Les empreses de serveis agraris  a Catalunya (3): Fertilització i Tractaments fitosanitaris

 

 

Heus ací el tercer lliurament respecte de les empreses de serveis agraris a Catalunya. En aquest farem una ronda per les noves tecnologies envers dos feines del camp que amb el temps han anat evolucionant vertiginosament. Des de l’antiga sulfatadora de coure penjada a l’esquena ―que avui llueix llustrosa en moltes entrades de cases pairals o parets d’antiquaris― als moderns atomitzadors amb georeferenciació.

La importància de la fertilització i els costos que se’n deriven

 

Durant els darrers anys s’ha produït a Catalunya ―igual que a la resta de l’Estat― un descens important en el consum de fertilitzants, que no té precedents. En el que portem de mil·lenni hem passat d’unes 72.000 tones de nitrogenats a menys de 43.000 tones pel 2011. És a dir, en dotze anys s’ha reduït un 40% ―a nivell estatal ha representat una reducció del 34%. Pel que fa al consum total estatal s’ha passat de les 2,32 Mt de nitrògen+fòsfor+potassi als 1,52 Mtn ―una reducció del 34%. Aquest descens ha esdevingut per vàries raons, però potser la més important ha estat la constant alça dels seus preus. La majoria, en aquest període, han doblat el seu preu, o més. Aquell descens de consum, junt amb aquest ascens del preu, però, no es compensa. Com a resultes de la necessitat d’adobar, el balanç és negatiu pel pagès: la despesa en fertilització, a nivell quantitatiu, s’ha doblat.

 

Aquests petits números serveixen per adonar-nos que respecte a l’operació de la fertilització és important saber el seu cost i la manera, si és possible, de reduir-lo tant com es pugui. És evident que l’ús de la més moderna tecnologia i maquinària precisa, ha d’aconseguir-ho. Per que és evident que l’opció de no aplicar adobs no és factible, d’una manera o altre caldrà fertilitzar per compensar les extraccions de nutrients dels cultius, i que la planta tingui disponibles els nutrients assimilables. Per tant, aquesta operació es converteix en una inversió necessària i fonamental, la qual ha de fer-se de forma racional i sostenible, analitzant la viabilitat econòmica i essent coherent amb els nutrients aportats

El propi Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va editar, el 2010, la “Guía práctica de la fertilización racional de los cultivos en España”. Al final d’aquest article podeu trobar l’enllaç del web per a consultar-la. En aquesta Guia es determinen tres principis generals de la fertilització:

  • Llei de la restitució: És necessari restituir al sòl els elements essencials que s’han perdut per diverses vies, per a evitar l’esgotament nutricional.
  • Llei del mínim: Del conjunt de nutrients essencials, el que es trobi en menor quantitat respecte de les necessitats de la planta és el que determina el rendiment al que s’arribarà.
  • Llei dels augments decreixents: Quan s’aporten quantitats creixents de l’element essencial que limita el rendiment del cultiu, a augments constants, corresponen augments cada vegada menors del rendiment a mesura que la collita s’acosta al seu màxim.

 

També en aquesta Guia es duen a terme recomanacions d’adobat orientatives per a cada cultiu, la qual cosa pot servir de referència per a planificar la fertilització.

Tendències en maquinària per a la distribució de fertilitzants

Des de fa anys ja existeix una tecnologia per tal d’aplicar els fertilitzants de forma localitzada, seguida per un sistema de posicionament global (GPS) i un mapa de prescripció prèviament fixat. Aquests sistemes automatitzats permeten registrar fins i tot les operacions realitzades al camp per tal de posteriorment tractar-les o analitzar-les amb un ordinador, o complir la normativa comunitària de comunicació electrònica.

 

L’evolució de la maquinària ha estat clarament d’increment de la capacitat de distribució, per tal d’optimitzar i reduir els costos de la seva aplicació, tant en hores de treball com en cost econòmic. També se’ls demana una llarga vida útil de la maquinària, i una potència d’escampada elevada. També és treballa per oferir amplades de treball cada cop més grans, respectant, evidentment, la precisió. Actualment els models de maquinària arriben a oferir amplades d’entre els 10 i 50 metres, així com sistemes d’escampada localitzats ―en 2 bandes i fins a 7 fileres. Maquinària que la majoria de les vegades, tant poden espargir adobs minerals o orgànics, com grava, sal, cal o altres àrids similars.

