Pressupostos 2014 de la Generalitat de Catalunya

 

L'INSTITUT AGRÍCOLA està en desacord total 
amb l’augment indiscriminat de la pressió fiscal

L'INSTITUT AGRÍCOLA està en desacord total amb l’augment indiscriminat de la pressió fiscal

 

Malauradament el projecte de Llei de Pressupostos catalans per l’any vinent -amb la seva  inseparable Llei de Mesures Fiscals, Administratives, Financeres i del Sector Públic-, està en l’ordre del dia en tots els mitjans de comunicació i en les àgores empresarials, econòmiques i ciutadanes. Nogensmenys l’INSTITUT AGRÍCOLA aprofitarà aquestes línies per deixar palès el malestar envers el mateix i respecte del què es veu a venir. Així ja ho ha fet en totes les instàncies a les quals ens hem adreçat, i seguirem fent-ho.
Bé que la situació econòmica no dóna per grans alegries i les vaques segueixen magres i, entre tots, ens haguem d’estrènyer el cinturó un forat més enguany. Però això no és justificació perquè “els de sempre” -ciutadans, empresaris, professionals i demés- haguem de pagar els plats trencats d’una bacanal -perdó, festa- viscuda pels nostres governants durant anys.
Per a situar-vos, us hem fet un petit resum de les principals novetats -preferentment fiscals - previstes:

Malauradament el projecte de Llei de Pressupostos catalans per l’any vinent -amb la seva  inseparable Llei de Mesures Fiscals, Administratives, Financeres i del Sector Públic-, està en l’ordre del dia en tots els mitjans de comunicació i en les àgores empresarials, econòmiques i ciutadanes. Nogensmenys l’INSTITUT AGRÍCOLA aprofitarà aquestes línies per deixar palès el malestar envers el mateix i respecte del què es veu a venir. Així ja ho ha fet en totes les instàncies a les quals ens hem adreçat, i seguirem fent-ho.
Bé que la situació econòmica no dóna per grans alegries i les vaques segueixen magres i, entre tots, ens haguem d’estrènyer el cinturó un forat més enguany. Però això no és justificació perquè “els de sempre” -ciutadans, empresaris, professionals i demés- haguem de pagar els plats trencats d’una bacanal -perdó, festa- viscuda pels nostres governants durant anys.
Per a situar-vos, us hem fet un petit resum de les principals novetats -preferentment fiscals - previstes:

 

SECTOR AGRARI I ECONÒMIC EN GENERAL

  • Es fixa un tipus impositiu de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials pel supòsit de la subscripció d’un contracte d’arrendament del 0,5 %. Aquest tipus és més alt que el que preveu el text refós de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats -que no excedeix del 0,4%. Creiem que amb aquesta mesura s’està discriminant als contractes d’arrendament que es signin a Catalunya.
  • S’obliga als titulars d’aprofitaments o concessions d’aigües a instal·lar i mantenir, a càrrec seu, mecanismes de mesurament directe del volum d’aigua efectivament utilitzada. Cas contrari, entra en acció un sistema de càlcul del consum estimat del tot irreal i desmesurat.
  • Desapareix l’exempció del cànon de l’aigua per als usos ramaders. D’aquesta manera es passa dels 0 euros actuals a 0,0727 €/m3. Entenem que això serà un cop molt dur per les explotacions ramaderes, les quals ja tenen, de per sí, uns marges econòmics prou justos com per ara afegir-hi un nou cost. També s’incrementa aquest cànon pel cas dels usos industrials per a producció d’energia elèctrica.
  • Nou gravamen sobre els elements patrimonials -com ara dipòsits, magatzems o canonades- afectes a les activitats econòmiques de les quals pugui derivar l’activació de plans de protecció civil i estiguin situats a Catalunya. La finalitat és finançar les activitats de previsió, prevenció, planificació, intervenció, informació i formació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis.
  • Es creen els cànons que graven la destinació dels residus municipals o industrials a la disposició del rebuig per mitjà de dipòsit controlat i incineració, en instal·lacions tant de titularitat pública com privada situades a Catalunya. El fixa un import de 15,80 €/tona, que pot incrementar-se si no es duu a terme recollida selectiva de la fracció orgànica.
  • Es crea el cànon que grava la destinació dels residus de la construcció a la disposició del rebuig mitjançant dipòsit controlat.
  • S’estableix un gravamen sobre les centrals nuclears per la producció d’energia elèctrica
  • Nova taxa sobre la contaminació aèria dels avions per l’emissió de gasos contaminants.

