Procediments judicials i comunitaris endegats per l’Institut Agrícola envers el projecte del Canal Segarra-Garrigues

 

Per això des del primer moment ens hem oposat a qualsevol opció que no sigui aquella. I més quan, amb una interpretació ortodoxa de la normativa ambiental, s’ha dut a terme una retallada important de la superfície que havia de regar-se. Sempre hem manifestat que no té cap mena de sentit social, econòmic, empresarial, o de qualsevol altre índole, que dues terceres parts dels terrenys quedin ara sense poder regar-se amb la designació arbitrària de tot un seguit d’espais protegits per a les aus.

 

Ja en el seu inici ―corria l’any 2004―, amb el projecte d’implementació de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya, ens vam oposar frontalment a que una basta superfície del territori ―prop d’una tercera part― quedés afectada perpètuament i amb una limitació quasi absoluta de l’activitat agrària. Per això, i en defensa dels nostres objectius, el 2006 vam interposar un Recurs Contenciós Administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’Acord de Govern 112/2006. Aquest procés segueix actualment encara obert davant el Tribunal Suprem, que haurà de manifestar-s’hi.

 

Posteriorment, l’any 2009 es van projectar dues ampliacions dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000 que afectaven directament també a l’àmbit de reg del canal Segarra-Garrigues. Davant, altre cop, d’aquest sense sentit, també ens hi vam oposar. Primer presentant al·legacions, i desprès, protestant-ho al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb dos nous Recursos Contenciosos-Administratius contra els Acords de Govern 115/2009 i 150/2009. Procediments que encara avui resten pendents de resolució.

 

Paral·lelament, com que també es va endegar l’elaboració del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais  naturals protegits de la Plana de Lleida i el Pla de gestió d’aquests espais, altre cop ens hi vam negar. Concretament per que aquest Pla especificava que en tots els espais protegits dins el canal Segarra-Garrigues no s’hi podria regar. Això només feia que materialitzar el que fins llavors havia estat negat pel propi Govern: la Xarxa Natura 2000 deixava sense el dret a regar a més de 40.000 hectàrees.

 

Altre cop, en defensa del reg, de la viabilitat de les empreses agràries, del progrés agrari, del manteniment de la població rural i de l’increment de la producció dels nostres camps, lligat amb la necessitat imperiosa de produir més aliments ―una de les conclusions clares extretes d’una de les jornades tècniques de la recent Fira de Lleida―, va fer-nos ferms en tornar a defensar-nos davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb un nou Recurs Contenciós Administratiu contra l’Acord de Govern 138/2010. Aquest segueix el seu tràmit processal oportú.

 

Si tot plegat no servís prou per a mirar que ressorgeixi el seny i el bon criteri dels nostres governants per a disposar d’una agricultura potent i productiva, el setembre de 2009 vam presentar una Denúncia davant la Comissió Europea, pel que enteníem una aplicació poc clara de la normativa ambiental que representava la pèrdua de reg d’una part important del canal Segarra-Garrigues. Denúncia que va provocar l’oportuna investigació comunitària, i que segueix encara oberta. Alhora, i en via comunitària, l’INSTITUT AGRÍCOLA també va demanar informació, davant el Parlament Europeu, respecte del finançament comunitari rebut per al referit canal Segarra-Garrigues. Volíem fer veure, i que s’investigués, quina lògica tenia el finançar comunitàriament un projecte de reg que a la pràctica deixava de ser efectiu ―manca de reg― en una bona part. Ja s’ha fet un debat en comissió parlamentària de dit qüestió, i sabem que s’hi segueix treballant.

 

Ambdues actuacions davant les més altes instàncies comunitàries segueixen el seu curs, i esperem que facin veure a la Unió Europea, i als governants especialment, que aquest desgavell creat en el canal Segarra-Garrigues, executant un macro projecte de reg que desprès no pot ser efectiu per la protecció d’uns espais, no té sentit ni és just. Refermat, demés i recordem, per les nombroses veus que cada cop més, demanen un increment de les productivitat per a fer front als increments de la demanda d’aliments, equilibrar la nostra balança comercial agroalimentària i reduir la dependència de l‘exterior. Ara tenim a les mans una bona oportunitat per aconseguir-ho, l’INSTITUT AGRÍCOLA no desistirà per a aconseguir-ho.

 

Article publicat a La Drecera 135. Setembre - Octubre 2012

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

 

 

Xarxa Natura 2000