inversió en maquinària, i la contractació d'alguns serveis, evita l'endeutament excessiu, i permetria a les empreses agropecuàries reorientar les seves inversions i esdevenir més competitives. Però això no és possible si el cost de contractació d'aquestes empreses és excessiu. I en aquest punt, hi té un paper decisiu la fiscalitat associada al "servei" prestat per aquestes empreses. 
Les empreses han de tenir una dimensió suficient com per aplicar economies d'escala. La implantació d'un model de suport a l'empresa agropecuària ancorat sobre un "pull" d'empreses de serveis amb un alt nivell de competitivitat permetria una adopció ràpida de les millores en I+D+I. Oferir un valor afegit, i el fet que l'amortització de les inversions en immobilitzat sigui molt més ràpid en empreses amb un ús intensiu del mateix, hauria de servir per augmentar la competitivitat del sector, les qualitats produïdes, i la taxa de renovació d'aquest immobilitzat.
En darrer terme, no cal oblidar el baix nivell de relleu generacional al camp, mentre no es produeixi la necessària concentració de bona part dels sectors productius, sens dubte serà el model d'empreses de serveis agropecuaris el que impedeixi l'abandó dels camps.

3r. EMPRESES DE SERVEIS AGROPECUARIS i RURALS

Externalitzar la inversió en maquinària, i la contractació d'alguns serveis, evita l'endeutament excessiu, i permetria a les empreses agropecuàries reorientar les seves inversions i esdevenir més competitives. Però això no és possible si el cost de contractació d'aquestes empreses és excessiu. I en aquest punt, hi té un paper decisiu la fiscalitat associada al "servei" prestat per aquestes empreses. 
Les empreses han de tenir una dimensió suficient com per aplicar economies d'escala. La implantació d'un model de suport a l'empresa agropecuària ancorat sobre un "pull" d'empreses de serveis amb un alt nivell de competitivitat permetria una adopció ràpida de les millores en I+D+I. Oferir un valor afegit, i el fet que l'amortització de les inversions en immobilitzat sigui molt més ràpid en empreses amb un ús intensiu del mateix, hauria de servir per augmentar la competitivitat del sector, les qualitats produïdes, i la taxa de renovació d'aquest immobilitzat.
En darrer terme, no cal oblidar el baix nivell de relleu generacional al camp, mentre no es produeixi la necessària concentració de bona part dels sectors productius, sens dubte serà el model d'empreses de serveis agropecuaris el que impedeixi l'abandó dels camps.

 

16. Desplegar una normativa d'Empreses de Serveis Agropecuaris, que permeti a les empreses agropecuàries externalitzar part de les tasques en forma serveis prestats per tercers a un cost inferior.

 

17. Promoure un augment de la competitivitat dels productes agropecuaris, facilitant per la via de l'externalització especialitzada una reducció del cost de producció de les matèries primes agroalimentàries. 


18. Impulsar l'equiparació fiscal, particularment en el règim de l'IVA, en tant que activitat agrària dels serveis facturats per les Empreses de Serveis Agropecuaris a les empreses agropecuàries.


19. Promoure un redireccionament de la inversió de l'empresa agrària, sovint apalancada en la inversió de maquinària de lenta amortització, a mesura que es consolidi el paper de les empreses de serveis agropecuaris han d'ocupar assumint inversions. 

 

20. Promoure un augment de la competitivitat mitjançant la introducció de l' I+D+I a través d'empreses de serveis agropecuaris de manera que se'n beneficiïn les empreses a qui presten serveis.

 

4t. INFRAESTRUCTURES i ORIENTACIÓ MEDIAMBIENTAL
L'aigua, i les infraestructures de regadiu, sempre han estat associades en el cas de l'agricultura a una millora de les possibilitats de desenvolupament. El valor afegit i la productivitat de les produccions irrigades en tenen en bona mesura la raó. L'agricultura de regadiu a Catalunya compta amb forts adversaris, per una banda les necessitats d'aigua, creixents en una població creixent i amb els recursos hídrics limitats i per l'altra les pròpies regulacions ambientals autoimposades amb criteris curt-placistes i de visió regionalista. Implantades sovint sense haver estudiat a fons el que impliquen, i sense haver debatut suficientment amb el territori. Cal cercar solucions imaginatives que no impliquin tancar activitats o perjudicar la competitivitat. Els ecosistemes agropecuaris mediterranis només perduren mentre se'ls treballa i transforma. Cal recuperar els projectes d'infraestructures -especialment les de reg- que ens han de permetre ser capdavanters i modernitzar àmplies zones del territori. 

