Extremadura canvia la seva Llei del sòl per fer possible convertir en urbanitzable un espai de la Xarxa Natura 2000.

 

"Ley de modificación de la Ley 12/2001, de 14 de diciembre, del Suelo y Ordenación Territorialde Extremadura. Aprobada por el Pleno de la Asamblea de Extremadura en sesión celebrada el día 24 de marzo de 2011, por el procedimiento de lectura única."

 

 

Portem anys –des del 2004- avisant del que significava la Xarxa Natura 2000. Al principi molta gent no ens creia, ara estan obligats a fer-ho. Molts projectes d’obres, infraestructures, indústries, etcètera, s’han vist paralitzats i enfonsats per la delimitació dels espais protegits. Els propis Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes han ratificat i emparat les referides actuacions, postergant el creixement econòmic enfront a una protecció ortodoxa del medi natural.

Però, el propi legislador, ara es veu immers en la seva pròpia trampa, volent recular el  més ràpid possible del parany. Perquè sí, efectivament, la Xarxa Natura 2000 ha “congelat” en gran part del territori, moltes infraestructures portadores de riquesa, considerades un motor per al desenvolupament de molts municipis a nivell econòmic, social i cultural. I en temps de crisi, el secret no rau en mirar enrere i veure la biodiversitat que hem conservat. Es tracta de recuperar la vitalitat econòmica i de crear ocupació. Però evidentment en un Estat de Dret com el nostre, les lleis dictades han de complir-se.  Ara, fins i tot els politics, ens donen la raó: la Xarxa Natura 2000 no pot representar una hipoteca que limiti les nostres activitats. No ara.

Per tant, què es pot fer? Quines solucions hi trobem? El Parlament extremeny, ho ha tingut clar: canviar la llei ! I efectivament, l’Assemblea d’Extremadura, el 24 de març de 2011,  va aprovar, per unanimitat, i malgrat haver “colors polítics” força diferents, una modificació de la Llei del sòl extremenya. I com que la seva idea esperem sigui seguida per d’altres àgores polítiques, us n’hem volgut fer un apunt. Fins i tot, permetent-nos acompanyar el text de l’Expositiu de Motius de la Llei aprovada, per que serveixi d’exemple i de “mostra”. És de savis rectificar! Potser encara hi ha forma d’esmenar el desgavell creat.

Tot va començar recentment, amb una Sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura, de data 9 de març de 2011, declarant il•legal la construcció d’un macro complex turístic de dos municipis de la província de Càceres (El Gordo i Berrocalejo), dins una illa situada a l’embassament de Valdecañas. La motivació ve donada per estar ubicat en zona protegida delimitada per la Xarxa Natura 2000 (espai ZEPA ES0000329 “Embalse de Valdecañas” i espai LIC ES4320068 “Margenes de Valdecañas”).

Però llegint l’historial dels fets esmentats en la pròpia sentència es menciona que, quan es va aprovar el projecte, sembla ser que el territori encara no estava delimitat com a zona especial de protecció d’aus (ZEPA). El propi article 35.3.b del Decret 55/2007 pel qual s’aprova la referida infraestructura, així ho ratificava.  Endemés, és de destacar el compromís adoptat per l’empresa promotora de col•laborar per a redactar el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) –figura jurídica semblant al Pla Especial d’un Espai d’Interès Natural- i el pla de gestió. Alhora, es contemplava comprar una finca abandonada per a reproduir orquídies, o fins i tot, construir un centre interpretatiu de l’espai protegit (ZEPA) dins el complex turístic. I per això, i per altres mesures correctores exigides tant durant la construcció com en l’explotació del complex, es va entendre pel Govern extremeny, que el projecte era compatible amb la Xarxa Natura 2000.

Aquest projecte conté, ni més ni menys, que amb dos hotels, dos-cents deu apartaments, tres-cents deu habitatges, un camp de golf, un centre comercial, un port esportiu i una nova carretera d’accés. Tot dins una superfície de quasi 134 hectàrees. De fet, va ser reconegut d’interès regional (gener de 2006) i aprovat el seu Projecte per la Junta de Extremadura l’abril de 2007.

La justificació de l’interès social del Projecte es basa tal i com es precisa “en la revitalització turística dels municipis, partint de l'existència d'un embassament, i en potenciar amb això altres atractius turístics, socials i culturals de la zona: creació d'activitat econòmica en una zona altament deprimida, manteniment de la població rural, noves infraestructures públiques i millores ambientals”.

Entenem, com ho va fer llavors el Govern autonòmic, que són arguments de pes, que justifiquen àmpliament la construcció de la infraestructura, encara que es digui el contrari pels que vam interposar la denúncia als tribunals. Cal recordar, que la pròpia Directiva 1992/43/CEE d’Hàbitats, creadora  de la Xarxa Natura 2000, permet  realitzar projectes dins espais protegits si es justifiquen raons d’interès públic, incloses les d’indole social i econòmica (article 6).

