Actualitat i Relacions Institucionals


La Festa de Sant Isidre a les Terres de Lleida


El passat 15 d’abril l’Institut Agrícola, sota el patronatge de Sant Isidre, va celebrar el Centenari del Congrés de la Federació Agrícola Catalana-Balear realitzat a Tàrrega el 2010.

Va ser un dissabte intens des de la primera hora. Acompanyats pel president de l’Associació d’Amics de l’Arbre de Tàrrega, Jaume Aligué, un bon nombre de membres de l’Institut Agrícola van poder conèixer el Parc Forestal Urbà de Sant Eloi.

Posteriorment, la comitiva es va traslladar a la finca Castell del Remei, municipi de les Penelles i , com ja ho va fer fa cent anys, assistí a missa i a un dinar.

En acabar, acompanyats per seu actual propietari i soci, Manuel Cusiné, es van visitar detalladament, bodegues i cellers, planta el·laboradora, embotelladora i botiga.

A darrera hora de la tarda el President de l’Institut, Baldiri Ros, amb diferents membres de l’executiva van assistir a la inauguració de la restauració de la centenària “font del congrès” a la serra de Sant Eloi, acompanyats amb la presència del President de la Diputació de Lleida, l’Alcade de Tàrrega i altres personalitats de l’administració pública, l’empresa privada, entitats financeres i d’estalvi.

Baldiri Ros hi participà amb un parlament que tot seguit reproduïm:


Joaquim Costa i altres regeneracionistes agraris del 1986, inspiraren la creació de les Federacions Agrícoles a Espanya. Dins aquest corrent estatal, socis de l’Institut Agrícola, com Carles de Camps i de Casanova, Rafael de Puig i Valls, Ignasi Girona Vilanova o en Jaume Maspons i Camarasa, ajudaren a constituir, el 15 d’abril de 1889, la Federació Agrícola Catalana-Balear, incardinada a la Confederación Española de Federaciones Agrícolas.

Aquesta estructura organitzativa, netament civil i eminentment tècnica, va saber dinamitzar constructivament l’activitat agrària en molts territoris durant tot el primer terç del segle XX. Els membres associats a la Federació Catalana-Balear es reunien un cop al mes, generalment el primer dimarts, a la seu de l’Institut Agrícola, on hi havia una sala adequada a les necessitats. Estatutàriament, tothom tenia veu però ningú tenia vot. Si hi havia discrepàncies i apassionaments, s’acordava deixar-ho córrer, escampar la boira i dormir-ho a casa. Al més següent, si venia al cas, es tornava a buscar l’avinença d’interessos i la solució.

Ultra aquestes reunions mensuals, la Federació Catalana-Balear organitzava un Congrés anual amb tres o quatre temes generals i amb ponents qualificats. S’aprovaven els temes durant el Congrés i es publicava un llibre pels congressistes assistents i per aquells socis que el desitgessin comprar.


La Federació Catalana-Balear  va celebrar el seu primer Congrés a Sant Sadurní d’Anoia, seguit de congressos a Reus, Lleida, Figueres, Palma, Manresa, El Vendrell, Cervera, Olot, Manacor, Vic, Tarragona, Tàrrega, Girona, Eivissa, Igualada, Tortosa, Balaguer, etc.


Avui ens omple d’orgull i també d’il·lusió pel futur que, l’Ajuntament de Tàrrega i l’Associació d’Amics de l’Arbre - una entitat que és petita i valuosa joia – hagin volgut celebrar tan galanament aquest 100 Aniversari i que, a més, ens hi hagueu convidat a gaudir de la restauració d’aquesta emblemàtica i estimada fonts del Congrés a Sant Eloi. Això vol dir que Tàrrega té memòria i que, a més, estima la seva història. Heu estat el primer municipi de Catalunya i Balears en celebrar-ho, quans molts altres no n’han fet ni menció.


Avui l’Institut Agrícola segueix a la vostra entera disposició i servei, tal i com ho van fer aquells primers socis targarins i, com no, també els de la comarca, el 1853. Eren la generació dels avis dels qui van organitzar aquest Congrés: Francesc Castellana, Vicenç Sobies, Marià Feijoo, Antoni Roger de Llúria o Joaquim de Pedrolo; en Josep Segarra Tafalla i Josep Companys i Griñó del Tarròs; en Manel Ferrer de Tornabous, en Lleonart Ferrer i Francesc Gassol del Talladell; en Ramon Mestres d’Agramunt que, a la seva manera i en aquell temps, també ajudaren a que avui, Tàrrega, sigui una gran ciutat.



Així també publiquem l’escrit de l’Alcalde de Tàrrega Ilm. Sr. Joan Amezaga

Commemorar el centenari de la Font del Congrés, al Parc de Sant Eloi, és molt més que una efemèride. Per la ciutat de Tàrrega significa rememorar l’empenta de la Tàrrega de principis de segle XX, una energia que encara caracteritza la capital de l’Urgell. Eren llavors els temps del regeneracionisme i, recent la concessió del títol de ciutat a Tàrrega, que imbuí d’esperit emprenedor els targarins i targarines.

Des de l’any 1908 que la Lliga Catalanista de l’Urgell i la Segarra insinuava de forestar la serra de sant Eloi, aleshores un turó més de la partida del Mor que tan sols destacava per la presència de l’ermita des de feia segles. Sabem també d’una comissió ciutadana presidida per Joan Gómez, qui envia una carta a l’Ajuntament convidant a la Corporació a fer la primera plantada d’arbres (7/gener/1910). Mesos després, al maig, va celebrar-se a Tàrrega el XIII Congrés Agrícola Catalano-Balear, on va implicar-se tota la ciutat i en què es va presentar el projecte de convertir el turó en un bosc. I s’inaugurà la primera obra ornamental en aquest indret: La Font del Congrés, testimoni de l’esmentat event.

Tres anys després, el 1913, va fundar-se l’Associació d’Amics de l’Arbre. El Parc de Sant Eloi esdevingué a partir de llavors un jardí noucentista, exemple meravellós d’un afany ecologista avançat a la seva època, que s’ha mantingut amb caràcter con un símbol de Tàrrega i la seva gent fins a l’actualitat. Precedint l’homenatge que es tributarà als Amics de l’Arbre d’aquí a tres anys, agrair a aquesta entitat i a l’Institut Agrícola de Sant Isidre la seva tasca. I en aquest 2010, celebrem plegats amb joia la restauració de la Font del Congrés, el punt de partida d’una iniciativa apassionant que té encara endavant un brillant horitzó.
 


ARTICLE PUBLICAT A LA DRECERA. núm. 121. Maig - Juny 2010


Informatiu Agrari de l'Instiut Agricola.

Actualitat i Relacions Institucionals