 

SECTOR SERVEIS I DEL CONSUMIDOR:
Nova taxa per a la gestió i tramitació de reclamacions en matèria de consum. Imposada a les empreses subministradores -de 100 euros- per cada reclamació presentada a l’Agència Catalana de Consum. L’efecte curiós és que l’empresa segurament preferirà  acceptar la reclamació del client -generalment d’import inferior a la taxa- abans que passi a l’Agència.
Creació d’una taxa -de 2,40 euros anuals- per cada línia d’internet de banda ample que tingui una operadora de telecomunicacions. El motiu és finançar la producció de cinema en català. La congruència entre la taxa i la motivació no deixa de ser sorprenent.
Es cobrarà una taxa -entre 15 i 250 euros- per tramitar subvencions en matèria cultural.
Incorporació d’una taxa per l’emissió d’informes d’estrangeria i reagrupament familiar.
Cobrament dels serveis extraordinaris dels Mossos d’Esquadra -transports especials, vigilància de proves o esdeveniments esportius, per exemple- a raó de 35,35 €/hora per Agent.
Demanar un duplicat de la targeta sanitària costarà 7 euros.
S’aprova un tipus impositiu per a determinades màquines recreatives, de característiques més senzilles, i els tipus impositius de les rifes, tómboles i combinacions aleatòries.

 

SECTOR SERVEIS I DEL CONSUMIDOR

 

  • Nova taxa per a la gestió i tramitació de reclamacions en matèria de consum. Imposada a les empreses subministradores -de 100 euros- per cada reclamació presentada a l’Agència Catalana de Consum. L’efecte curiós és que l’empresa segurament preferirà  acceptar la reclamació del client -generalment d’import inferior a la taxa- abans que passi a l’Agència.
  • Creació d’una taxa -de 2,40 euros anuals- per cada línia d’internet de banda ample que tingui una operadora de telecomunicacions. El motiu és finançar la producció de cinema en català. La congruència entre la taxa i la motivació no deixa de ser sorprenent.
  • Es cobrarà una taxa -entre 15 i 250 euros- per tramitar subvencions en matèria cultural.
  • Incorporació d’una taxa per l’emissió d’informes d’estrangeria i reagrupament familiar.
  • Cobrament dels serveis extraordinaris dels Mossos d’Esquadra -transports especials, vigilància de proves o esdeveniments esportius, per exemple- a raó de 35,35 €/hora per Agent.
  • Demanar un duplicat de la targeta sanitària costarà 7 euros.
  • S’aprova un tipus impositiu per a determinades màquines recreatives, de característiques més senzilles, i els tipus impositius de les rifes, tómboles i combinacions aleatòries.

 

SECTOR PATRIMONIAL
Revisió de l’Impost de Successions. Pels cònjuges es manté la bonificació del 99%,  però per a la resta de parents dels grups I i II -fills, néts o descendents- s’estableixen diferents percentatges en funció de la base imposable: es manté la bonificació del 99% per a les herències de valor més baix -fins a 100.000 euros de base imposable- i s’introdueix progressivitat en la bonificació, de manera que, a menys valor de base imposable, la bonificació és més elevada.
Taxa per la revisió, control i inspecció de certificats d’eficiència energètica d’edificis de Catalunya -20 € per habitatge nou i 11 € per habitatge usat.
Nova taxa sobre els habitatges adquirits per empreses immobiliàries que no els destinin a residència permanent .