4t. INFRAESTRUCTURES i ORIENTACIÓ MEDIAMBIENTAL

L'aigua, i les infraestructures de regadiu, sempre han estat associades en el cas de l'agricultura a una millora de les possibilitats de desenvolupament. El valor afegit i la productivitat de les produccions irrigades en tenen en bona mesura la raó. L'agricultura de regadiu a Catalunya compta amb forts adversaris, per una banda les necessitats d'aigua, creixents en una població creixent i amb els recursos hídrics limitats i per l'altra les pròpies regulacions ambientals autoimposades amb criteris curt-placistes i de visió regionalista. Implantades sovint sense haver estudiat a fons el que impliquen, i sense haver debatut suficientment amb el territori. Cal cercar solucions imaginatives que no impliquin tancar activitats o perjudicar la competitivitat. Els ecosistemes agropecuaris mediterranis només perduren mentre se'ls treballa i transforma. Cal recuperar els projectes d'infraestructures -especialment les de reg- que ens han de permetre ser capdavanters i modernitzar àmplies zones del territori. 

 

 

21. Cal desenvolupar les infraestructures de regadiu a Catalunya. Particularment del regadiu Segarra-Garrigues que s'ha de desenvolupar segons va ser concebut.


22. Facilitar la modernització dels regadius de les conques internes, donant seguretat jurídica als títols concessionals i promovent alhora un centre d'intercanvis d'usos d'aigua, que permeti les transaccions dels excedents generats per les inversions privades a la xarxa, de manera que aquestes es puguin autofinançar.


23. Traspàs de les depuradores de l'ACA als respectius municipis o mancomunitats de municipis, en exercici de llurs competències sobre sanejament. Facilitant alhora un mecanisme de comercialització i concessionat de l'aigua regenerada que n'ajudi a sufragar el manteniment durant el període útil de la instal·lació.


24. Estudiar la viabilitat tècnica de la construcció de nous embassaments a Catalunya per afavorir un augment de la garantia de subministre d'aigua i d'abastament energètic. Inclusió d'aquests projectes en tant que futures masses d'aigua fortament modificades.


25. Revisar el desplegament i aprovació dels espais de la Xarxa Natura 2000, justificant els límits dels espais designats, evitant criteris de "regionalització" d'hàbitats i espècies, ja suficientment representades a nivell de la regió biogeogràfica corresponent i sol·licitant, quan escaigui, la "desclassificació" d'espais.


26. Evitar l'aprovació d'instruments que paralitzen o alenteixen el desenvolupament econòmic i territorial, com ara l'aprovació d'un pla de connectors ecològics, mentre Europa no disposi d'una legislació efectiva i d'aplicació sobre la matèria, que entre d'altres aspectes concreti el manteniment, finançament, i com es costeja l'encariment de les infraestructures associades al territori, a fi de garantir iguals condicions de desenvolupament i competitivitat a les diferents regions europees. 


27. Revaluar l'aplicació de la Directiva Marc de l'aigua a Catalunya.


28. Reduir i simplificar les normes vigents en matèria d'avaluació d'impacte ambiental .

 