 

Tanmateix fer una menció a l’existència de sembradores, especialment les de sembra directa, que milloren la seva versatilitat al poder realitzar altres accions addicionals a la pròpia sembra. És el cas de l’aplicació de fertilitzants, insecticides o herbicides. Pel cas concret de la fertilització juntament amb la sembra es referix a l’adobat de fons del cultiu, realitzat majoritàriament en la mateixa línia de sembra. El tipus d’adob pot ser sòlid o líquid. En aquest segon cas la sembradora va equipada amb una bomba dosificadora i un sistema de conduccions de goma des del tanc fins al mecanisme de sembra, de forma que l’adob s’aplica sobre la llavor. Pel cas de l’adob sòlid, la sembradora pot portar una tremuja independent a la de la llavor o incorporar un calaix específic per a l’adob dins de la tremuja de la llavor.

Fertilització orgànica (fems i purins)

Pel cas de la distribució de fems i purins ―fertilització orgànica― ja hi ha al mercat models de bótes amb capacitats de fins a 30 m3, i alguns models autopropulsats arriben a poder efectuar una aportació de fins a 100 m3/hora. Per a moure aquests dipòsits i evitar una extrema compactació del terreny es munten amb bastidors d’eixos triples, amb control de tracció i direcció electrohidràulica. Fins i tot alguns models incorporen sistemes de inflat de rodes centralitzat en el bastidor, per adaptar la pressió al tipus de terreny per on es circula. I pel cas de grans extensions de terreny s’està estenent l’ús de sistemes de transport independent de la feina de distribució. Per al transport del fertilitzant fins a la parcel·la s’usen camions, el cost dels quals és menor, i a peu de finca es transvasa el material del camió a la cisterna distribuïdora. En aquests casos la màquina distribuïdora ha de tenir una capacitat suficient per evitar que els camions estiguin esperant a ser buidats en la parcel·la.

 

Una evolució d’aquesta sistema d’aplicació són les màquines distribuïdores sense cisterna. Tenen només elements de distribució (múltiples manegues que acaben junt als discs, relles o injectors) i una gran bobina amb una mànega principal ―d’uns 15 centímetres de diàmetre i fins a 700 metres de llarg. Sistema conegut com a "drag-hose" ―literalment “arrossegar la mànega”―, en el qual aquesta mànega va subministrant el fertilitzant a la màquina conforme aquesta es mou pel camp. Aquella està permanentment unida al camió o bóta estàtica situada en el lateral de la parcel·la, o inclòs, directament amb la bassa de purins de l’explotació.

 

Una versió més senzilla són els injectors de purins sense bobina per a la mànega, similars a una arada de cisells, amb les conduccions necessàries per a injectar el purí desprès de les bótes, alhora que remolca l’extrem d’una mànega la gestió de la qual ―enrotllar, desenrotllar, moure― va a càrrec d’altres tractors o operaris. El gran avantatge d’aquest sistema és que el conjunt tractor-ormeig pesa poc, genera escassa compactació, és perfectament aplicable a sistemes de no conreu, i per tant els avantatges en quant a esponjament del terreny i reducció del consum de combustible són majors. També redueix ostensiblement els mals olors al ser injectat dins el sòl.

 

Avui en dia ja s’està assajant, inclús, un mètode per a mesurar, en temps real, en el tanc, el contingut en nutrients i el percentatge en matèria seca del fertilitzant. L’instrument es basa en l’ús ús de la tècnica de l’espectroscòpia en el rang infraroig. És d'una mida reduïda i pot proporcionar dades en mode continu, emmagatzemant-los per al seu posterior anàlisis. També, mitjançant sistemes de mesura del flux real de fertilitzant líquid que surt de la bóta, gràcies a sensors ultrasònics o inductius col·locats en el conducte de sortida es controla la dosificació del fertilitzant. Mitjançant comparació amb la velocitat real d’avanç de la màquina ―amb un sensor de avanç/lliscament o un GPS precís―, el sistema electrònic és capaç d’ajustar la dosis actuant sobre la vàlvula electrohidràulica.

Pel cas de fertilitzants orgànics sòlids la mesura en temps real és més problemàtica, pel fet que aquest material no s’homogeneïtza abans de la seva distribució. Malgrat la homogeneïtat pot millorar-se movent el material abans de carregar-lo, el resultat final és un producte molt variable en contingut de nutrients a l’hora de ser aplicat.