No obstant, però, una entitat ecologista va denunciar la seva construcció, obtenint com a resposta una sentència favorable que ordena concretament “la reposició del terrenys a la situació anterior a l’aprovació del projecte”. Traduït en altres paraules, s’ordena la immediata demolició de tot el complex construït fins ara. Les conseqüències poden ser nefastes. Dit projecte, per molt ostentós que pogués ser, garanteix uns recursos bàsics, un flux econòmic i la supervivència de moltes famílies. Vist aquest plantejament i diferències d’interpretació i aplicació de la normativa, ens preguntem, ¿quan aplicaran els senyors jutges la previsió de l’article 6 de la Directiva d’Hàbitats? Quan estigui tot paralitzat i enfonsat? calen més casos de projectes emprenedors anorreats,? No, gracies. 

Cal assenyalar que la Xarxa Natura 2000, disposa a Extremadura –amb dades disponibles del 2008- d’una superfície de 1.257.685 hectàrees, sobre les 4.163.300 hectàrees totals. Per la qual cosa, no es pot consentir que un 30,2% del territori autonòmic –com passa a Catalunya- quedi fora de tot desenvolupament econòmic sostenible. Ni és de rebut permetre que els vuitanta municipis d’Extremadura que tenen el 100% del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, no tinguin les mateixes oportunitats que la resta de pobles i ciutats. De fet, ens mostrem “sensibles” amb aquest tema, ja que trobem un gran paral•lelisme amb la situació viscuda a Catalunya.
 
Davant d’aquesta situació insostenible, els diputats del referit Parlament varen aprovar una modificació de l’article 11 de la Llei 15/2001 del Sòl i Ordenació del Territori d’Extremadura, amb la finalitat de poder construir –o dur a terme cert aprofitament urbanístic- en els espais afectats per la Xarxa Natura 2000. El nou canvi legislatiu consisteix en introduir un nou precepte entenedor, amb la finalitat d’aclarir i resoldre les interpretacions jurídiques –i judicials, si poden- envers una única direcció. En el referit  precepte s’estableix literalment el següent:

“La mera inclusió d'uns terrenys a la Xarxa Ecològica Natura 2000 no determinarà, per si sola, la seva classificació com a sòl no urbanitzable, i pot ser objecte d'una transformació urbanística compatible amb la preservació dels valors ambientals necessaris per a garantir la integritat de l'àrea, i comprenent únicament els actes d'alteració de l'estat natural dels terrenys que expressament s'autoritzen en el corresponent procediment d'avaluació ambiental".

Per la qual cosa, la nova incorporació legislativa estableix que el règim jurídic de Xarxa Natura 2000 pot qualificar-se com a sòl urbanitzable, sempre i quan es respectin les mesures que preveuen la legislació mediambiental.

Ara, ja podem dir ben clar i català, que no estem sols! Per fi ens han escoltat ! Encara que una mica tard, per cert. Però poc a poc, anirem recollint els fruits. Extremadura ha donat el primer pas envers el canvi, i això és molt important. I és que, efectivament, si les coses no rutllen, la normativa ha de variar i adaptar-se al que demanda la societat i el progrés econòmic: la modulació i visió d’una Xarxa Natura 2000 no estancada ni petrificada i amb usos urbanístics n’ha de ser un bon exemple.

Per tant, resta demostrat que les nostres pretensions no eren meres peticions il•lusòries. Tenen bons fonaments. Constitució en mà, som nosaltres qui fem la llei. Encara que a vegades sembla que estiguem representats per alguns que no veuen més enllà de visions bucòliques de l’entorn natural i rural, sense cap activitat econòmica. I per això estem també, per a poder insistir i aplicar el canvi de mentalitat, i millorar en funció de les nostres necessitats. Per això, quan quelcom no encaixa, hem d’actuar i fer-nos sentir. Solucions n’hi han. Està demostrat. 

Encara què, no ens emocionem, ja que en el cas que hem vist, la Sentència esta dictada, i pot ésser executada en qualsevol moment. Però, encara que no ens consoli del tot, ben de segur que no hi hauran més casos futurs. Si més no, al poble extremeny li queda un raig d’esperança. Ara, el camí s’ha obert, i tenim l’opció de nosaltres (i de qui ens governa) de seguir-ho. Rebatre una Llei és una tasca més difícil, però ja hem demostrat que no és impossible. Tot és qüestió de posar-s’hi i tenir les coses ben clares.

Per part nostra, i com venim fent des de fa anys, l’INSTITUT AGRICOLA hi seguirà lluitant, per aconseguir el canvi legislatiu al nostre territori. Ara, ja no ens poden dir que no tan fàcilment. Els precedents existeixen i són prou clars.

 

Article publicat a la Drecera 126. Març - Abril 2011
INFORMATIU AGRARI DE L'INSTITUT AGRÍCOLA

Xarxa Natura 2000