5è. FOREST i PLANS ENERGÈTICS
Els boscos catalans porten molt de temps oblidats de les polítiques de govern, amb rendiments negatius, molts problemes de viabilitat, funcionant amb el combustible de les subvencions i amb un sector industrial amb una insuficient massa crítica que no permet un desenvolupament econòmic potent. 
Ara però, lluny de demanar subvencions, el que demanem és que ens deixin treballar, que desnormatitzin i suprimeixin els impediments a les inversions, i sobretot aportin seguretat jurídica. Si és així, el mercat començarà a funcionar, i es que ha arribat l'hora de desenvolupar de nou la vessant energètica de la forest.  La biomassa està cridada a promoure la millora de les rendes forestals i esdevenir oportunitat en el sector energètic i exportador, particularment quan la millora del cicle econòmic comporti un augment de la demanda dels recursos energètics, particularment  d'energies no renovables.
No cal oblidar la prevenció d'incendis i la despesa pública. La millora de la gestió forestal, particularment amb l'extracció de biomassa, implicarà una reducció significativa del risc d'incendi catastròfic de les masses gestionades, tant per la reducció del combustible forestal, com per l'obertura d'espais de baixa densitat. 

5è. FOREST i PLANS ENERGÈTICS

Els boscos catalans porten molt de temps oblidats de les polítiques de govern, amb rendiments negatius, molts problemes de viabilitat, funcionant amb el combustible de les subvencions i amb un sector industrial amb una insuficient massa crítica que no permet un desenvolupament econòmic potent. 
Ara però, lluny de demanar subvencions, el que demanem és que ens deixin treballar, que desnormatitzin i suprimeixin els impediments a les inversions, i sobretot aportin seguretat jurídica. Si és així, el mercat començarà a funcionar, i es que ha arribat l'hora de desenvolupar de nou la vessant energètica de la forest.  La biomassa està cridada a promoure la millora de les rendes forestals i esdevenir oportunitat en el sector energètic i exportador, particularment quan la millora del cicle econòmic comporti un augment de la demanda dels recursos energètics, particularment  d'energies no renovables.
No cal oblidar la prevenció d'incendis i la despesa pública. La millora de la gestió forestal, particularment amb l'extracció de biomassa, implicarà una reducció significativa del risc d'incendi catastròfic de les masses gestionades, tant per la reducció del combustible forestal, com per l'obertura d'espais de baixa densitat. 

 

29. Desenvolupament i aprovació d'un Pla General de Política Forestal que tingui com a primer objectiu assolir l'autosuficiència financera de l'explotació forestal.


30. Facilitant normativament el desenvolupament de les rendes forestals derivades de la valorització energètica de les masses forestals.


31. Cercant i facilitant la captació de nous operadors en l'àmbit  dels subproductes fustaners que aportin competència per la madeira prima produïda, i permetin la consolidació d’una oferta i una demanda.


32. Simplificant la burocràcia i els terminis necessaris per a l'execució dels treballs forestals.


33. Dotant d'una major seguretat jurídica als documents de gestió forestal pel que fa a les garanties d'execució. Tant en el temps con en el cas particular dels espais protegits. 


34. Facilitant normativament la execució de les infraestructures necessàries per a la gestió forestals. 


35. Promovent la implantació de l'aprofitament de biomassa per calor en l'àmbit industrial i domèstic.


36. Desenvolupar l'activitat forestal econòmicament viable, en tant que millor mecanisme de prevenció d'incendis i preservació de l'entorn. El nivell d’extracció de material forestal ha de, com a mínim, equiparar les taxes anuals de creixement de les masses forestals per evitar l'acumulació progressiva de combustible forestal i l'augment del risc associat.


37. Apostar per la substitució de combustibles, com ara la biomassa, com a mecanisme d'alliberament de drets d'emissió assignats a les empreses, facilitant alhora una via addicional de finançament per a les mateixes a través de la venda dels drets assignats.


38. Desenvolupar un Pla de l'Energia de Catalunya amb importants sinèrgies amb el Pla General de Política Forestal i la prevenció dels incendis que  comporten la destrucció dels actius de les empreses forestals.


39. Desenvolupar una Llei de Reforma Energètica per donar garanties jurídiques a efectes de l'execució dels projectes i el desenvolupament normatiu del Autoconsum energètic.


