Es van aconseguir subvencions del Ministeris d’Agricultura i el de la Guerra. Aquests darrer, cedí i condicionà el Pati d’Armes de la Ciutadella aportant, a més, a concurs, genets i cavalls dels seus Regiments de Dragons, de Llancers i Guàrdia Reial, així com també de Regiments Muntats d’Artilleria, de Caçadors i Sapadors. Cal fer especial esment dels grans aficionats a la hípica vinculats a l'àmbit militar i a la Corporació social de l'Institut com van ser Ramon Encina, teniente del noveno regimiento montado de artillería. Ignacio de Bufalà, teniente de dragones de Numancia, i el Baró de Benimusleim. En l'àmbit civil destaquem com a grans aficionats els germans Luis i Romà Macaya, Pedro Milà, El Compte Güell i la majoria d'associats i amics del Círculo Ecuestre. També ajudaren econòmicament i materialment la Diputació Provincial i, ben especialment, l’Ajuntament de Barcelona amb 10.000 pessetes. El total però, del valor en premis d’aquella edició, ascendí a 27.500 pessetes.

Entre d’altres persones significades dels diferents estaments ciutadans, les principals copes i premis foren entregades pels prohoms Ignasi Girona i Romà Macaya.

Al Concurs  Hípic,  foren els següents:
     QUINCE PRUEBAS DE OBSTÁCULOS, a destacar:         
     Ensayo Internacional (26 inscritos), Ensayo Nacional (21 inscritos), Campenoato de  
     Altura (7 inscritos), Presentación de Caballos de Silla (15 inscritos).  (...)    
     DOS PRUEBAS DE ENGANCHES, en las categorias de Particulares i de Alquiler.
       
Pel que fa a l’Exposició Equina, els premis es repartiren de la següent manera:
    SECCIÓN CABALLAR: Sementales, Yegüas i otros Productos en diez grupos.
    SECCIÓN ASNAL: Garañones i Burras de vientre.
    SECCIÓN MULAR.

A la Revista de l’Institut i finalitzant el reportatge en referència a aquest primer Concurs, l’articulista destacà: “Semejante éxito es debido, en una gran parte, a cuantas entidades i personas han secundado el Instituto en su tarea.”


1903.

Aquest any, Josep Zulueta valora el Concurs i Exposició exercint una crítica constructiva i proposant la separació del Concurs Hípic i la Exposició Equina per les següents raons:

“Destinar una sesión de otoño, a mediados de diciembre, a un concurso de animales reproductores y a gran feria, pues és notorio que en ésta época del año no es posible distraer a los sementales y a las yeguas de vientre. Consagrar pues, la estación de primavera al deporte”

Aquesta proposta es transforma en realitat a partir de 1905. Dins el mateix article, el seu autor comenta:
“De todas suertes estos concursos son el medio mas generalizado en el extrangero para el fomento de la cria caballar. Así se difunde la afición i el gusto entre ganaderos i compradores; se da vida a la ciudad y ganancia al comercio.”     


1932 - Trasllat definitiu a la Diagonal

Obligat per la necessitat d'ampliació de les seves instal•lacions, el RC Polo va ocupar en 1932 els terrenys de Torre Melina a la Diagonal, lloc en el què es troba en l'actualitat.
En 1936 i malgrat estar a tan sols 20 dies de la contesa, el Concurs Hípic Internacional va tornar a disputar-se amb èxit.
Els anys de guerra van frenar totes les activitats esportives, que no van tornar a reprendre's fins a 1939.
En 1951 es va homologar el rècord mundial de salt de longitud aconseguit per Don Fernando López del Ferro que va superar amb “Amado Mío” una ria de 8 metres i 30 centímetres en el CSIO Barcelona.

Durant les dècades dels 60 i 70 el Polo va ser dirigit per grans aficionats i amants de l'esport del cavall. Els seus esforços desinteressats van ser premiats pel Club de Genets de Madrid en guardonar al Real Club de Polo de Barcelona en 1971, com a millor Club organitzador d'un CSIO.
Triat com a seu de les proves de salt d'obstacles i doma de l'Olimpíada de Barcelona 92, el Real Club de Polo va posar de manifest, una vegada més, la seva capacitat organitzativa.
Des de l'any 1988 fins a la celebració dels Jocs Olímpics ’92, el Concurs de Salts Internacional va deixar de celebrar-se. Un brot de pesta equina en el sud d'Espanya va obligar al tancament immediat de les fronteres, i, posteriorment, la necessària remodelació i adequació de les seves instal•lacions hípiques per albergar els JJOO, van ser els motius de la suspensió.
En 1993 es va reprendre la tradicional celebració anual del CSIO Barcelona.

Deu anys més tard, a partir de 2003, la Federació Eqüestre Internacional va proposar el RCPB com a seu de la “Samsung Super League with FEI”. El CSIO Barcelona va ser triat any rere any com el millor esdeveniment de la Lliga, consolidant-se com un dels més destacats concursos del món de la mà del seu Director Hans Peter Vogelsanger (1993-2008).
En 2009, quan Samsung va decidir deixar el patrocini hípic, la Federació Eqüestre Internacional va considerar necessari modificar el format de la Lliga. Es va crear la final mundial “FEI Nations Cup Promotional League” i novament el RCPB va ser seleccionat per albergar el nou esdeveniment.

