Entrevista a Manuel Cusiné Barber

Empresari agrari de les Terres de Lleida
President de CASTELL DEL REMEI
Soci de l' Institut Agrícola

 

Entrevista a Manuel Cusiné Barber
Empresari agrari de les Terres de Lleida
President de CASTELL DEL REMEI
Soci de l' Institut Agrícola

LD- Alguns socis encara recorden les entrevistes que durant els anys noranta, la Drecera realitzava a empresaris de diferents àmbits agraris i alimentaris. Una d’elles ens la va contestar amablement el seu pare Armando Cusiné Benavent. Ens podria expressar, avui, com ha actuat l’empresa familiar en el seu aprenentatge empresarial?


No cal dir que tot i partint d’una tradició familiar de més de dues generacions l’evolució ha estat considerable, sobretot en els darrers anys. Hem sortit del marc estrictament familiar a professionalitzar les diverses empreses amb personal qualificat i estant atents als múltiples canvis, d’ordres diversos, que fan canviar el rumb del timó però tenint sempre el nord ben clar.


LD- Quina formació i quins trets característics considera que conformen o haurien de conformar l’empresari agrari i alimentari, especialment dins el sector vitivinícola, que és el que vostè coneix abastament?


En primer lloc, i encara que sembli obvi, ser un coneixedor profund del sector i dels diversos àmbits, explotació de les finques, especialment la vinya, elaboració al celler, procés de comercialització per poder envoltar-se de professionals competents que els gestionin formant un equip i marcar-ne les directrius amb corresponsabilitat.  


LD-  Quines són les seves previsions entorn el complex empresarial conformat per la finca, cellers, marca i activitats turístiques, de Castell del Remei que vostè presideix?


Sempre hem mantingut el Castell del Remei (que no deixa de ser una finca privada) com un espai obert al territori i és una de les apostes de les que estic més satisfet perquè ha comportat un establiment de llaços entre gran quantitat de persones, amb les seves històries d’afecció personal que sovint ens expliquen amb orgull, amb l’espai, en el sentit més ampli.

En l’actualitat continua sent un espai de trobada on sobretot els caps de setmana, es pot gaudir de la natura, visitar el celler, tastar els vins, dinar en el Restaurant. Ara s’ha anomenat Enoturisme però al Castell del Remei ja fa molts anys que s’hi exerceix.

Darrerament també hem acollit molts esdeveniment tant de diversos organismes públics, Universitats, Administració com d’empreses privades.

De projectes podria treure una llista inacabable perquè l’entorn s’ho val però en aquests moments seguir oferint l’espai amb el màxim de dignificació és el nostre objectiu principal.


LD- Saben de la importància que dóna al factor humà dins la seva empresa. Un treball harmònic per l’obtenció d’un producte seductor, d’alta qualitat, íntegre i integral. Ser coneixedor de la condició humana i professional sempre ha estat per a vostè un repte empresarial i clau d’èxit. No li demanem pas que ens expliqui el seu secret, però li agrairíem que ens digués alguna cosa al respecte.


Ho heu definit molt bé en la pregunta: ser coneixedor de la condició humana i professional i subsidiàriament aconseguir un nivell d’implicació en el projecte de l’empresa i sobretot corresponsabilitat. Les empreses, avui més que mai, necessitem equips que sentin els colors i que es facin seu el projecte. En el sector vitivinícola convé més que mai defugir dels mites d’autor “winemaker” que tant s’han estès i que en el fons no deixen de ser una falàcia perquè una persona sola no va enlloc i en aquest sector més que en cap és bàsic el treball en equip, cadascú en el seu àmbit, que fa que funcionin els col·lectius i ho esmento per experiència pròpia i perquè crec en el treball en equip.


LD- La seva aposta pel patrocini cultural en diversos àmbits i al llarg del temps, ha estat ben clara. Pot comentar-nos els motius, les oportunitats i utilitats empresarials i socials, que presenta aquesta aposta?


Sempre ha anat lligat al tàndem marca-territori i el que dol és que l’administració no legisli adequadament perquè les empreses que ho facin puguin tenir bonificacions fiscals. Molts països europeus ja ho tenen i ha comportat una major implicació del sector empresarial amb el teixit sociocultural però en l’actual marc legislatiu és molt difícil i més en l’actual situació econòmica. 

 

Article publicat a la Drecera 137. Gener - Febrer 2013

Revista d ela Patronal Agrària de Catalunya

Actualitat i Relacions Institucionals