40. Desenvolupament del marc d'inversió per a projectes de biomassa forestal. 

 

6è. REGULACIÓ DELS PRODUCTES PRIMERS i IMPORTATS
Un punt rellevant, de les relacions comercials, sovint és el paper que hi juguen els productes importats, particularment de països tercers. La legislació europea té una doble moral en aquest sentit, mentre obliga a produir els aliments seguint unes determinades normes als productors europeus (per exemple les normes de benestar animal, o les limitacions a les matèries actives fitosanitàries que es poden fer servir a Europa), permet que els productes importats de fora la Unió Europea i que es comercialitzen als mercats europeus quedin exonerats de complir-les. Aquí les normes nacionals hi tenen molt a dir.
Si bé determinades normes europees se les pot considerar "estètiques" i ni la FAO les avala (cas del les normes de benestar animal), no succeeix igual amb d'altres com la presència de determinats fitosanitaris. Un insuficient control suposa promoure la competència deslleial i sota cost, fet que cal remediar.

6è. REGULACIÓ DELS PRODUCTES PRIMERS i IMPORTATS

Un punt rellevant, de les relacions comercials, sovint és el paper que hi juguen els productes importats, particularment de països tercers. La legislació europea té una doble moral en aquest sentit, mentre obliga a produir els aliments seguint unes determinades normes als productors europeus (per exemple les normes de benestar animal, o les limitacions a les matèries actives fitosanitàries que es poden fer servir a Europa), permet que els productes importats de fora la Unió Europea i que es comercialitzen als mercats europeus quedin exonerats de complir-les. Aquí les normes nacionals hi tenen molt a dir.
Si bé determinades normes europees se les pot considerar "estètiques" i ni la FAO les avala (cas del les normes de benestar animal), no succeeix igual amb d'altres com la presència de determinats fitosanitaris. Un insuficient control suposa promoure la competència deslleial i sota cost, fet que cal remediar.

 

 

41. Augmentar significativament el control sobre els productes importats a fi de garantir els estàndards europeus i el compliment de la legislació vigent al país de destinació i consum, a fi d'evitar la competència deslleial de determinades produccions. 

> S'imposa la necessitat d'adoptar acords en relació als controls necessaris a instal·lacions portuàries, particularment pel que fa a components per l'alimentació.

> Augmentar significativament els controls en l'àmbit de la distribució dels productes agroalimentaris importats .

> Fiscalitzar la importació de productes agroalimentaris que per causa dels acords de l'OMC, o de caire bilateral, amb la normativa vigent, poden comercialitzar-se a Catalunya per sota del cost de producció local, però no poden produir-se emprant les mateixes tècniques de producció ni substàncies fitosanitàries. Cal millorar els controls en matèria de substàncies i traçabilitat.

 

7è. FINANÇAMENT. AJUTS i SUBVENCIONS
El finançament de totes les empreses esdevé, avui més que mai, un punt d'inflexió entre la continuïtat o la desaparició del teixit empresarial. El sector agropecuari i agroalimentari també està afectat pels retrocessos en el consum i l'ajustament dels marges. En uns moments on es deneguen pòlisses de crèdit per al circulant o bé són reconvertides a préstecs ICO de la nit al dia, es fa necessari corregir algunes disfuncions.
Els sectors vinculats a les subvencions de la Política Agrària Comuna, sovint s'han convertit en econòmicament dependents de la mateixa, res d'estranyar si tenim en compte que en tractar-se d'un marge públicament conegut, és fàcil que la següent balda de la cadena alimentària pressioni el diferencial fins fer-lo desaparèixer. Un tret diferencial amb les empreses d'altres sectors, rau en el fet que un impagament o una demora en el pagament d'aquestes subvencions, no comporta l'aplicació de la llei de morositat amb l'administració. A més a més, tot i que existeix algun producte financer en la línia d'ingressos futurs, no es disposa habitualment d'un document que aporti garantia de pagament i permeti operar-lo amb tercers. 
Són aspectes que han de millorar, màxim si tenim en compte que un eventual desenvolupament de les empreses de serveis agraris hauria de permetre també un canvi en el model d'inversions, o fins i tot que aquestes poguessin tenir garanties de cobrament a través de diversos instruments financers.