 

SECTOR PATRIMONIAL

 

  • Revisió de l’Impost de Successions. Pels cònjuges es manté la bonificació del 99%,  però per a la resta de parents dels grups I i II -fills, néts o descendents- s’estableixen diferents percentatges en funció de la base imposable: es manté la bonificació del 99% per a les herències de valor més baix -fins a 100.000 euros de base imposable- i s’introdueix progressivitat en la bonificació, de manera que, a menys valor de base imposable, la bonificació és més elevada.
  • Taxa per la revisió, control i inspecció de certificats d’eficiència energètica d’edificis de Catalunya -20 € per habitatge nou i 11 € per habitatge usat.
  • Nova taxa sobre els habitatges adquirits per empreses immobiliàries que no els destinin a residència permanent .

 

 

Evidentment cal recordar que tot això és el projecte, el qual segueix el seu tràmit parlamentari i, fins que no s’aprovi el text definitiu, pot sofrir variacions. Però malauradament creiem que no serà així, o, si més no, no canviarà a millor.
Finalment també volem dir que ens sembla del tot suïcida i de poc bon gestor econòmic vendre’s el patrimoni immobiliari propi -seu d’alguns dels Departaments- per tal d’incrementar els ingressos. Especialment quan aquesta mesura és un actuació que, parlant en termes clarament empresarials, és del tot extraordinària i només s’ha de fer en casos molt excepcionals. No prendre-la per costum, com es fa des d’uns anys ençà. I menys amb la justificació que el producte d’aquesta despatrimonialització ha de significar una entrada aproximada de 2,3 milions d’euros -un 10% del pressupost no financer.
Si entre els nous tributs i aquesta venda d’immobiliari posem en pràctica allò d’“anar tallant el pernil”, aviat arribarem a l’ós, i, llavors, què farem ? Creiem que si no és que ja ho som ara, ens convertirem en breu en un “infern fiscal”, com a antítesi dels paradisos fiscals. És això el que vol el nostre Govern? D’aquesta manera volen que els de fora inverteixin? I els de dins, quin al·licient tindran si hauran de sofrir una imposició fiscal desmesurada pels minsos rendiments econòmics. Demanem, des de l’INSTITUT AGRÍCOLA, seny i cordura.

Evidentment cal recordar que tot això és el projecte, el qual segueix el seu tràmit parlamentari i, fins que no s’aprovi el text definitiu, pot sofrir variacions. Però malauradament creiem que no serà així, o, si més no, no canviarà a millor.
Finalment també volem dir que ens sembla del tot suïcida i de poc bon gestor econòmic vendre’s el patrimoni immobiliari propi -seu d’alguns dels Departaments- per tal d’incrementar els ingressos. Especialment quan aquesta mesura és un actuació que, parlant en termes clarament empresarials, és del tot extraordinària i només s’ha de fer en casos molt excepcionals. No prendre-la per costum, com es fa des d’uns anys ençà. I menys amb la justificació que el producte d’aquesta despatrimonialització ha de significar una entrada aproximada de 2,3 milions d’euros -un 10% del pressupost no financer.
Si entre els nous tributs i aquesta venda d’immobiliari posem en pràctica allò d’“anar tallant el pernil”, aviat arribarem a l’ós, i, llavors, què farem ? Creiem que si no és que ja ho som ara, ens convertirem en breu en un “infern fiscal”, com a antítesi dels paradisos fiscals. És això el que vol el nostre Govern? D’aquesta manera volen que els de fora inverteixin? I els de dins, quin al·licient tindran si hauran de sofrir una imposició fiscal desmesurada pels minsos rendiments econòmics. Demanem, des de l’INSTITUT AGRÍCOLA, seny i cordura.

 

Article publicat a La Drecera 142. Novembre - Desembre 2013

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

Economia