100 EDICIONS DEL CONCURS HÍPIC. CSIO BARCELONA  (1902-2011)


El CSIO Barcelona es l’esdeveniment hípic internacional més antic d’Espanya. Amb raó, el Real Club de Polo Barcelona pot sentir-se orgullós de la seva llarga història i la del CSIO Barcelona, sempre relacionada amb la societat civil barcelonesa. Avui, el seu desig i realitat, és poder seguir creixent i liderant entre els millors concursos de salts internacionals a Europa. Aquest cent aniversari és, doncs, una esplèndida ocasió i oportunitat.

1902, Concurs Hípic i Exposició Equina.

El primer Concurs Hípic i Exposició Equina celebrat a Barcelona, entre el 12 i el 19 de juny de 1902, va ser inspirat per l’intel·lectual regeneracionista i agrònom Josep Zulueta i Gomis, llavors President de la Junta General de Ramaders de Catalunya. Aquest ho proposà a Ignasi Girona i Vilanova, aleshores President del Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que a la seva Junta General Ordinària, acordà la celebració d’aquests certàmens. Constituïda el mateix any com entitat organitzadora, en el breu espai de dos mesos, va dissenyar un acte internacional on, alhora, hi participaven ramaders, criadors, basters, constructors de carruatges, esportistes,  afeccionats, militars i ciutadans. Tot en benefici conjunt de la ciutat i del país.

Reproduïm part del text publicat al Diari de La Vanguardia el 27 d'Abril de 1902 a on s'expossen els preparatius i agents intervinents de cada Comissió organitzadora de l'event:

Están muy adelantados los trabajos que las Comisiones especiales del Concurso hípico realizan para la celebración del mismo.
Actualmente se están circulando el Reglamento y Programa de dicho Concurso a las ganaderías caballares de España, que pasan de mil trescientas, y próximamente se hará lo propio a las principales ganaderías extranjeras.
Merecen plácemes los que constituyen dichas Comisiones por la actividad y el celo con que desempeñan su cometido; las impresiones dominantes permiten augurar que tales esfuerzos serán secundados con entusiasmo.
Forman dichas Comisiones las personas siguientes:

Concurso hípico.
Presidente de honor: Señor capitán general de Cataluña.

Comisión directiva.
Presidente: Señor Marqués de Marianao.
Vicepresidente: General don Alberto de Borbón.
Vocales: Don José de España, don Román Macaya, don Luis López, don Juan A. Güell, don Joaquín Sarriera, don Miguel Gallart, señor marqués de Alfarrás, don Manuel Santamaría Rom.

Comisión organizadora.
Presidente: Don Manuel Vehil.
Vocales: Don Ramón de la Encina, don Camilo Mª Juliá, don Carlos de España, don Luis Martí Codolar, don Francisco Mercader, don Rafael de Barnola.

Comisión de relaciones y propaganda.
Presidente: Don Adolfo Solá.
Vocales: Don César Ortembach, don Luis Macaya, don Ensebio Bertrand, don Roberto Ferratjes, don Pelegrin G. de Moncada, don José Garriga, señor marqués de San Mori, don Joaquín Desvalls, don Juan Bofill y Gasset.

Comisión de asuntos económicos.
Presidente: Señor marqués de Juliá.
Vocales: Don Domingo Sanllehy, señor marqués de Santa Isabel, don Juan Girona, don Francisco Sert, señor barón de Purroy.

1911 - Can Ràbia, Sarrià.

En 1911, quan l'Ajuntament va cedir l'espai de la Ciutadella al parc d'atraccions Saturn Park, l'organització del Concurs de Salts Internacional es va traslladar a uns terrenys que el Club disposava en Can Ràbia.

100 EDICIONS DEL CONCURS HÍPIC. CSIO BARCELONA  (1902-2011)

La ja llavors massiva afluència de públic va obligar a ampliar les tribunes i es va introduir la novetat de les apostes mútues.
En 1917 el Concurs Hípic es va donar per definitivament consolidat. Era una cita anual que havia contribuït a cimentar, fins i tot a l'estranger, el prestigi del llavors denominat “Real Polo Jockey Club”.
Però en 1931, amb l'arribada de la Segona República, no només es va perdre l'apel•latiu “Reial”, sinó que problemes polític-socials van portar a la suspensió per primera vegada el Concurs Hípic Internacional.

1904.

A la Revista del Institut Agrícola es fà referència al Concurs i Exposició en els següents termes:

“Presentes tendréis la brillantez con que los mismos tuvieron lugar, a pesar de que el tiempo dejó de favorecerlos a ambos” (...) “Acogidos con gran entusiasmo por todas nuestras clases sociales, que ven en ellos una muestra gallarda de lo que puede i vale una corporación como la nuestra, que a la par se preocupa de fomentar los intereses agrícolas y remover las causas que dificultan su desarrollo y desenvolvimiento, y también se interese por dar vida y movimiento, honra y prestigio a nuestra culta Ciudad.”


1905 – 1910.

El Concurs i Exposició segueixen celebrant-se a l’Antic Pati d’Armes de la Ciutadella.

Actualitat i Relacions Institucionals