7è. FINANÇAMENT. AJUTS i SUBVENCIONS

El finançament de totes les empreses esdevé, avui més que mai, un punt d'inflexió entre la continuïtat o la desaparició del teixit empresarial. El sector agropecuari i agroalimentari també està afectat pels retrocessos en el consum i l'ajustament dels marges. En uns moments on es deneguen pòlisses de crèdit per al circulant o bé són reconvertides a préstecs ICO de la nit al dia, es fa necessari corregir algunes disfuncions.
Els sectors vinculats a les subvencions de la Política Agrària Comuna, sovint s'han convertit en econòmicament dependents de la mateixa, res d'estranyar si tenim en compte que en tractar-se d'un marge públicament conegut, és fàcil que la següent balda de la cadena alimentària pressioni el diferencial fins fer-lo desaparèixer. Un tret diferencial amb les empreses d'altres sectors, rau en el fet que un impagament o una demora en el pagament d'aquestes subvencions, no comporta l'aplicació de la llei de morositat amb l'administració. A més a més, tot i que existeix algun producte financer en la línia d'ingressos futurs, no es disposa habitualment d'un document que aporti garantia de pagament i permeti operar-lo amb tercers. 
Són aspectes que han de millorar, màxim si tenim en compte que un eventual desenvolupament de les empreses de serveis agraris hauria de permetre també un canvi en el model d'inversions, o fins i tot que aquestes poguessin tenir garanties de cobrament a través de diversos instruments financers.


 

42. Cal que els ajuts atorgats tinguin la seva corresponent resolució en temps i forma, i un cop superat el preceptiu tràmit de justificació-validació - prèviament acotat -, cal que l'administració generi un document que esdevingui carta de pagament i reconeixement de deute quan no es formalitzi l'abonament en el terminis indicats. Aquest document ha de ser tal que permeti, amb seguretat jurídica, oficialitzar operacions financeres sobre dita garantia de pagament .


43. Promoure la revisió del tipus impositiu de l'IVA per als sectors sensibles, particularment la planta i flor ornamental.

 

44. Habilitar mesures de millora del finançament empresarial, particularment d'accés al crèdit i l'aval públic.

 

 

8è.VALORITZACIÓ DELS PRODUCTES
En un context de reducció de vendes o de pèrdua de valor per sobre-oferta, és fonamental cercar l'increment del valor afegit a través d'una qualitat diferenciada, sovint en relació a les característiques demandades per un producte industrial o un procés productiu concret. En aquest sentit, indústries especialitzades com la farmacèutica, química i d'altres, a més de l'agroalimentària, sovint són mancades d'un punt de "posta en comú" de necessitats i possibilitats de desenvolupament, que faciliti arribar a nous desenvolupaments de productes d'alt valor afegit. 
Per altra banda, disposem de sobrades referències en matèria de qualitat (DO, IGP, distintius varis ...) com per poder cercar, als mercats d'exportació, consumidors amb major poder adquisitiu que valoritzin els majors costos de producció. Cal doncs, desenvolupar les sinèrgies necessàries per desenvolupar aquests mercats

8è.VALORITZACIÓ DELS PRODUCTES

En un context de reducció de vendes o de pèrdua de valor per sobre-oferta, és fonamental cercar l'increment del valor afegit a través d'una qualitat diferenciada, sovint en relació a les característiques demandades per un producte industrial o un procés productiu concret. En aquest sentit, indústries especialitzades com la farmacèutica, química i d'altres, a més de l'agroalimentària, sovint són mancades d'un punt de "posta en comú" de necessitats i possibilitats de desenvolupament, que faciliti arribar a nous desenvolupaments de productes d'alt valor afegit. 
Per altra banda, disposem de sobrades referències en matèria de qualitat (DO, IGP, distintius varis ...) com per poder cercar, als mercats d'exportació, consumidors amb major poder adquisitiu que valoritzin els majors costos de producció. Cal doncs, desenvolupar les sinèrgies necessàries per desenvolupar aquests mercats

 

45. Refermar l'aposta per la qualitat diferenciada, i l'aptitud per a l'ús dels productes produïts, com a mecanisme de valorització i millora dels marges.


