Un repte per a tothom:
 

                   La Ley de garantia de la Unidad de Mercado

 

El passat 3 de desembre es publicà al BOCG (Boletín Oficial de las Cortes Generales) la "Ley de Garantía de Unidad de Mercado", a la que posteriorment acompanyarà un "Plan de Racionalización Normativa". Segons fonts del Govern s'han identificat 2.700 normes potencialment perjudicials que impacten sobre l'activitat empresarial. D'aquestes, el 27% corresponen a l’àrea d'agricultura, alimentació i medi ambient (més de 700 normatives). Segons les mateixes fonts, el 70% d'aquestes normes són regulacions autonòmiques.

No és objecte d'aquest article, entrar a debatre aspectes lligats a les competències de les administracions, ni si els efectes que es puguin derivar de tal o qual norma i si pot afectar o no l'autogovern. El que ens ocupa i preocupa és la viabilitat de l'activitat empresarial que pot esdevenir inviable o inoperant en funció del marc normatiu que l'envolta.

Sense anar més lluny, ja al novembre del 2012 en fèiem ressò en aquesta mateixa revista, mitjançant la publicació de les 60 propostes que s'havien adreçat al nou govern de la Generalitat, de la necessitat de crear una "Oficina d'harmonització legislativa a fi d'evitar les constants contradiccions normatives".

Bona part de l'empresariat agrari és coneixedor de les diferències a l’hora de determinar els recolzaments al sector productiu en funció de la Comunitat Autònoma en que ens situem. Qui més qui menys te un conegut o li han arribat les noticies, o senzillament ja hi està operant i té la informació de primera mà del que succeeix més enllà del riu Ebre i el Noguera Ribagorçana.

Cada cop és menys estrany, que els que tenen capacitat per vendre o exportar, incorporin espais de producció localitzats en indrets com l'Aragó, Almeria, Múrcia, Castella la Manxa, Extremadura, Andalusia i fins i tot el Marroc.

El motiu no és altre que les diferències a l’hora d'aplicar les normatives en matèria de comerç, creació i instal·lació de noves empreses, en matèria fiscal i impositiva, en matèria de costos laborals i cada cop més en matèria de normativa ambiental i limitació de l'activitat.

Això no obstant, lluny d'esdevenir una solució per l’empresa, esdevé una font inesgotable de maldecaps als que cal destinar-hi cada cop més recursos que resten competitivitat.

Les previsions apunten a que el 30% de les normes (àmbit estatal) siguin modificades al llarg del primer semestre del 2014, tot substituint autoritzacions administratives per declaracions responsables o bé simplificant requisits, en quant a la resta dependrà de l'evolució de les conferències sectorials (al primer trimestre del 2014 es preveuen ja 25 reunions).

Estem, per tant, davant d'un eixamplament dels mercats on moltes economies d'escala seran possibles, i es complementaran amb d'altres normes recentment publicades (llei de la Cadena Agroalimentària o la llei de fusió de cooperatives), i que indefectiblement produirà canvis rellevants.

Depèn únicament de l'Administració autonòmica decidir si vol esdevenir un actor rellevant per a les seves empreses, a fi que aquestes puguin ser pioneres i aprofitar les ocasions que es presentaran amb aquesta "obertura interna de mercats interiors", o bé esdevenir un actor secundari i esperar a veure com actuen els que esdevinguin rellevants.

No es tracta, com algú podria pensar, "d'abocar-hi calés", si hi són, benvinguts seran, i en aquest sentit la definició del nou Pla de Desenvolupament Rural i tindria molt de sentit, però som coneixedors del moment  econòmic en que ens trobem.

 

Es tracta d'abordar mini i macro reformes que redueixin costos a les empreses i autònoms, els permetin operar amb agilitat aprofitant les oportunitats de mercat i estiguin adaptades a la realitat sectorial sobre les que es volen implantar.

Apuntem propostes anteriorment plantejades i sobre les quals caldria esperar una aposta decidida.

 

Article publicat a La Drecera 142. Novembre - Desembre 2013

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

Economia