 

Així mateix, la demanda de major precisió en la fertilització orgànica està comportant que  els escampadors de fem a l’eixam són cada cop menys demandats en explotacions tecnificades. La seva precisió normalment no és suficient per a evitar minves en el rendiment, i el patró de distribució aconseguit es veu influït pel vent. Per aquest motiu, els darrers anys ha guanyant acceptació les cisternes distribuïdores en bandes, amb múltiples mànegues de sortida i un disc rotatiu perforat al final del tub, per aconseguir l’efecte “ventall” i distribuir el líquid sobre el sòl o planta amb major homogeneïtat. La precisió és molt alta i s’aconsegueix una considerable reducció de la contaminació olorosa. Les amplades útils d’aquestes màquines poden arribar als 30 metres, però s’aconsella no excedir dels 15 metres, per evitar problemes de compactació. Un altre sistema són les botes amb mecanismes que obren un solc per a injectar el producte i procedir al seu colgat complert. Tot plegat evidencia l’esforç de les empreses per reduir costos i temps en les aplicacions.

 

Tractaments fitosanitaris

 

El preu dels productes fitosanitaris no deixa de pujar dia rere dia. És per això que dins d’una explotació amb esperit de ser rendible i competitiva cal tenir-ho ben present i aconseguir la màxima eficiència ―econòmica i agronòmica― en els tractaments fitosanitaris.

 

Les empreses de serveis poden, i entenem que han de fer-ho, disposar de la més moderna maquinària d’aplicacions que redueixin al màxim el cost de cada tractament, així com fer-los més eficients i més efectius. No es tracta de ruixar per ruixar, sinó d’aplicar la dosis recomanada, amb la cobertura adient i en el moment oportú.

 

Avui ja hi ha disponibles aparells amb dipòsits de producte de fins a 6.000-7.000 litres, i barres d’aplicació per aconseguir fins a una amplada de treball de 42 metres. També disposen de sistemes que regulen l’equip de polvoritzador en funció de les variacions de les revolucions del motor del tractor, per evitar pressions inadequades en els conductes i en els broquets. Mecanismes que tenen fins a quatre sensors, mesurant les revolucions del motor, la posició de les vàlvules de regulació, el cabal i la pressió. Tot per a que el tractament ―dosis d’aplicació― sigui perfecte.

Fins i tot hi ha aplicacions per que, mitjançant el telèfon mòbil, i triant volum d’aplicació, la velocitat d’avançament i les condicions de vent existent, ens digui quin broquet tenim disponible.

 

Com sempre diem, aprofitem per recordar que cal dur a terme el bon manteniment dels broquets, especialment per que aquests controlen:

  • El líquid aplicat, i, en conseqüència, la dosis
  • La qualitat de la distribució
  • La dimensió de la gota i la cobertura
  • La distribució sobre l’objectiu
  • El grau de retenció de les gotes
  • El grau de deriva i les pèrdues al sòl

 

Igual que hem comentat pel cas de la fertilització, també existeixen al mercat, destinades principalment al sistema de sembra directa, sembradores que poden aplicar, juntament amb la llavor, productes fitosanitaris, ja sigui en forma sòlida (grànuls) ja sigui en forma de dissolució líquida. En el cas d’aplicació líquida el sistema és similar al descrit per a l’adobat líquid, inclús el sistema s’empra per ambdues funcions. Pel cas de la forma sòlida també es realitza de forma similar a l’aplicació d’adob, però la posició del producte respecte de la llavor varia ―sobre la llavor o al costat.

 

Finalment dir que alguns fabricants fins i tot ofereixen un sistema de polvorització per al tractament d’herbicida. Aquest sistema condueix el producte des del tanc fins al cos de sembra per, mitjançant els broquets de polvorització i unes pantalles deflectores, dirigir l’herbicida únicament a la línea de sembra.  

 

Com ja portem dit en els precedents articles d’aquest tema, i ho seguirem fent en els posteriors, la disponibilitat d’una maquinària moderna i tecnològicament adaptada a les característiques de les nostres explotacions agràries només està a l’abast fent-hi una inversió econòmica. Aquesta no és possible per a petits propietaris o finques, però sí que, amb l’ajut de les empreses de serveis agraris podem estalviar d’haver de comprar i amortitzar una maquinària molt cara, a canvi de tenir sempre el millor aparell per a fer un tractament eficaç i econòmic.

Article publicat a La Drecera 136. Novembre - Desembre 2012

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

Economia