46. Afavorir la creació de mecanismes privats d'interlocució de les diferents baldes de la cadena alimentària al voltant de figures de qualitat diferenciada. Establiment d'interprofessionals. 


47. Disseny i posta en marxa d'actuacions en matèria de promoció agroalimentària. 


48. Promoure els Clústers demandants de productes agroalimentaris i d'empreses de serveis agropecuaris i forestals. Creació dels WTC d'iniciatives agroalimentàries i de territori.


49. Apostar pel valor afegit de l'exportació. Afavorir les missions comercials conjuntes com a mecanisme d'abaratiment de costos.


50. Promoure accions sinèrgiques entre PRODECA i d'altres organismes amb funcions anàlogues de la resta de l'estat espanyol i la Unió Europea.

 

9è. ESTRUCTURACIÓ DELS FACTORS DE PRODUCCIÓ
La llei de contractes de conreu ha estat i serà sempre, font de controvèrsia per les diferents visions que hi ha, encara avui dia, en relació al mercat de la terra, l'accés a la propietat, i els factors de producció. Ningú no es porti a engany però, ningú no arrenda la terra sinó hi ha seguretat jurídica i l'alternativa que se li ofereix comporta tenir problemes de diferent índole com ara: a l'hora de rescindir el contracte si l'arrendatari no compleix, dificultats en realitzar transmissions patrimonials, conflictes per causa d'expropiacions, arrendataris que et malmeten la propietat, etc.Ningú no tindria els mateixos dubtes a l'hora de regular els arrendaments si estiguéssim parlant d'una  nau industrial per produir peces del sector de l'automòbil.
El camp no és una nau industrial, enlloc de parets te rengles de cultiu, però la funció acaba sent la mateixa, esdevenir factor de producció per tirar endavant una activitat econòmica. Per més que l'empresari agrari se'l vulgui disfressar, i són moltes les disfresses carnavalesques que s'hi postulen, podríem citar-ne la de paisatgista, preservador de les aus, preservador de la biodiversitat, preservador dels recursos hídrics de capçalera, empresari multifuncional, custodi del territori. El cert és, que el barret que duu posat tot el dia, és el d'empresari amb les preocupacions inherents al desenvolupament d'una activitat econòmica.
La llei de contractes de conreu ha de tenir un caràcter econòmic i no mediambiental, - per això ja hi ha d'altres normes -. Cal desenvolupar un mercat de la terra àgil, desenvolupant la llibertat de pacte entre les parts. On es pugui operar amb seguretat jurídica i generar confiança. Si els pactes convenen s'arriba l'acord, i si és al contrari tots som majors d'edat. 
Desenvolupar les dimensions empresarials suficients, aprofundir en el model d'empreses de serveis, facilitar l'adaptació als mercats sent més competitius són, entre d'altres aspectes, punts claus que permetria el desenvolupament d'una norma de contractes de conreu com la descrita, amb sentit econòmic, seguretat jurídica i llibertat de pacte.

9è. ESTRUCTURACIÓ DELS FACTORS DE PRODUCCIÓ

La llei de contractes de conreu ha estat i serà sempre, font de controvèrsia per les diferents visions que hi ha, encara avui dia, en relació al mercat de la terra, l'accés a la propietat, i els factors de producció. Ningú no es porti a engany però, ningú no arrenda la terra sinó hi ha seguretat jurídica i l'alternativa que se li ofereix comporta tenir problemes de diferent índole com ara: a l'hora de rescindir el contracte si l'arrendatari no compleix, dificultats en realitzar transmissions patrimonials, conflictes per causa d'expropiacions, arrendataris que et malmeten la propietat, etc.Ningú no tindria els mateixos dubtes a l'hora de regular els arrendaments si estiguéssim parlant d'una  nau industrial per produir peces del sector de l'automòbil.
El camp no és una nau industrial, enlloc de parets te rengles de cultiu, però la funció acaba sent la mateixa, esdevenir factor de producció per tirar endavant una activitat econòmica. Per més que l'empresari agrari se'l vulgui disfressar, i són moltes les disfresses carnavalesques que s'hi postulen, podríem citar-ne la de paisatgista, preservador de les aus, preservador de la biodiversitat, preservador dels recursos hídrics de capçalera, empresari multifuncional, custodi del territori. El cert és, que el barret que duu posat tot el dia, és el d'empresari amb les preocupacions inherents al desenvolupament d'una activitat econòmica.
La llei de contractes de conreu ha de tenir un caràcter econòmic i no mediambiental, - per això ja hi ha d'altres normes -. Cal desenvolupar un mercat de la terra àgil, desenvolupant la llibertat de pacte entre les parts. On es pugui operar amb seguretat jurídica i generar confiança. Si els pactes convenen s'arriba l'acord, i si és al contrari tots som majors d'edat. 
Desenvolupar les dimensions empresarials suficients, aprofundir en el model d'empreses de serveis, facilitar l'adaptació als mercats sent més competitius són, entre d'altres aspectes, punts claus que permetria el desenvolupament d'una norma de contractes de conreu com la descrita, amb sentit econòmic, seguretat jurídica i llibertat de pacte.

