L’atenta visita, en plena campanya electoral europea, del ja hores d’ara nou i flamant eurodiputat Santiago Fisas, augurava, en el seus clars plantejaments, el possible èxit de la seva agosarada aposta  per aconseguir ser representant europeu. Santiago Fisas ens anuncià llavors que, d’assolir la carta, exerciria d’eurodiputat  preocupant-se primordialment del assumptes que afecten Catalunya i, amb força interès, pels referents a l’àmbit agrari i rural. Pels quals se sent personalment, familiarment i políticament, implicat. Ens n'alegrem que així pugui ser i, per part nostra, no li faltarà pas col·laboració. 

Règim de la Propietat Privada

  • Major defesa activa del dret a la Propietat Privada, davant la progressiva socialització i banalització de la propietat privada o dels seus usos en benefici del “comú o públic”.
  • La imposició del “interès general” s’ha de fer amb les oportunes compensacions i indemnitzacions ja establertes a la llei i no cercant subterfugis estranys per evitar-les.


En matèria d’Energia

  • Afavorir l’ús de la Biomassa Forestal per a generació d’energia elèctrica.
  • Evitar que les subvencions encobertes al sector forestal (francès, per catàstrofes) suposin una competència deslleial per a les empreses del sector forestal a Catalunya.
  • Pel cas del drets d’emissió de CO2 cal tenir en compte la possibilitat que les empreses europees compensin les emissions amb inversions a la UE i no fora d’ella.
  • Lliure instal·lació de parcs eòlics en qualsevol punt d’Europa, reducció de la burocràcia.


Control Fronterer de la UE al respecte d’importació de mercaderies

Recentment la UE s’ha dotat de legislacions contundents en matèria sanitària lligada a l’alimentació, particularment en sanitat animal i vegetal (agroquímics, malalties, benestar, etc).

  • Incorporació de mesures fiscals a fi d’evitar el “dumping ambiental” dels països competidors, més competitius per l’absència de determinades normes ambientals.
  • Cal homogeneïtzar els criteris i requisits en matèria de seguretat alimentària al conjunt de la UE (inclosa l’aigua) i exigir-los per igual a les importacions de productes de fora la UE.
  • Cal una millora substancial dels controls fronterers en matèria de mercaderies a la UE tant pel que fa a organismes vius (introducció de malalties que afecten la nostra competitivitat), com a la introducció de productes elaborats sota normes ambientals més laxes (amb productes prohibits que deixen residus) fet que suposà una competència deslleial i de retruc augmenta les necessitats de la UE de subsidiar els sectors agraris i ramaders.


Racionalització de les regulacions ambientals

  • Cal equiparar les condicions de competitivitat i arreglar els desequilibris causats per les proteccions ambientals sobre les comunitats rurals, que  sofreixen la competència deslleial d’aquells que es beneficien d’unes menors restriccions ambientals.
  • Cal racionalitzar les figures ambientals com la Xarxa Natura 2000. Abans d’implantar-se es necessari tenir en compte el territori i les comunitats on s’ubiquen.
  • La legislació ambiental es diversa i variada (Nitrats, Avaluació d’Impacte Ambiental, REACH ...). Cal simplificar la normativa i preveure’n l’efecte combinat sobre les empreses, en particular sobre la seva competitivitat i viabilitat econòmica.


Racionalització de la legislació sobre benestar animal

  • Cal reconsiderar la necessitat o no d’una normativa de benestar que fa perdre competitivitat i productivitat als sectors ramaders. Cal escoltar les previsions de la OMC i de si aquesta legislació es pot imposar o no als països que importen productes càrnics a Europa.


Organització de l’Activitat Agrària

  • Cal potenciar les empreses de serveis a l’agricultura (maquinaària, intermediació ...) amb una fiscalitat reduïda que permeti a les empreses agrícoles potenciar les economies d’escala i alhora externalitzar tasques, reduir costos i crear ocupació en sectors afins.
  • L’assessorament agrari ha d’estar lligat a les necessitats reals i criteri empresarial de les empreses agraries i les seves necessitats d’assessorament.


Denominacions d’Origen, altres figures  i marques

  • Cal una protecció efectiva de les DO, DOP, IGP etc, i marques davant l'OMC i una aposta decidida de la UE per potenciar-les, evitant que el sector agrari esdevingui la permanent moneda de canvi a les negociacions internacionals.


Burocràcia

  • Reducció i simplificació de la burocràcia i administració europea en relació a les activitats agràries i agroalimentàries.


Fiscalitat del productes agraris

  • Cal equiparar la fiscalitat de l'IVA dels productes agraris (reduir-la) a fi de fer-la més competitiva dins i fora d’Europa.


Els Plans de Desenvolupament Rural

  • Els PDR han de diferenciar clarament el sector agrari i agroalimentari dels sectors i necessitats ambientals, desvinculant els fons agraris dels condicionants mediambientals.
  • La justificació dels ajuts agraris cal cercar-la en la competitivitat de les empreses agràries en relació a les condicions socio-laborals dels nostres competidors mundials (en situació de competència deslleial) i la desaparició dels aranzels fruits dels acords de l'OMC, no han de quedar condicionats per temes ambientals que han de tenir la seva dinàmica pròpia.

L’Institut Agrícola presentà al senyor Fisas un dossier amb diverses propostes pel que fa al nostre sector, que acollí amablement, oferint-se com habitual i lleial interlocutor. Els temes principals entre d’altres, que se li van presentar, els podeu trobar especificats i desenvolupats en aquesta Drecera, son: Propietat Privada, Energia, Control d’importacions de mercaderies alimentàries, Medi ambient, Administració i Fiscalitat, Plans de Desenvolupament Rural.     

La conformació actual del Parlament Europeu, amb un majoria Popular força més amplia que l’anterior, prefigura oportunitats de poder conformar una Política Agrària Europea més professional i econòmica, mes competitiva amb el mercat global, que la que hem tingut fins ara. Els complexos desafiaments alimentaris que obligadament s’han d’assumir aquests propers anys, posaran a proba el conjunt de la cambra de representants. També al sector agroalimentari en el seu conjunt, al qual  li cal construir un model de producció que garanteixi la seva pervivència dins el lliure mercat global així com la garantia d’abastament, seguretat i qualitat, d’aliments a la població. 


Propostes de l'Institut Agrícola al Parlament Europeu

Santiago Fisas visita l'Institut Agrícola
dins la campanya al Parlament Europeu

Actualitat i Relacions Institucionals