EL FINANÇAMENT DE “XARXA NATURA 2000”

 

Tal i com dèiem a la “Drecera" de setembre - octubre 2011, l’anterior Govern no va tenir gaires miraments per a preservar i salvaguardar excessivament el territori. Va ser fàcil: protegir i protegir! Quin problema hi havia? Els governants devien pensar què no hi havien conseqüències –en tot cas dolentes- per a protegir unes quantes aus i una tercera part del territori català. I ara que s’ha posat tant de moda; més i millor, una opció fàcil per aconseguir vots!

 

I és que ara es veu la inconsciència dels nostres mandataris: hi havien mesures per evitar una excessiva protecció de la Xarxa Natura 2000. Però en cap cas es varen dur a terme. Es va preferir delimitar els espais per a benefici de la natura -quelcom genèric i del comú- que respectar les activitats del territori - més específiques i personals-, generadores de riquesa i desenvolupament rural. Ara surten els conflictes! En efecte, la conservació exagerada de les nostres terres petrifica tot tipus de projecte, condiciona les activitats agràries i ramaderes, rendint els espais únicament per a les espècies - teòricament silvestres-  que hi viuen. A més, no siguem innocents tot espai delimitat com a Xarxa Natura 2000, no es limita a ser una taca verda en el plànol cartogràfic.

Tot al contrari. Requereix -per imperatiu de la normativa comunitària- d’unes directrius i polítiques de gestió específiques a fi de “conservar correctament els espais”. Però, senyors polítics, s’han parat a pensar les despeses que comporta el manteniment de dits espais? És increïble que endemés d’aturar projectes econòmics -uns dels més emblemàtics el canal Segarra-Garrigues- ara s’hagi d’invertir en el “benestar social” de les espècies en detriment de les persones. Perquè cal ser clars al respecte, no hi ha, ni hi haurà, cap tipus de finançament procedent d’Europa.

 

No més enganys! Malgrat els rumors constants de l’aportació de diners i ajudes provinents dels fons europeu, la realitat és que el finançament dels espais de la Xarxa Natura 2000 correspon única i exclusivament als Estats Membres. El Tractat de Funcionament de la Unió Europea, en la seva versió del 2010 –que bàsicament actualitza i modernitza la versió originària del 1957– estableix clarament en el seu article 192.4, que seran els Estats els qui han de finançar la seva política mediambiental:

VERSIÓN CONSOLIDADA DEL TRATADO DE FUNCIONAMIENTO DE LA UNIÓN EUROPEA
Artículo 192.4 (antiguo artículo 175 TCE)
Sin perjuicio de determinadas medidas adoptadas por la Unión, los Estados miembros tendrán a su cargo la financiación y la ejecución de la política en materia de medio ambiente.

 

Per la qual cosa, tota la superfície que Catalunya va incloure dins la “Xarxa Natura 2000” ha de ser “mantinguda” amb diners propis. Sense que d’Europa esperem -ni podem- rebre res. Per tant, d’on sortiran?  Com pensen pagar-ho? És indignant que els Senyors polítics governin i actuïn sense preveure les conseqüències de llurs actes! Com sempre, tenim que patir les seqüeles d’una gestió pèssima dels diners públics i de les utopies mediambientalistes sense que se n’assumeixin responsabilitats! I és més, la Unió Europea sí que pot demanar-nos comptes respecte què hem fet per a protegir els espais i el finançament existent.

 

Un clar exemple és el projecte del canal Segarra Garrigues, que s’ha vist en bona part paralitzat per haver volgut delimitar bona part de la zona que optava a ser regable com a “Xarxa Natura 2000”. La seva repercussió immediata i directa va ser la impossibilitat de reg. A tal efecte,  els plans de gestió de dits espais protegits preveuen tot un seguit de mesures de conservació per a les aus i unes “indemnitzacions” compensatòries pels propietaris que no puguin regar. En la "Drecera" anterior aquestes "compensacions" les vam calcular, pel cap baix, en 600 milions d'euros.

600 milions d'euros = 1,4 vegades el pressupost de despesa del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural pel 2011.

 

La dada és prou impactant com per a fer gaires comentaris. No volem pensar en el cost real i efectiu de tot plegat! I com ho pensa pagar el Govern? o és que continuaran allargant l'agonia i neguit dels empresaris agraris amb falses promeses d'unes "compensacions" que no arriben mai? Amb aquesta situació només es condueix a l'exterminació total de qualsevol activitat econòmica. Això és el que volen? és el que volem? Nosaltres no. Evidentment, des de l'INSTITUT AGRÍCOLA, exigim la responsabilitat política i econòmica del Govern en aquest merder en que ens han posat.

 

A aquestes altures l'únic que demanem és claredat i transparència. S’han d’acabar  totes les “falses promeses” fonamentades amb que els diners han de venir d’Europa, i començar a prendre mesures dràstiques que no hipotequin el futur, o pitjor, facin desaparèixer, les nostres activitats del territori.


Article publicat a la Drecera 130. Novembre - Desembre 2011
Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

Xarxa Natura 2000