 

51. Reforma de la Llei de Contractes de Conreu a fi de donar una major flexibilitat i llibertat entre propietari i arrendador, afavorint la llibertat de pacte i desvinculació de la norma els contractes amb finalitat de conservació del medi natural.

 

10è. SIMPLIFICACIÓ i EFICIÈNCIA ADMINISTRATIVA
Primerament indicar que el Departament d'Agricultura i el de Medi Ambient mai haurien d'haver estat conselleries separades, però partint d'una anàlisi cost-eficiència, aquesta afirmació es fa encara més palesa. 
Cal fins i tot que algunes de les estructures que avui són a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, ess concentrin en una única conselleria, fet que esperem impliqui, una major simplificació dels tràmits, de la burocràcia, de les empreses públiques i consorcis associats on s'és present de forma duplicada i afavorint un notable alleugeriment de l'estructura de l'administració en general. 

10è. SIMPLIFICACIÓ i EFICIÈNCIA ADMINISTRATIVA

Primerament indicar que el Departament d'Agricultura i el de Medi Ambient mai haurien d'haver estat conselleries separades, però partint d'una anàlisi cost-eficiència, aquesta afirmació es fa encara més palesa. 
Cal fins i tot que algunes de les estructures que avui són a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, ess concentrin en una única conselleria, fet que esperem impliqui, una major simplificació dels tràmits, de la burocràcia, de les empreses públiques i consorcis associats on s'és present de forma duplicada i afavorint un notable alleugeriment de l'estructura de l'administració en general. 

 

 

52. Reducció del nombre d'oficines comarcals del DAAM i agrupació de serveis.


53. Major desenvolupament de la finestreta única empresarial en l'àmbit agropecuari i forestal.


54. Traspàs a ensenyament de les Escoles de Capacitació Agrària, fusionant aquests ensenyaments amb d'altres a fi de donar una formació més integral i diversificada de l'àmbit empresarial a l'entorn rural.


55. Reducció del nombre de tràmits presencials davant l'administració agrària i ambiental.


56. Simplificació en el nombre de consorcis i empreses públiques.


57. Creació d'una Oficina d'harmonització legislativa, a fi d'evitar les constants contradiccions normatives.


58. Creació d'un únic ens gestor i finestreta única empresarial per a la totalitat d'espais protegits de Catalunya, amb criteris homogenis i ben definits arreu del territori. Gestió cinegètica mitjançat UTE pel cas dels boscos públics.


59. Major integració del CCPI i el CCPAE en l'estructura del DAAM i eventualment fusionar-los, particularment a efectes de les inspeccions sobre el terreny, a fi d'afavorir un major estalvi de costos i estructura amb d'altres funcions anàlogues de l'àrea d'ajuts.


60. Evitar pressionar innecessàriament a les empreses agropecuàries en funcionament amb requisits que ultrapassin les exigències dels seus competidors europeus i internacionals. Quan realment no existeixi un problema veritablement identificat i proporcional que ho justifiqui.

 

Article publicat a La Drecera 136. Novembre - Desembre 2012

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

Economia